Els inversors només tenen motius per fugir corrents. I això és el que està passant a la renda variable europea i, encara més a l'espanyola–, i que es reflecteix en els forts descensos que registren la pràctica totalitat d'índexs europeus. La desconfiança dels mercats continua augmentant setmana rere setmana i es percep als parquets la incapacitat d'Europa per superar una crisi que li està costant car. La sempre omnipresent Grècia hi té la seva part de culpa. Després d'unes eleccions que han evidenciat que els polítics grecs no poden posar-se d'acord, les possibilitats que Grècia digui adéu a la zona euro adquireixen més cos cada dia que passa. El pitjor de l'abandonament dels grecs per a la renda variable és el panorama que sorgiria i les incerteses que en generaria, ja que, en no haver-hi cap precedent, l'impacte en els mercats és desconegut. I aquesta incertesa és la que està provocant més baixades a les borses. Tanmateix, tant des del Fons Monetari Internacional (FMI) com des del Banc Central Europeu (BCE), s'estan fent esforços perquè s'esvaeixi la idea de la sortida de Grècia de la zona euro, unes gestions que a finals de setmana van contribuir a calmar una mica els nervis dels inversors.

Però, tot i que el tema grec preocupa, i molt, no és l'únic focus de preocupació dels inversors. A l'Estat, la reforma del sistema financer continua llastant l'evolució del parquet. El càstig infringit als valors bancaris s'ha repetit una setmana més, i les accions dels bancs han viscut, les darreres cinc sessions, episodis de pànic en veure's sacsejades pels dubtes que generen els nous requeriments de capital per la devaluació dels actius immobiliaris.

Bankia ha rebut de valent, i el descens de la setmana anterior -en què es va conèixer la nacionalització de l'entitat- ha augmentat les darreres jornades. Al llarg d'aquesta setmana el paper de Bankia cremava a les carteres dels inversors, que no s'ho han rumiat dues vegades per desfer les posicions i desvincular-se d'aquest valor Des de la sortida a borsa, el juliol del 2011, l'entitat ha arribat a perdre més del 60% del seu valor. No obstant això, la penalització sobre l'acció de Bankia –superior al 42% en deu dies- ha rebut una treva i, a finals de setmana, va rebotar més d'un 30%. I això que el vespre anterior va aparèixer de nou una agència de qualificació (Moody's) per retallar la nota a 16 entitats espanyoles (entre les quals va incloure els grans bancs, com ara el BBVA i el Santander) davant el deteriorament de la situació econòmica i financera a l'Estat espanyol. Aquest confús escenari econòmic, en què impera la desconfiança sobre la capacitat del país de reduir el dèficit enmig d'una severa crisi, i sobre els efectes secundaris de la reforma financera, també ha tingut una incidència directa en la prima de risc, que aquesta setmana s'ha enfilat fins a la perillosa cota dels 500 punts bàsics –nivell que els mercats miren atentament perquè ha marcat la intervenció dels països amb dificultats a Europa–. Amb tot, a finals de setmana, aquest indicador va perdre força i es va allunyar dels nivells màxims, i es va alleugerir la pressió sobre la renda variable.