L'espai europeu de lliure moviment de capitals, persones i mercaderies evoluciona per afavorir que s'aprofitin al màxim els avantatges del mercat únic. En un context en què la recessió torna a afectar algunes economies principals de la UE, llevat d'Alemanya, pensem que els empresaris de l'Estat espanyol, especialment de les petites empreses, poden invertir a l'Estat sense incórrer en grans costos administratius i de personal.

Una empresa alemanya pot vendre les seves mercaderies directament a l'Estat espanyol; l'impost que grava l'operació és l'IVA, segons la regla de la inversió del subjecte passiu que finalment es paga a l'Estat espanyol. Si l'empresa alemanya lloga un magatzem a l'Estat, l'IVA repercutirà en les vendes dels seus productes a l'Estat espanyol, ja que en aquest cas estarà establerta a efectes d'aquest impost.

Per la contractació d'un empleat autòcton, cal que l'empresa de fora de l'Estat espanyol es registri a efectes de la Seguretat Social i a efectes tributaris. A través d'un compte bancari a l'Estat espanyol de l'empresa alemanya, es paguen mensualment les contribucions a la Seguretat Social i, trimestralment, les retencions de l'IRPF.

Fins ara, les regles del conveni de doble imposició, en què a l'Estat consideren l'existència d'un establiment permanent, no s'han vulnerat cosa que implicaria estar subjecte al pagament de l'impost sobre societats pels beneficis generats a l'Estat espanyol, mantenir una comptabilitat separada i declaracions fiscals, entre d'altres. L'element principal de presumpció d'existència d'un establiment permanent és quan el personal de l'oficina pot concertar contractes amb tercers en nom de la companyia.

En el moment de contractar personal, llogar oficines o magatzems i operar a casa nostra, l'empresa ha de fer front al que en llenguatge jurídic es coneix com una inversió directa, a través d'una sucursal o mitjançant la creació d'una filial. Les diferències entre totes dues possibilitats són petites a efectes de pagament d'impostos.

La sucursal no té personalitat jurídica, per la qual cosa és la mateixa empresa alemanya la que desplaça part de l'activitat, amb l'obligació de pagar impostos a l'Estat espanyol. Les sucursals tenen algunes obligacions de tipus registral que obliguen a demostrar que la casa matriu diposita els comptes en un registre mercantil, en compliment del principi de publicitat que preconitzen en la Comunitat Europea.

A la pràctica, la majoria d'inversions directes a l'Estat es fan a través de societats de responsabilitat limitada, constituïdes amb un capital mínim de 3.000 euros. Aquesta tipologia societària s'ha convertit en el mitjà ideal per als empresaris europeus per operar a l'Estat espanyol.

També és interessant comprovar l'efecte del règim fiscal de compensació de pèrdues, que permet compensar les pèrdues d'un exercici amb els beneficis dels següents 18 anys. És a dir, els inversors alemanys que pensin que la seva aventura empresarial tindrà èxit a mitjà termini, tot i que puguin tenir pèrdues inicials, les podran recuperar a través del fet de pagar menys impostos en el futur.