No en som conscients del tot. Sí quan observem els joves i la mesura en què són diferents. El que anomeno ‘el nou individu connectat' és fill, en efecte, d'un canvi de paradigma potser comparable al que va sorgir de la invenció de la paraula, el de l'emergència de la intel·ligència col·lectiva i la societat augmentada gràcies a les que jo denomino xarxes ‘sociables'.

Penso que sí, que estem aprenent i vivint la positivitat de moltes coses que la cultura predigital no feia fàcil que sorgissin a internet. Un cop apreses, en una societat que ja podem dir que comença a ser ‘post-digital', que vol dir que està deixant de tenir sentit la divisió, actituds com ara cooperació, transparència o autenticitat canvien el món. El Bicing, compartir cotxes, intercanviar o regalar coses que no necessitem, plantejaments d'energia sostenible basada en xarxes sorgeixen d'una mateixa possibilitat a la xarxa, la de poder posar d'acord a un nivell i escala mai imaginats les nostres necessitats i possibilitats.

En l'aspecte cognitiu, per exemple, es comencen a observar canvis interessants, en el tipus de memòria més utilitzat (els joves recorden amb dificultat aspectes enciclopèdics però milloren en la memòria transactiva, la que permet saber com buscar la informació a la xarxa), fins i tot envers coses per a les quals el cervell humà no estava preparat però comença a estar-ho, com la multitasca. També l'augment en el nombre i la tipologia de les relacions socials que podem establir fa que creixin determinades zones del nostre cervell.

Fa temps, com diria Bauman, que vivim en un món líquid, on el canvi és l'única constant. Cal formar en competències àmplies com les d'aprendre a aprendre, filtrar continguts, col·laborar, ser creatius, etc. en un ecosistema de coneixement més abundant que mai. Les possibilitats d'aprenentatge també són augmentades i cal preparar els professionals i les organitzacions per tal que puguin aprofitar-ho. Les disciplines, en un entorn on l'intercanvi de coneixement també és constant, desborden els seus límits.

Ajudarà a evolucionar les democràcies envers la participació. Sistema i polítics es basen en la representació d'un poble que abans no tenia entorns mesurables on posar-se d'acord. Ara polítics, empresaris i qualsevol que vulgui observar i gestionar les necessitats del seu públic ho pot fer de forma fàcil i objectiva als nous espais públics, més amplis que mai. El polític, salvant les connotacions de vegades negatives del terme, ha de ser el community manager, el gestor de la voluntat, d'un ciutadà que amb les xarxes socials i diferents tipus de comunitats online en les quals participa, és més intel·ligent individualment i col·lectivament que mai i pot expressar el que vol en cada situació i moment. Cal passar de la societat de la conversa incipient a una societat de la participació en la qual polítics i marques valorin de veritat les opinions de ciutadans i usuaris, els deixin, de veritat, participar.