Sembla que comença a ser acceptada l'opinió d'alguns experts economistes que Europa ha d'abandonar les polítiques d'austeritat per recuperar el creixement de l'economia. Al menys els ciutadans estem saturats del cicle restrictiu i això comença a passar factura política als principals partits que han aplicat les retallades: des d'Andalusia fins a Holanda i previsiblement a França els votants els donen sistemàticament l'esquena i permeten la seva substitució per altres partits. El que és força perillós dintre d'aquest context és de nou la falta de rigor en les anàlisis i la temptació de la simplificació i el populisme, que s'estén també per bona part d'Europa.

Primer problema: canviar les idees sobre l'organització d'Europa. Llegeixo recentment unes declaracions de Jacques Delors: “Europa serà europea o no serà.” Que no ho dubti ningú: per mal gestionada que estigui, cap de nosaltres no pot prescindir d'Europa. No hi ha il·lusió de creixement ni de progrés fora de la Unió Europea, com ens demostren per desgràcia els fets recents de l'Argentina i Bolívia. Per tant, un reforç de la unió política d'Europa per sobre dels estats actuals és imprescindible. És un error que Alemanya marqui l'agenda econòmica de tots, en funció únicament del seu cicle electoral, però també ho és que l'Estat espanyol planifiqui encara les infraestructures ferroviàries segons ideologies polítiques caducades i no productives. Segon problema: cal distingir la palla del gra. Retallar en salut pública, en ensenyament i en recerca és malbaratar la cohesió de la nostra societat i comprometre el futur dels nostres fills, però l'alegria amb què s'han gastat els diners públics i la falta de serietat en les inversions que hem vist recentment ens ha d'indignar com a ciutadans i com a contribuents. Exemples com les vies de l'AVE sense cap mena de sentit, plans com el Plan E que malbaraten els diners per pintar les voreres, pressupostos que es multipliquen per 5 com la línea 9 del metro de Barcelona, simplement són incomprensibles i com a ciutadans hauríem d'exigir que no es repeteixin. Quan ens preguntem com s'ha de fer, potser tenim la resposta més a prop del que pensem: avui a molts pobles i ciutats recollim signatures perquè no ens retallin les llars d'infants i les escoles, si tornen a venir bons temps les hauríem de recollir perquè no ens facin poliesportius o teatres que després no es poden mantenir, serà possible que siguem tan exigents? Per tant, on s'hauria d'invertir si volem tornar a veure créixer l'economia: principalment en serveis bàsics universals i de qualitat: sanitat i educació. I en segon lloc, únicament en aquells projectes i infraestructures que afavoreixin l'economia productiva: recerca, transports rendibles per a persones i mercaderies. Tenim exemples propers? I tant que sí: podem citar el cas d'una petita empresa catalana que ha sol·licitat un projecte en un consorci europeu per fer recerca en nous productes contra la malària. El projecte ha estat valorat molt positivament per la Comunitat Europea, però no queden diners per finançar-lo. Aquests són els projectes que hauríem de finançar, i que tenim capacitat per fer.