Gran angular

XAVIER PUJOL

CONSELLER DELEGAT DE FICOSA

“En quatre anys volem arribar a facturar 120 milions a la Xina”

La caiguda de les vendes a Espanya no és significativa si ets un proveïdor global
Llatinoamèrica ens preocupa i ens fa por. La nostra estratègia és molt prudent
No volem aplicar l'ERO temporal. Si el mercat europeu no baixa, no l'aplicarem
Els recursos públics són escassíssims i no som prou eficients en la seva gestió
Demanar ajudes ara és difícil, però no incentivar la compra de cotxes és un error
Sóc pessimista sobre la situació econòmica en els dos propers anys si no hi ha crèdit

Després de com­prar la fàbrica Sony, Ficosa ha con­cen­trat bona part de la seva acti­vi­tat a Vila­de­ca­valls, des d'on ataca també el sec­tor de l'electrònica de con­sum, com explica Xavier Pujol, con­se­ller dele­gat de la mul­ti­na­ci­o­nal cata­lana.

Com viu Ficosa la crisi del sec­tor de l'auto­moció?

La pro­ducció mun­dial de cot­xes va ser, el 2011, de 77 mili­ons. Aquest any serà d'uns 81 mili­ons i el 2015 o 2016 arri­barà als 100 mili­ons. D'aquests 100, 50 seran a Àsia, i 25 a la Xina. El mer­cat nord-ame­ricà, que el 2009 va bai­xar de 17 mili­ons de cot­xes a 8,6, té una pre­visió per a aquest any de 14 mili­ons i per al 2016, d'uns 17 o 18. I després hi ha Europa, que del 2007 al 2010, gràcies a les aju­des esta­tals, va aguan­tar bas­tant bé la tur­bulència, però ara està patint i per a aquest any la pre­visió és que cai­gui un 8%, sobre­tot a l'àrea medi­terrània, Espa­nya i Itàlia. Afor­tu­na­da­ment tant cons­truc­tors com proveïdors de pri­mer nivell estem enor­me­ment glo­ba­lit­zats. El 85% dels pro­duc­tes fabri­cats a Espa­nya es venen fora. Per tant, és crítica la cai­guda del mer­cat a Espa­nya i a Europa, però no és tan sig­ni­fi­ca­tiva si ets un proveïdor glo­bal.

Quant venen fora?

El 95% de les ven­des totals de Ficosa són fora d'Espa­nya. Del que fabri­quem aquí, el 85% va al mer­cat inter­na­ci­o­nal.

A la Xina estan fent una fàbrica nova a Xan­gai.

Està en procés d'edi­fi­cació, i fun­ci­o­narà al novem­bre. Pas­sem d'una nau de 14.000 m² a una de 35.000, que estarà molt més inte­grada ver­ti­cal­ment, perquè afe­gi­rem pin­tura –tin­drem pin­tura, injecció i aco­bla­ment– i estarà dedi­cada exclu­si­va­ment a auto­moció. Dei­xa­rem una nau de la planta actual per a peti­tes sèries fora d'auto­moció. També hem obert una altra fàbrica, més petita, a Chongqing, per pro­veir Ford i els cli­ents d'aque­lla zona. L'estratègia de Ficosa és uti­lit­zar Xan­gai com a cen­tre neuràlgic i motor de crei­xe­ment a tota la Xina. L'any que ve tenim pre­vist obrir a Guangz­hou i pot­ser, a finals del 2013, a Pequín.

Quin crei­xe­ment supo­sarà el negoci a la Xina?

Estem crei­xent un 32% anual. L'any pas­sat vam fac­tu­rar-hi 56 mili­ons d'euros, i la pre­visió és arri­bar a 120 en qua­tre anys. El 2008 fac­turàvem 6 mili­ons. Hi tenim uns 600 tre­ba­lla­dors i amb la nova planta de Xan­gai arri­ba­rem al miler.

A l'Índia també tenen plans d'ober­tu­res?

A l'Índia hi tenim tres fàbri­ques i n'obri­rem dues més: el 2013 a Che­nai i el 2014 a Sanand. Per Ficosa és un mer­cat molt impor­tant i tenim pre­vist aug­men­tar-hi la nos­tra xifra de negoci en un 54% en qua­tre anys, fins als 34 mili­ons el 2016.

I Lla­ti­noamèrica?

Lla­ti­noamèrica ens pre­o­cupa i ens fa por. És un mer­cat con­vuls, amb unes dinàmiques difícils de ges­ti­o­nar: tipus d'interès altíssims, fluc­tu­a­ci­ons de tipus de canvi i a vega­des pro­ble­mes de gover­nança. Tenim el 45% del mer­cat de miralls de Mer­co­sur, però si em pre­gun­tes si som agres­sius en el pla estratègic d'inver­si­ons a Mer­co­sur, et diré que no, que som tre­men­da­ment pru­dents.

Com va l'entrada en el sec­tor de les bate­ries per al cotxe elèctric?

Tenim un acord per desen­vo­lu­par el bat­tery mana­ge­ment sys­tem, que és un sis­tema electrònic que ges­ti­ona el fun­ci­o­na­ment de la bate­ria. Ens van donar el con­tracte del cotxe elèctric de Volkswa­gen, l'Up, que es llançarà l'any que ve, i som l'únic proveïdor del ser­vei. I també hem arri­bat a un acord amb Sanyo Pana­so­nic, líder en bate­ries de liti, i Seat, per loca­lit­zar el sis­tema de cot­xes híbrids de Seat a la península Ibèrica, per al 2015. És molt impor­tant perquè sí que fem tota la bate­ria.

Les bate­ries són el gran repte del cotxe elèctric.

El sis­tema de bate­ria és la part més cara del cotxe, de 3.000 a 4.000 euros, i és la part més tec­nològica. Començar avui a inves­ti­gar per fer bate­ries de liti, amb els japo­ne­sos i els core­ans que tenen anys d'avan­tatge, és una pèrdua de temps i de recur­sos. El que hem fet és aga­far el líder mun­dial, i tot el que va al vol­tant és el que loca­lit­zem aquí.

Han entrat en el sec­tor de l'electrònica de con­sum després de com­prar la planta de Sony de Vila­de­ca­valls. Quins plans tenen per al 2013, quan s'acabi l'acord amb Sony per fabri­car tele­vi­sors?

Estem aga­fant les com­pa­nyies més impor­tants del sec­tor, com ara HP, Hitachi, Sony..., i els ofe­rim les tec­no­lo­gies de comu­ni­cació, pan­ta­lla tàctil i mecatrònica amb el mateix con­cepte que uti­lit­zem en l'automòbil: desen­vo­lu­pem un pro­ducte a mida per a la com­pa­nyia i el fabri­quem allà on vul­gui. Un dels cli­ents més impor­tants, a part de Sony, és HP. Hem gua­nyat con­trac­tes de desen­vo­lu­pa­ment i fabri­cació: desen­vo­lu­pa­ment a Vila­de­ca­valls i fabri­cació a la Xina per entre­gar a les seves fàbri­ques.

Tot i això, han dit que hi ha un exce­dent de 363 llocs de tre­ball en aquesta divisió per al 2013.

Avui l'exce­dent és més baix, d'uns 335 com a màxim, però això varia cada mes i ens en podem anar a unes 300 per­so­nes. I és un exce­dent tem­po­ral. No podem obli­dar que el que s'ha fet a Vila­de­ca­valls és un mira­cle: s'ha creat una com­pa­nyia d'engi­nye­ria, Idneo, que té 52 cli­ents, i han pas­sat per les ins­tal·laci­ons de Vila­de­ca­valls més de 310 com­pa­nyies. Eren ins­tal·laci­ons que no veia ningú perquè tre­ba­lla­ven inter­na­ment per a Sony. El que hem fet és pre­sen­tar-les al mer­cat. Hi ha opor­tu­ni­tats, i tenim un avan­tatge res­pecte a l'automòbil, ja que en automòbils el time to market, temps des que acon­se­guei­xes el con­tracte del pro­ducte fins que el llan­ces, és de tres anys, men­tre en electrònica de con­sum és molt més curt.

Vol dir que hi pot aca­bar havent feina per a tots?

Hem d'anar veient com evo­lu­ci­o­nen les opor­tu­ni­tats, perquè la intenció de Ficosa és que no hi hagi cap exce­dent el 2013, i si n'hi hagués, com que hi haurà pro­duc­tes que entra­ran el 2014 i el 2015, com ara les bate­ries, hem de bus­car mane­res cre­a­ti­ves amb el comitè d'empresa perquè la gent, si tem­po­ral­ment ha d'estar a casa, con­tinuï vin­cu­lada amb el pro­jecte.

Jus­ta­ment aca­ben de pre­sen­tar un expe­di­ent de regu­lació (ERO) tem­po­ral però el comitè de Ficosa Elec­tro­nics (l'antiga Sony) ha pre­sen­tat un recurs.

L'ERO tem­po­ral es basa en les pre­vi­si­ons del mer­cat euro­peu. L'últim que vol Ficosa és apli­car l'ERO, només s'apli­carà si el mer­cat euro­peu té símpto­mes de decrei­xe­ment. Si no, no s'apli­carà, però és una mesura que tenim l'obli­gació de pren­dre mirant com està avui Europa i pel bé de tots els tre­ba­lla­dors. Tots els que estem a Ficosa ens hem de pre­o­cu­par de ser com­pe­ti­tius i no tenir uns cos­tos massa alts.

Tal com està el sec­tor a l'Estat, cal tor­nar a incen­ti­var la com­pra de cot­xes?

Dema­nar aju­des en un moment com l'actual és molt difícil, però eli­mi­nar les aju­des total­ment és un error. L'Estat ha de fer l'exer­cici com­plet, veure si li com­pensa aju­dar. Amb la recap­tació de l'impost de matri­cu­lació i de l'IVA hi ha superàvit. El que està clar és que no es ven: aquest any es pre­veu que es ven­guin entre 780.000 i 810.000 de vehi­cles, xifres que no eren tan bai­xes des del 1992. Hi ha una lec­tura molt nega­tiva des del punt de vista ecològic, que és que el 40% del parc automòbil té més de 10 anys d'anti­gui­tat. La part posi­tiva és que quan es recu­peri l'eco­no­mia espa­nyola acon­se­gui­rem que les plan­tes espa­nyo­les siguin molt com­pe­ti­ti­ves i els cons­truc­tors es que­din aquí, perquè el mer­cat espa­nyol s'ha de recu­pe­rar. El que passa és que sóc pes­si­mista sobre els pròxims dos anys si el crèdit no flu­eix ni per a par­ti­cu­lars ni per a empre­ses.

Les reta­lla­des no s'han ori­en­tat prou bé?

El que s'està fent de reduir la des­pesa en inno­vació és pan para hoy y ham­bre para mañana. Els recur­sos són escassíssims però encara no som efi­ci­ents en la seva gestió. No podem tenir la quan­ti­tat de cen­tres tec­nològics que tenim sense fer un pla de con­cen­tració agres­siva, obli­gar-los a fun­ci­o­nar com una empresa pri­vada. I a vega­des fem pro­jec­tes per inver­tir recur­sos en inno­vació més enllà del 2015 i el 2016 quan tens plans de fabri­cació per al 2013 i 2014. Per exem­ple, el pro­jecte més sòlid que hi ha ara a Espa­nya de cotxe elèctric és el de Seat amb Ficosa i Sanyo Pana­so­nic. La resta és fer volar coloms. Si el cotxe elèctric és estratègic, ori­en­tem-nos al més imme­diat quant a gene­ració de riquesa i de feina, perquè, si no, no arri­ba­rem al 2016. Tots els plans d'indus­tri­a­lit­zació, com­pe­ti­ti­vi­tat i recerca han d'estar ori­en­tats a aquest mitjà ter­mini per arri­bar al llarg ter­mini. I és aquí on l'admi­nis­tració pot ser molt més efi­ci­ent.

S'aposta prou per la indústria?

La indústria és la gran des­co­ne­guda d'aquest país en els últims anys, i és la que ens traurà de la crisi via expor­ta­ci­ons.

Creu que la reforma labo­ral aju­darà les empre­ses a tirar enda­vant i a con­trac­tar inde­fi­ni­da­ment quan sor­tim de la crisi?

Crec que s'ha fet un pas enda­vant molt impor­tant en qüestió de fle­xi­bi­li­tat i com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses. El que em pre­o­cupa més és la judi­ci­a­lit­zació dels pro­ces­sos de rees­truc­tu­ració: serà un coll d'ampo­lla. Crec que aju­darà a fer que la con­trac­tació sigui més fixa que tem­po­ral. On no s'ha avançat prou, tot i que s'ha avançat, és en la fle­xi­bi­li­tat interna, però també hi ha res­pon­sa­bi­li­tat dels comitès d'empresa.

Han pres mesu­res per la impli­cació de Sergi Pas­tor, con­se­ller dele­gat de la seva filial Upprime Energy, en el cas de les ITV.

Hi tenim plena con­fiança.

Un gegant sexagenari amb salut de ferro

Quan Josep Maria Pujol i Josep Maria Tarragó van fundar un taller a Barcelona per fabricar cables el 1949, poc es podien imaginar que Ficosa acabaria sent el gegant actual, present a 19 països, amb més de vint fàbriques, capaç de donar feina a 8.500 persones a tot el món i facturar 972 M€ el 2011. La tradició exportadora de Ficosa, però, ve de lluny, del 1986. Pujol continua sent president del grup però les regnes de Ficosa les porta el seu fill Xavier, conseller delegat des del 1999 i que, a més de potenciar les exportacions, ha apostat per la diversificació, entrant en sectors com ara les energies renovables, l'electrònica de consum, el sector mèdic i l'aeronàutic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.