Molts negocis se solen tancar al voltant d'una taula, acompanyats d'un bon àpat i, per què no dir-ho, ben regats amb uns bons vins i licors. És un terreny de joc força particular amb les seves regles que cal conèixer per evitar que es puguin convertir en un terreny espinós. A més, el context distès i desinhibit que es genera en aquestes ocasions fora de l'entorn laboral habitual és una arma de doble tall i cal prendre algunes precaucions per evitar ensopegades.

Una regla bàsica és no abaixar mai la guàrdia i apostar per la discreció: “La nostra imatge professional sovint no correspon del tot amb la nostra vida personal, pot resultar negatiu donar pistes sobre el nostre estil de vida fora de l'oficina, les nostres aficions o la nostra família; és molt millor ser previnguts en aquests aspectes”, explica Montse Guals, directora de la firma d'assessoria d'imatge Qué Me Pongo, que ofereix tallers de protocol a executius: “Moltes empreses s'adonen que la imatge dels seus representants no està correctament alineada amb la imatge corporativa que vol transmetre”, assegura. Per cercar una major sintonia cal treballar molts aspectes, però la prova de foc sempre és el moment de dinar o el sopar de feina (a Catalunya és més freqüent l'àpat del migdia), perquè té un codi propi: “A taula es palesa, com en cap altre lloc, l'educació de la persona”, recorda Guals.

D'entrada, per ser un bon amfitrió cal conèixer els gustos del convidat i així encertar en l'elecció del restaurant. En aquest sentit, tota informació prèvia pot ser molt útil. Cal aprofitar les converses informals en què a vegades es parla sobre preferències per recaptar informació, arxivar-la i recuperar-la en el moment necessari.

La directora de Qué Me Pongo divideix tota trobada gastronòmica de negocis en tres etapes: l'aperitiu, l'àpat i el cafè. L'aperitiu és el moment òptim per a les presentacions i per a l'intercanvi de targetes. S'ha d'aprofitar per tancar o silenciar el mòbil. “L'ús del telèfon durant un dinar o un sopar és una falta d'educació cap a l'altre comensal perquè el missatge que transmetem és que és més important atendre l'aparell que conversar amb el convidat”, manifesta la directora de la firma d'assessoria. Només si s'espera una trucada important relacionada amb la trobada és admissible mantenir el mòbil operatiu, però cal advertir-ho primer.

Durant l'àpat és recomanable no tocar els aspectes centrals del negoci. És millor reservar els temes centrals per a l'hora del cafè, i és preferible que sigui en un altre espai.

Més enllà d'aquestes mesures de cautela, el codi de conducta durant el dinar de negoci no és diferent del que cal seguir altres vegades al voltant d'una taula. Algunes consignes d'utilitat són les següents: seure pel costat dret de la cadira, i aprofitar tot el seient, no només la punta; no posar els colzes sobre la taula, utilitzar en canvi els avantbraços i en cap moment amagar les mans -en els països àrabs, per contra, solen reposar la mà esquerra sota la taula-; la bossa de mà s'ha de penjar a la banda esquerra del respatller de la cadira, en canvi, la cartera masculina sí que es pot deixar al terra a la dreta, però s'ha d'evitar sempre deixar-los sobre la taula.

L'amfitrió marca el menú. Això significa que, entre altres coses, escull primer i que el convidat mai no farà una elecció més cara que la de l'amfitrió. Es comença a menjar quan ho fa l'amfitrió; en el segon no caldrà, però el correcte és esperar que tots els comensals tinguin el plat a taula. Sobre el menú, és millor optar per uns plats senzills. Anna Pons, directora comercial de Derby Hotels, explica que els menús executius dels restaurants de la cadena tenen com a premissa bàsica que no siguin copiosos i sí fàcils de servir. Un dels moments més delicats és l'hora de pagar. “Hem de fer de nou gala d'una gran discreció. Per això és millor convenir amb el restaurant el pagament en privat. El nostre convidat no ha de veure el compte”, remarca Montse Guals.