Focus

La reducció és possible

Al país es desenvolupen diversos projectes d'eficiència energètica que demostren la conveniència, tant en el camp de la indústria com en la gestió d'edificis, d'aplicar models per anar-ne reduint els consums

Al país hi ha prou exemples d'eficiència energètica per donar fe dels engrescadors resultats que es poden obtenir si a un procés industrial o a un edifici s'hi apliquen un conjunt de paràmetres d'estalvi energètic. Molts d'aquests projectes que en aquests moments estan generant un benefici a través de la reducció dels consum s'han desenvolupat en el marc de la tasca d'estímul que en el país desenvolupa el Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que agrupa un centenar d'empreses i institucions. El sector de negoci que obre l'eficiència, el potencial de les Empreses de Serveis Energètics (ESE), s'ha avaluat en cap a 1.400 milions a l'Estat espanyol. En aquests projectes es compleixen fil per randa variables decisives de l'eficiència, com el fet que per cada euro invertit, se'n recuperen tres en estalvi, al llarg de 20 anys de vida útil del projecte.

Substituir les lluminàries contaminants al Prat

L'Ajuntament del Prat de Llobregat va contractar el 2009 els serveis d'ISTEM per substituir bona part de les lluminàries, fins a 4.819, del sistema d'enllumenat públic. La substitució de làmpades de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) per halogenurs metàl·lics ceràmics (HMC) ha donat un resultat de la reducció del 31% del consum energètic de l'enllumenat públic sobre el qual ha tingut lloc l'actuació. Així doncs, el rebut de la llum ha registrat un estalvi de 160.000 euros per any, i la inversió s'amortitzarà en 10 anys.

Nous radiadors infrarojos per a calefacció de granges

La firma Kromschroeder és l'ESE que ha dut a terme per a CAG Guissona el projecte de renovació del parc de radiadors infrarojos per a la calefacció en 180 granges avícoles a la demarcació de Lleida. Amb un pressupost d'1,14 milions d'euros, aquesta renovació de la capacitat d'infrarojos, amb una potència instal·lada de 24,9 MW, ha suposat una reducció anual del consum de gas propà de 532 tones. Per tant, l'estalvi mitjà aconseguit per any és del 30%, 21 MW per any. La CAG Guissona, amb aquesta renovació de la seva capacitat de calefacció, ha aconseguit fer un estalvi a nivell de grup d'1,3 milions d'euros per any. Així mateix, la reducció d'emissions de CO2 arriba a les 375 tones per any.

Un sistema de gestió per al Departament de Governació

Gràcies al programari Power Studio SCADA, de l'empresa Circutor, el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, ubicat al centre de Barcelona, disposa d'una eina que no només ha permès estudiar els consums elèctrics interns sinó que, a més, ha permès estalviar amb accions com: la temporització i ajustament de la il·luminació en molts punts de l'edifici; la reducció d'hores de servei de la climatització; el control del consum de l'edifici quan està en repòs; i la reducció de la potència contractada en curs han ofert un resultat de la reducció del consum elèctric, en kW/h, d'un 15-20%. El sistema de gestió d'energia es va aconseguir amortitzar durant el primer any d'implantació.

Al centre cívic La Granja tenen un sistema nou de climatització

L'Ajuntament de Tarragona va encarregar que a Soler & Palau instal·lin un sistema intel·ligent de climatització per a l'edifici del centre cívic La Granja. Amb un pressupost de 14,8 milions d'euros, s'hi han aplicat tecnologies punta en què els cabals de calor es modulen en funció de la presència humana a dins els locals. Amb aquest sistema, que també permet recuperar escalfor i fred, hi ha un estalvi anual de 51.500 kW/h, cosa que fa estalviar 4,5 tones de combustible fòssil i evita emetre 10 tones de CO2 cada any.

Una xarxa de calor i fred eficients per al [email protected] i el Fòrum

Districlima és el projecte ambiciós de dissenyar i explotar per primer cop a l'Estat una xarxa d'escalfor i fred en règim de concessió al districte tecnològic [email protected] i la zona Fòrum de la ciutat de Barcelona. Dut a terme per Cofely, Tratamiento y Selección de Residuos, Sociedad General de Aguas de Barcelona, IDAE i ICAEN, els enginyers es proposen aprofitar el vapor que la planta de valoració de residus Tersa genera per produir tota l'escalfor i bona part del fred. Una xarxa de 13 km connectarà fins a 62 edificis, amb una potència de calor contractada de 44,15 MW, i una de fred de 68,29 MW. El projecte fa servir màquines elèctriques d'alta eficiència per produir fred.

Les inversions del projecte, que va començar a estendre la xarxa el 2005, pugen a 47 milions d'euros, i l'any 2010 ja es va aconseguir registrar una reducció de consums del 55,7%, que van suposar un estalvi d'emissions de CO2 de 10.100 tones. La reducció del consum d'aigua va ser de 73.000 m³ el 2009. La posada en marxa del conjunt de tasques del projecte es va traduir en la creació de 50 llocs de treball.

Dins d'aquesta mateixa zona urbana, cal destacar la iniciativa de convertir la seu d'RBA Editors en un edifici d'alta qualificació energètica. Amb la instal·lació d'eines com per exemple les unitats de tractament d'aire primari d'alt rendiment i també el control de cabals de ventilació i climatització que estan en funció de l'ocupació de l'edifici, ja s'ha aconseguit aconseguir una reducció del 60% en el consum energètic de l'edifici, és a dir, 1.455.290 kWh/any, i l'estalvi d'emissions de CO2 que s'ha assolit és de 887.000 quilos per any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.