El pessimisme dels inversors va augmentant setmana rere setmana. I a mesura que creix aquest sentiment negatiu, la borsa dibuixa el camí invers, precipitant-se al buit sense paracaigudes. La setmana, com ja és una rutina, va començar de la pitjor manera possible i de nou la crònica borsària parlava de “dilluns negre”, i ja són uns quants en els darrers mesos. L'últim episodi de Bankia, que necessita molt més diners dels estimats inicialment per recapitalitzar-se, va tombar la borsa espanyola més d'un 2% mentre la resta de borses europees coquetejaven amb el signe positiu. Fins i tot el parquet grec escalava posicions (més d'un 6%) davant la possibilitat d'una victòria conservadora en les pròximes eleccions que celebrarà el país.

Aquesta nova relliscada del mercat espanyol ensorrava el principal índex, l'Íbex 35, a mínims que no es veien des del 2003, mentre que la prima de risc es disparava a màxims històrics. Per calmar els nervis va aparèixer en escena el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va allunyar el rescat del país. Però les seves paraules no van acabar de convèncer els inversors i la pressió sobre la renda variable espanyola va estendre's durant tota la setmana, conreant mínim rere mínim i lluitant per no perdre els 6.000 punts, fita aconseguida, tot i que en la darrera sessió l'índex va marcar un mínim de 5.994,1.

Els dubtes sobre la capacitat d'Espanya de sortir del pou sense ajut creixen cada dia que passa, mentre que la reforma del sector financer encara té massa serrells per tancar. Aquesta incertesa, sumada a la interminable crisi grega i el feble creixement econòmic mundial –que estan evidenciant les darreres dades macroeconòmiques publicades, tant a Europa com als EUA i la Xina–, està passant factura a la borsa espanyola per la pressió dels inversors internacionals, que no volen ni mirar cap aquesta part del mapa.

Davant la impaciència dels mercats, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha demanat als inversors més confiança en les reformes que ha endegat Espanya. Però mentre Merkel demana calma el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, renya el país per les coses mal fetes en l'afer Bankia i assegura que Espanya perd el temps si espera que el BCE li solucioni la crisi d'aquesta entitat. Una de calenta i una de freda que han acabat generant més desconfiança i neguits en la comunitat inversora.

L'aversió al risc cap a Espanya s'ha reflectit en una fuga de capitals molt significativa d'ençà que va començar el 2012. Durant els tres primers mesos de l'any més de 97.000 milions d'euros han sortit del país, una xifra que contrasta amb els poc més de 75.000 milions que es van treure en tot el 2011.