Des del passat 30 de març, la majoria d'opinions, o almenys les que fan més soroll, són contràries a l'amnistia fiscal i apel·len a l'ètica i a la injustícia de “perdonar el defraudador”. No entrarem aquí a discutir sobre això; deixant de banda el fons de la qüestió, creiem que la forma no ha estat la millor que es podia haver utilitzat.

D'acord amb la disposició addicional primera del Reial Decret Llei 12/2012, amb la declaració dels béns i drets no declarats anteriorment i el pagament del 10% del seu valor o cost d'adquisició es regularitza la situació tributària sense sancions, interessos ni recàrrecs. Sense l'amnistia, el cost de regularitzar la situació tributària pot superar el 50% del valor o cost d'adquisició dels béns i drets no declarats.

Segons apareix en els mitjans de comunicació, el govern preveu ingressar uns 2.500 milions d'euros, cosa que suposa que s'estima que hi haurà 25.000 milions d'euros que entraran en el circuit oficial. Però entraran a disposició del declarant, que podrà fer amb aquests diners allò que consideri més convenient.

En la situació actual, en què moltes de les mesures que està prenent el govern tenen una durada de dos anys, creiem que hauria estat més pràctic per a l'Estat seguir el model de l'amnistia fiscal de 1991 i exigir la subscripció de deute públic especial.

El deute públic hauria dotat de més recursos l'Estat, que hauria pogut establir l'obligació de mantenir durant els dos anys per als quals es preveuen mesures excepcionals o fins i tot durant tres anys i el diferencial dels interessos que s'haguessin pagat per aquest deute públic respecte als interessos als quals es col·loca actualment deute públic podia haver reportat uns ingressos superiors al 10% que s'espera recaptar. Fins i tot podia haver exigit una comissió de subscripció que ajudés a aquest major diferencial.

Si tenim en compte que els diners que es regularitzaran no han estat declarats amb anterioritat, costa pensar que el contribuent que regularitza la seva situació els destinarà a l'economia productiva o a inversions de caràcter social.

Al nostre parer, es podien haver obtingut més recursos per a l'Estat, i més ingressos nets, si l'amnistia fiscal s'hagués instrumentat a través de la subscripció de deute públic especial, gaudint a més de la presumpció que el govern efectivament hagués destinat a les necessitats de la nostra economia l'import dels diners no declarats fins ara. Que després ho hagués fet o no, ja és una altra història.