Com més va, pitjor!
La renda variable espanyola no troba sòl on rebotar i marca nous mínims colpejada per la incertesa econòmica i per nous afers empresarials. L'Íbex es precipita un 4% addicional.
els darrers descensos oportunitats d'inversió malgrat que a curt termini poden repetir-se les caigudes "violentes"
El càstig que està rebent la borsa espanyola no es frena i, de fet, durant la setmana han aparegut elements que han escrit un altre capítol negre. A la desconfiança dels inversors sobre la feblesa de l'economia espanyola s'hi han sumat, en les darreres jornades, episodis empresarials que han tombat la renda variable interior per cinquena setmana consecutiva. Els rumors de nacionalització de la petroliera YPF, controlada per Repsol, han pres cos aquesta setmana amb l'expropiació d'aquesta filial per part del govern argentí. Des de llavors, la cotització de l'empresa espanyola està vivint el seu particular calvari i en quatre jornades ha reculat un 16,06% (des de dilluns fins dijous); a més, el descens durant el 2012 puja fins al 17,81%.
Però no només ha tocat el rebre a Repsol aquesta setmana, sinó que el conjunt del mercat interior està patint de valent. El sector financer, al centre de la diana des de fa mesos, continua mostrant la seva feblesa i passant factura a l'evolució de l'índex espanyol, atès que la majoria de valors bancaris arrosseguen pèrdues de dos dígits. Aquesta setmana s'ha conegut un nou increment dels crèdits impagats, fins a nivells màxims des del 1994 (per sobre el 8%), aspecte que ha tingut un reflex immediat en la cotització de les entitats financeres, incapaces de veure la llum al final del túnel per la seva exposició al sector immobiliari. I, si la banca va malament en borsa, les constructores tampoc és que visquin el seu millor moment. La desinversió de la constructora ACS en Iberdrola, assumint importants pèrdues en vendre amb un gran descompte un 3,7% de l'elèctrica -de la qual mantindrà un 14,85%- va penalitzar la cotització dels valors afectats. A més, la nacionalització d'YPF ha provocat un tsunami en la cotització de la constructora Sacyr, accionista d'un 10% del capital de Repsol, i que fins dijous esdevenia el pitjor valor del selectiu d'ençà que va començar el 2012, amb una minusvàlua de prop del 60% -de la qual un 25% correspon a la caiguda d'aquesta setmana.
ADÉU ALS 7.000 PUNTS.
Les caigudes de les darreres cinc setmanes -de les quals les últimes tres han estat força significatives- deixen el selectiu índex amb una pèrdua anual de prop del 20%. Cal recordar que l'Íbex 35 va acomiadar l'exercici del 2011 amb una minusvàlua del 13,11% i el 2010 també va acabar amb descensos del 17,81%. En resum, dos anys de números vermells i de camí cap a un tercer, si les coses van com fins ara. Molts experts creuen que els mercats són massa irracionals i es deixen portar per les tendències i els estats d'ànim. Ara el que toca és baixar i res no atura aquesta evolució (igual que, quan tocava pujar, cap mala notícia no frenava les alces). Durant les darreres sessions l'Estat espanyol ha tornat als mercats per col·locar deute i, tot i la desconfiança inicial -i l'elevada prima de risc, que no abandona els 400 punts bàsics-, les col·locacions realitzades han tingut el suport dels inversors (que han triplicat fins i tot l'oferta del Tresor). Això, que en altres circumstàncies podria haver donat peu a algunes alces, va tenir un impacte més limitat per la gran pressió que rep la borsa espanyola en els darrers mesos. D'altra banda, els rumors sobre una rebaixa en la qualificació del deute francès -més tard desmentits- van servir d'excusa per desfer posicions.
Malgrat que divendres les compres van tornar a aparèixer als parquets, els analistes creuen que res no ha canviat i que la desconfiança cap a l'Estat espanyol continuarà penalitzant l'evolució de la renda variable -sobretot de l'Íbex, que juntament amb l'Eurostoxx-50 són els únics que arrosseguen pèrdues anuals-. Això no obstant, els experts també adverteixen de l'aparició d'oportunitats en alguns valors que han quedat massa penalitzats però que compten amb bons fonamentals i, sobretot, amb una política de dividends molt atractiva. Tanmateix, i com assenyalen des de Renta 4, encara es poden veure caigudes -fins i tot "violentes"- a curt termini. De fet, per si algú no ho tenia clar, aquest és un mercat apte només per a professionals o per a aquells inversors amb un cor a prova d'ensurts.