Les més comunes són l'actitud cerebral d'absorció i la de raonament. A la majoria de seminaris que dono elaboro un test per saber el camí preferit de la gent per a les idees creatives, i sempre hi ha una gran majoria dels participants que accedeixen a ser creatius a través d'aquests dues zones de confort mental. L'actitud cerebral de raonament consisteix a focalitzar l'atenció, i de manera deliberada es resol un problema. Ens han ensenyat a ser així a l'escola, i aquesta és una de les raons per la qual és tan comú. El problema és que de vegades un ha de deixar que les intuïcions flueixin en el procés creatiu. Moltes persones també són avaluadores. Aquesta actitud mental defineix perfil de gent que jutja conscientment el valor de les idees, conceptes o productes per garantir que compleixen els seus criteris d'idoneïtat. És una actitud útil per a molts aspectes de la vida però no la més adequada per desenvolupar idees creatives, perquè a través d'aquesta actitud es tendeixen a fer judicis de valor massa ràpids i s'eliminen alternatives.

L'actitud mental de fluïdesa és poc habitual perquè és la que controlem menys de manera conscient. És el tipus de creativitat que exhibeixen els músics de jazz, els neurocirurgians i els actors que improvisen. És el resultat final d'una fusió única entre persona i acció, en què els nostres pensaments i actes flueixen en una seqüència harmònica i constant.

L'actitud cerebral de raonament i la de connexió perquè permeten fer connexions entre idees i gent. L'actitud cerebral d'absorció també és molt important perquè et permet ser receptiu, escoltar els altres i ser capaç d'aprofitar diversos raonaments que poden ser útils per desenvolupar idees innovadores i originals.

Completament. Els líders han de saber escoltar i incorporar el que aprenen dels altres en comptes de prendre les decisions unilateralment. Hi ha por de fracassar i és una pena perquè oblidem que forma part del procés creatiu. Un bon directiu no només no hauria de tenir por de fracassar, sinó que hauria de motivar els seus treballadors perquè s'arrisquin i assumeixin reptes. No pots tenir èxit si no ho intentes, i no intentar-ho condueix ineludiblement al fracàs.

Les coses estan canviant molt ràpidament i ens obliguen a replantejar el nostre comportament davant la vida i a la feina. Les regles canvien abans d'adonar-nos-en, i si no som flexibles en els temps que corren ens quedarem enrere. L'única manera de formar part del canvi i no quedar-se estancat és a través de ser innovadors i creatius.

Perquè suggereixen àrees per millorar. Un dels grans reptes per fer un treball creatiu és definir el que un vol fer. Un no es lleva un dia i diu “avui seré creatiu”, sinó que s'ha de determinar bé l'àrea en què es vol ser creatiu. I fer ús de les coses que ens fan ràbia és una bona manera de fer un salt endavant en la innovació, perquè fa que et preguntis: què puc fer davant d'això que em molesta tant?

Una de les coses que la gent pot fer per ser creativa quan se sent malament és seguir uns passos, fer uns exercicis concrets per transformar les activitats cerebrals. És important agafar la mala energia i transformar-la en un treball creatiu. El que ens fa sentir malament ho podem transformar en música, escriptura o pintura. Això ajuda a avançar i superar obstacles.

El pensament divergent és un tipus de cognició en què es veuen moltes respostes possibles a preguntes i problemes. Moltes vegades el camí amb més èxit és el que sembla una mica boig i no ha pas de ser la primera idea que et passa pel cap. Com més pensament divergent es faci, més probable serà arribar a solucions o idees originals que potser, al principi, no semblen pràctiques, però que poden esdevenir molt útils.

A ciutats com Amsterdam i Singapur han fet una prova pilot de posar en funcionament contenidors d'escombraries que parlen. Alguns contenidors canten, d'altres donen les gràcies i fins i tot n'hi ha que expliquen acudits. Hi ha una companyia que ha enginyat aquesta solució que en principi no sembla pràctica per a res, però s'ha demostrat que a les ciutats on s'ha implementat s'ha reduït el número d'ampolles tirades pel carrer. Moltes vegades les millors idees a primera vista no semblen les més pràctiques.

Es tracta d'un fenomen que s'anomena desinhibició cognitiva. Quan estàs mig adormit o a la dutxa, desfocalitzes l'atenció i baixes el volum de la part frontal del cervell, la part que conscientment sempre intenta controlar-ho tot. Això permet que la informació que estàs treballant en un context més inconscient passi a un nivell conscient i experimentem aquests flaixos de lucidesa. Normalment són solucions a què fa temps que donem voltes i en aquests estats de desfocaliztació i desinhibició és quan apareix allò que s'ha anat gestant.

No és fàcil i es necessita molta pràctica, però és possible educar-la a través d'exercicis que potencien les actituds mentals que ens costen més per ser creatius.