La cultura de l'eficiència energètica ja modelitza en els últims anys tota una arquitectura d'estàndards perquè introduir-se en aquest negoci no plantegi cap mena de dubte. Un dels models principals, enfocat fonamentalment de cara a les entitats financeres, és el Protocol Internacional de Finançament de l'Eficiència Energètica (IEEFP, sigles en anglès), promogut per l'Efficiency Valuation Organization (EVO), l'entitat d'abast internacional que vetlla perquè l'eficiència energètica es pugui desenvolupar dins uns rigorosos paràmetres de qualitat i de rendibilitat.

Amb aquest model, a EVO pretenen que les entitats financeres puguin comprendre que el projecte d'eficiència energètica genera estalvis fiables –en costos d'operació i ús– per al propietari de l'edifici o indústria que genera una despesa energètica i que, a més, aquests estalvis poden generar més fluxos de caixa per tal que el propietari guanyi capacitat de retornar els préstecs.

L'oportunitat d'un protocol com l'IEEFP s'explica per una manca evident de finançament viable per a les experiències d'eficiència, que no s'atribueix tant a una falta de fons disponibles sinó a una desconnexió entre les pràctiques de finançament habituals dels bancs i les veritables necessitats de finançament dels bancs. Els bancs fan un enfocament tradicional basat en actius a l'hora de finançar un projecte d'eficiència, i els costa d'entendre que el valor no és l'edifici o la instal·lació industrial objecte del projecte, sinó el flux de caixa que pugui generar. En aquest àmbit, el deute requerit es paga amb l'estalvi generat, és el que s'anomenaria Projecte d'Eficiència energètica i renovables basat en l'Estalvi (ESP, sigles en anglès d'Energy Efficiency and renewable Savings-based Projects).

Amb vista als bancs, l'empresa de serveis energètics (ESE) té diverses maneres d'estructurar els cobraments dels seus clients. La que, segons l'estàndard IEEFP, comporta menys risc i és especialment segura perquè els bancs obtinguin la devolució del préstec, és establir en el Contracte de Serveis Energètics (CSE) un pagament fix basat en els estalvis mesurats i acordats del projecte que coincideix amb les quantitats necessàries d'amortització de la inversió de capital.

El protocol IEEFP recomana fer diverses accions perquè el banc redueixi el seu risc. Per prevenir que els estalvis estimats són realistes, cal fer una auditoria que revisin enginyers independents i assegurar-se que aquests estalvis quadren amb els requisits de requeriment de tots els contractistes. Si el cost de la instal·lació no es veu realista, cal comprovar que coincideix amb les expectatives de guanys dels proveïdors i fixar, amb ells, la despesa dels mecanismes de mesura i de verificació de l'estalvi.

Per evitar que el projecte no s'instal·li d'acord amb el disseny original, cal involucrar gestors de projectes en la fase d'auditoria, imposar mesures rigoroses de posada en funcionament als contractistes o retenir pagaments. Si l'ESE i l'entitat financera volen evitar errades tècniques, convindria assignar contractualment aquests riscos tècnics al proveïdor, després d'assegurar-se que té capacitat financera per assumir-los.

És fonamental comprovar l'estalvi i, per assegurar-nos que això es farà; cal que en la fase d'auditoria hi hagi un pla de mesura i verificació que diferenciï entre l'ús particular de l'energia que es fa en el projecte d'eficiència de l'ús de l'energia total en tota la instal·lació. Així mateix, també cal demanar resultats previs de qualsevol tecnologia que s'utilitzi per estalviar.

El preus de l'energia del període de referència són els que han de regir en el contracte d'eficiència com a preu mínim, per evitar que una baixada de preus perjudiqui els interessos de l'ESE i de la inversió. Així doncs, és important assegurar-se que els preus dels subministraments que s'han fet servir en computar els pagaments no poden ser inferiors a aquests nivells. Tot contracte d'eficiència ha de garantir que l'ESE roman involucrada en l'estalvi d'energia i revisa cada variació del pla amb el client. L'inversor també es pot cobrir les espatlles per assegurar-se un bon manteniment de la instal·lació d'eficiència si aconsegueix incloure la possibilitat de contractar un tercer per a aquesta tasca en el contracte, tot carregant el cost al client.