Barcelona - 2 juny 2012 2.00 h

El llarg camí cap a la unitat

Foment del Treball i Pimec torna a negociar amb discreció la seva unió, que consistiria a agrupar les pimes en una sola patronal i mantenir Foment com la casa de tots els empresaris. Les organitzacions coincideixen que és positiu sumar esforços però són prudents davant un procés que ja ha fracassat anteriorment

Més força per fer de ‘lobby' i mancomunar serveis davant la crisi són els factors clau

Aquesta duplicitat en la defensa de la pime no és bona, ens fa perdre força

Les organitzacions de Foment esperen rebre més informació en l'assemblea de dilluns

Els moments actuals ens obliguen a
donar missatges de cooperació i eficiència

La representativitat dels empresaris catalans està fracturada

Xavier Alegret - Barcelona

Va ser a principis de març, en un viatge oficial del govern i del seu president, Artur Mas, al Marroc amb 200 empresaris catalans per fer promoció econòmica del país. Joaquim Gay de Montellà, president de la principal patronal catalana, Foment del Treball, i Josep González, president de Pimec, van parlar i van coincidir que fóra bo tornar-se a plantejar una unitat de les patronals. L'objectiu: la unió de les pimes, actualment dividides entre Pimec i Fepime —patronal adherida a Foment— i una unitat d'acció de la patronal de grans empreses i la de pimes quan els objectius siguin comuns.

Amb la música més o menys clara, van donar-se fins a final d'any per fer el més difícil, on van acabar fallant els últims intents de fusió: posar-hi la lletra. Molt discretament, els contactes formals van iniciar-se fa unes setmanes i les reunions se succeeixen a tots els nivells. Els presidents de les organitzacions —Gay de Montellà, González i també Eusebi Cima, president de Fepime— estan liderant els contactes.

Les dues patronals, Foment i Pimec, creuen que ha arribat el moment de sumar esforços. No és la primera vegada, però aquest cop hi ha un factor que hi juga més a favor que mai: la crisi. En un doble sentit. Per una banda, creix la necessitat de fer sentir la veu dels empresaris davant les dificultats econòmiques, els seus problemes, les seves reivindicacions. De fer de lobby, en definitiva, amb més intensitat. I, per altra banda, la recessió ha repercutit negativament en els comptes de les patronals, i la unitat també ha de ser una manera de combatre-ho mancomunant serveis i creant sinergies. “Considerem que és el moment oportú. La unitat empresarial sempre dóna més força”, van explicar fonts de Foment, tant per difondre les seves reivindicacions com per negociar amb el govern i els agents socials. Però també “es pot ser molt més eficient en la utilització dels recursos i obtenir millors resultats” en la prestació de serveis a les empreses, com poden ser els de formació. El president de Pimec també ha admès públicament que, si bé els comptes de la patronal estan sanejats, mancomunar serveis seria positiu i ajudaria les organitzacions a combatre la crisi. I, per descomptat, creu que és necessari fer sentir la veu de les pimes amb més potència, especialment en un moment en què ho estan passant molt malament, i que totes les empreses, grans i petites, vagin juntes quan els interessos siguin comuns.

Ara bé, la distància que separa aquestes bones intencions inicials, compartides, dels fets és tan gran com diferents poden arribar a ser els interessos de les més de 500 associacions sòcies de Foment, les delegacions de Pimec, les cúpules de totes dues patronals i també de Fepime o els milers d'empreses associades. Una escudella barrejada difícil de cuinar.

Juntes però separades.

Foment i Pimec coincideixen que ha arribat el moment de sumar i també en les línies generals del que ha de ser el que han volgut anomenar la “reordenació del mapa patronal català”. No volen parlar de fusió perquè, de fet, continuarien existint totes dues organitzacions. Les que es fusionarien serien Pimec i Fepime perquè hi hagués una sola organització que aglutinés totes les petites i mitjanes empreses, i acabar així amb una guerra que ha perjudicat totes dues patronals i que ha arribat als tribunals, on Pimec ha recorregut contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de reconèixer la representativitat de Fepime, de manera que pot participar en les meses de negociació.

Alhora, però, Foment i la patronal resultant de Pimec i Fepime —que probablement mantindria el nom de Pimec— continuaria associada a Foment i podrien mancomunar serveis i actuar conjuntament o separadament segons les necessitats de cada moment i situació. Per exemple, per defensar els interessos empresarials davant el govern o negociar un conveni podrien anar juntes però Pimec podria actuar individualment quan es tracti d'aspectes més específics de les pimes. Aquesta associació implicaria que representants de les petites i mitjanes empreses estiguessin presents en els òrgans de govern de Foment i viceversa. Josep González ha defensat que les pimes haurien de tenir un pes com a mínim del 50%, ja que són majoritàries en el teixit productiu català. No obstant, aquests aspectes més de detall encara no s'han confirmat, i acostumen a ser els més delicats de negociar.

Aquesta és la tornada de la cançó, la idea general de com hauria de funcionar aquesta nova unió, però queden moltes estrofes per escriure i molts interrogants. Per exemple, com s'articularia la unitat a nivell sectorial i sobretot territorial, on moltes organitzacions, adherides a Foment, no tenen precisament bona relació amb les delegacions de Pimec. Cal recordar que en el darrer intent de fusió, l'any 2009, van ser precisament algunes de les territorials les que van rebutjar l'acord. Fonts empresarials expliquen que, per a l'èxit de les negociacions, el més important és no tornar a repetir els errors de fa tres anys i explicar molt millor l'acord a les organitzacions del territori, i abans que se n'assabentin per la premsa. Les delegacions de Pimec ofereixen serveis, com el de gestoria, que fan la competència a les empreses, i això s'hauria de resoldre perquè no agrada a molts patrons. La solució podria estar en el tancament de les oficines de Pimec fora de Barcelona, i que el servei a les pimes es pogués fer des de les territorials de Foment, segons apunten diverses fonts.

Prudència.

Com ho veuen les organitzacions? Doncs de moment amb prudència i certa incredulitat. És la tercera vegada en deu anys que passen per aquest procés i tenen alguns dubtes, raonables, que acabi arribant a bon port, com expliquen tant obertament com en petit comitè diverses patronals territorials i sectorials de Foment. Ara bé, tenen clar que la unitat és desitjable. “El fet que tinguem duplicitat en la defensa de la pime no és bo, ens fa perdre força”, valora Rafael Romero, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. “Amb la unió es podrien defensar millor els interessos de la pime i de l'empresa en general, perquè hi ha molts interessos comuns”, tant fiscals com tributaris, de legislació, etc., afegeix Romero. Antoni Abad, president de la Cecot, diu que “seria beneficiós que Foment sigui la casa de tots però que alhora les pimes tinguin veu”. “La simplicitat sempre és bona, evita duplicitats i estructures sobredimensionades. Els moments actuals ens obliguen a donar missatges de cooperació i eficiència”, continua Abad. Per Jaume Roura, president de Federació de Venedors de Vehicles a Motor, la unió “és una necessitat” per millorar la representativitat dels empresaris catalans: “En aquests moments està fracturada, i actuar amb una sola veu potenciaria el paper de la patronal”, és a dir, el paper de lobby davant les administracions per defensar els interessos de les empreses. També subratlla la necessitat de reduir costos d'estructura i duplicitats.

De moment, però, poc n'ha transcendit i les associacions sectorials i territorials de Foment pràcticament no tenen informació. Esperen rebre'n més aquest dilluns, quan la patronal celebra el seu comitè executiu, la junta i l'assemblea —aquesta última té lloc només una vegada a l'any, de forma ordinària—. Fins ara només en la junta de fa un mes van tenir un primer avanç: la cosa anava lenta. Però, segons apunten algunes fonts, en les darreres dues setmanes els contactes s'han accelerat i s'han salvat les primeres diferències importants. “Foment és una federació de patronals, mentre que Pimec afilia directament empreses. Aquest és un primer obstacle que s'ha de salvar amb la generositat de totes dues parts”, explica Rafael Romero.

El paper del govern.

Que aquest nou intent d'unió de Foment - Fepime amb Pimec comencés en un viatge amb el govern i el seu president no és casualitat. Si bé fonts patronals apunten que el primer contacte va ser al Marroc com podria haver estat en qualsevol altre lloc i que el seu impulsor va ser Joaquim Gay de Montellà, el cert és que el govern està pressionant les patronals perquè s'uneixin. Bé, de fet perquè es fusionin. “Crec que haurien d'anar cap a una sola patronal que defensi els interessos de les empreses catalanes. Si parlen d'unitat d'acció, per què no unitat jurídica?”, reflexiona Ramon Bonastre, director general de Relacions Laborals del govern. Creu que una sola patronal pot fer guanyar competitivitat a l'economia catalana perquè la duplicitat actual fa alentir processos com acords socials, presa de decisions en les meses de negociació o convenis col·lectius.