Focus

Carxofes vs. ruletes

L'oferiment de terrenys del parc agrari del Baix Llobregat per instal·lar-hi l'Eurovegas planteja interrogants sobre la conservació

L'ocupació de la zona obliga a canviar el pla territorial metropolità aprovat el 2010

Les 2.938 hectàrees del Parc Agrari del Baix Llobregat -unes 6.000 mujades segons la unitat de mesura local- són el mitjà de vida del 70% dels 1.390 pagesos de la comarca, 175 dels quals són assalariats. Aquestes terres de cultiu fèrtils situades en el tram final del riu Llobregat produeixen cada any prop de 40 milions d'euros en vegetals principalment d'horta, que es distribueixen a través del mercat veí de Mercabarna o directament al consumidor final pels mercats setmanals.

En termes estrictament econòmics, el rendiment d'aquest oasi enmig d'un territori superpoblat i industrialitzat és més aviat simbòlic. L'interès per la seva preservació és per motius mediambientals o per la defensa d'una activitat econòmica tradicional que proporciona aliments de proximitat a la ciutat, aspectes que pesen cada cop més, però que també tenen un límit. Aquest límit podria ser la promesa d'inversió i llocs de treball d'Eurovegas. Aquesta zona protegida que ha sobreviscut a l'època de l'especulació urbanística, que havia aconseguit que l'AVE el travessés soterrat i que mira amb recel l'aeroport i el port de Barcelona per les seves necessitats logístiques creixents, resulta que podria començar a firmar la seva sentència de mort a causa dels gratacels, els casinos i les botigues que un magnat nord-americà hi vol construir.

Lluís Parès, portaveu de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat i un dels líders històrics en la defensa d'aquest territori, tem un “impacte brutal” que hipotequi definitivament el futur del parc, per això s'han començat a mobilitzar per sensibilitzar la població. De moment, la Generalitat, que manté silenci sobre quina podria ser la repercussió del projecte en la zona en el cas que es faci, ha traslladat als representants dels pagesos només el marge inferior del límit sobre les hectàrees que s'hi podrien veure afectades: “Tant sols ens han dit que el mínim afectat seran 200 hectàrees”. El que sí que tenen clar a la Unió de Pagesos és que aquestes 200 ha i les que siguin necessàries fins a les 800 que s'havia dit inicialment, tindran el punt de partida en el marge dret del riu prop del municipi de Cornellà (vegeu el mapa). Cal pensar que Port Aventura té una extensió de 135 ha. En el cas que es faci realitat aquest dibuix, el parc quedaria dividit per la meitat.

El més escabrós d'aquesta història és que per requalificar aquests terrenys caldria modificar el pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat l'abril del 2010 després d'una difícil cocció de dècades per impediments de tot tipus, sobretot polítics.

Més enllà de si l'Eurovegas s'acaba instal·lant a Catalunya i si ho fa al Baix Llobregat -Montcada i Reixac també és present en la cursa-, el projecte ha aixecat la llebre del futur del parc agrari del Baix Llobregat i suposa una marxa enrere respecte dels progressos en la protecció de les últimes dècades. Què ha canviat? Lluís Parés té la sospita que el govern de Convergència i Unió, coalició que sempre s'ha mostrat poc inclinada a blindar aquesta reserva importantde terreny, mai no s'hauria plantejat aquesta possibilitat sense la connivència dels líders socialistes de la comarca (el parc forma part de catorze municipis: Castelldefels, Cornellà, Gavà, l'Hospitalet, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans).

Per Parés, si bé el pla especial del parc del 2004, l'instrument urbanístic que delimita i protegeix el territori, es va aconseguir amb un govern d'esquerres a la Generalitat i l'entrada del govern al consorci del parc també es va fer quan Pasqual Maragall era president, la fe dels alcaldes de la comarca ha estat més aviat escassa.

LLARGA TRADICIÓ.

Aquest replantejament sobre la necessitat de preservar els conreus del delta del Llobregat posa fi a una tradició proteccionista des del 1932, quan l'urbanista Nicolau Maria Rubió i Tudorí va instar a preservar la zona “per proveir d'aliments la ciutat”. El 1965, l'enginyer Albert Serratosa hi va introduir raons mediambientals i la necessitat d'esponjar el territori a l'hora de fer-ne els plans directors. En la democràcia els pagesos van volen posar fi a l'ocupació anàrquica de les terres amb una lluita amb què el 1988 es va crear el consorci del parc agrari.

Torna la venda al consumidor final per internet

L'estructura de les explotacions agrícoles al parc és molt heterogènia. Hi predominen les parcel·les de 5 a 10 hectàrees que alternen dos o tres tipus de cultiu (en aquests moments l'estel·lar és la carxofa) i que venen la collita a l'engròs. Però les més visibles són les de 70 hectàrees o més amb una gran capacitat de producció i solen tenir parada a Mercabarna. Finalment, també hi ha petits propietaris amb terrenys d'entre una i dues hectàrees que encara venen al detall en els mercats setmanals de la comarca, com ho feien fa dècades la majoria dels pagesos d'aquest territori. Però ara i gràcies a les noves tecnologies, també ho fan directament al consumidor a través d'internet. Aquesta modalitat està creixent, segons explica Lluís Parés.

Durant els anys del boom immobiliari, les operacions de compravenda de les parcel·les van augmentar i van marcant límits en la seva cotització, sobretot en aquelles superfícies d'ús agrícola però que eren no protegides i, per tant, susceptibles de ser requalificades. El rècord es va assolir en uns terrenys a prop de les instal·lacions de l'aeroport del Prat, i es van arribar a pagar 2,4 milions d'euros per l'hectàrea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.