Opinió

Com es pot tornar al creixement?

Sem­bla que comença a ser accep­tada l'opinió d'alguns experts eco­no­mis­tes que Europa ha d'aban­do­nar les polítiques d'aus­te­ri­tat per recu­pe­rar el crei­xe­ment de l'eco­no­mia. Al menys els ciu­ta­dans estem satu­rats del cicle res­tric­tiu i això comença a pas­sar fac­tura política als prin­ci­pals par­tits que han apli­cat les reta­lla­des: des d'Anda­lu­sia fins a Holanda i pre­vi­si­ble­ment a França els votants els donen sis­temàtica­ment l'esquena i per­me­ten la seva subs­ti­tució per altres par­tits. El que és força perillós din­tre d'aquest con­text és de nou la falta de rigor en les anàlisis i la temp­tació de la sim­pli­fi­cació i el popu­lisme, que s'estén també per bona part d'Europa.

Pri­mer pro­blema: can­viar les idees sobre l'orga­nit­zació d'Europa. Lle­geixo recent­ment unes decla­ra­ci­ons de Jac­ques Delors: “Europa serà euro­pea o no serà.” Que no ho dubti ningú: per mal ges­ti­o­nada que esti­gui, cap de nosal­tres no pot pres­cin­dir d'Europa. No hi ha il·lusió de crei­xe­ment ni de progrés fora de la Unió Euro­pea, com ens demos­tren per desgràcia els fets recents de l'Argen­tina i Bolívia. Per tant, un reforç de la unió política d'Europa per sobre dels estats actu­als és impres­cin­di­ble. És un error que Ale­ma­nya mar­qui l'agenda econòmica de tots, en funció única­ment del seu cicle elec­to­ral, però també ho és que l'Estat espa­nyol pla­ni­fi­qui encara les infra­es­truc­tu­res fer­roviàries segons ide­o­lo­gies polítiques cadu­ca­des i no pro­duc­ti­ves. Segon pro­blema: cal dis­tin­gir la palla del gra. Reta­llar en salut pública, en ense­nya­ment i en recerca és mal­ba­ra­tar la cohesió de la nos­tra soci­e­tat i com­pro­me­tre el futur dels nos­tres fills, però l'ale­gria amb què s'han gas­tat els diners públics i la falta de seri­e­tat en les inver­si­ons que hem vist recent­ment ens ha d'indig­nar com a ciu­ta­dans i com a con­tri­bu­ents. Exem­ples com les vies de l'AVE sense cap mena de sen­tit, plans com el Plan E que mal­ba­ra­ten els diners per pin­tar les vore­res, pres­su­pos­tos que es mul­ti­pli­quen per 5 com la línea 9 del metro de Bar­ce­lona, sim­ple­ment són incom­pren­si­bles i com a ciu­ta­dans hauríem d'exi­gir que no es repe­tei­xin. Quan ens pre­gun­tem com s'ha de fer, pot­ser tenim la res­posta més a prop del que pen­sem: avui a molts pobles i ciu­tats reco­llim sig­na­tu­res perquè no ens reta­llin les llars d'infants i les esco­les, si tor­nen a venir bons temps les hauríem de reco­llir perquè no ens facin poli­es­por­tius o tea­tres que després no es poden man­te­nir, serà pos­si­ble que siguem tan exi­gents? Per tant, on s'hau­ria d'inver­tir si volem tor­nar a veure créixer l'eco­no­mia: prin­ci­pal­ment en ser­veis bàsics uni­ver­sals i de qua­li­tat: sani­tat i edu­cació. I en segon lloc, única­ment en aquells pro­jec­tes i infra­es­truc­tu­res que afa­vo­rei­xin l'eco­no­mia pro­duc­tiva: recerca, trans­ports ren­di­bles per a per­so­nes i mer­ca­de­ries. Tenim exem­ples pro­pers? I tant que sí: podem citar el cas d'una petita empresa cata­lana que ha sol·lici­tat un pro­jecte en un con­sorci euro­peu per fer recerca en nous pro­duc­tes con­tra la malària. El pro­jecte ha estat valo­rat molt posi­ti­va­ment per la Comu­ni­tat Euro­pea, però no que­den diners per finançar-lo. Aquests són els pro­jec­tes que hauríem de finançar, i que tenim capa­ci­tat per fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.