El relleu no es pot fer mai en situació de crisi, ja sigui una crisi de sector, de mercat o familiar. Les transicions s'han de fer sempre en situacions de tranquil·litat perquè qualsevol canvi generacional suposa un canvi de gestió. L'aconsellable seria fer les transicions en moments de bonança econòmica i de tranquil·litat familiar.

Les empreses de l'associació estan creixent. Estudis internacionals asseguren que les empreses familiars són, en general, més rendibles i més duradores perquè el poder és en poques mans i no es dilueix. A més, hi ha un sentit de propietat i d'integració dins de la cultura i els valors de l'empresa. L'empresa familiar busca la màxima rendibilitat i valor, però no tant per repartir beneficis sinó per continuar invertint o per guardar-los i poder afrontar situacions econòmiques complicades com l'actual sense necessitar tant de palanquejament exterior. I tot això, perquè tenim un horitzó a llarg termini. No hem de retre compte als analistes financers cada tres mesos.

Sempre s'ha invertit amb capital propi. Les empreses familiars han estat acusades que perdien oportunitats perquè no s'endeutaven, ara probablement la cosa sigui al revés. Gràcies al fet que no hi ha endeutament, són les que resisteixen millor la crisi.

El temps sempre acostuma a donar la raó. La prudència en la gestió dels negoci és molt important. Una de les característiques de les empreses familiars és que creixen i es consoliden, i en canvi, en les companyies capitalistes la tendència és de créixer sense interrupció per generar valor a l'accionista. Perquè si es volen vendre les accions, obtinguin unes plusvàlues.

Jo diria que podem resistir una mica més bé, perquè una de les coses que es pot fer és no repartir dividends, i aleshores aquests diners es guarden per fer front a les necessitats que hi pugui haver. Tenim les mateixes dificultats del finançament, però l'avantatge és que tenim una capitalització de les companyies una mica més alta del que hi havia, i això ens fa tenir una situació d'avantatge competitiu.

El que passa és que no es creix més perquè hi ha una indefinició que és l'escenari econòmic i sociopolític, i mentre això no s'aclareixi la gent té por d'invertir. Les empreses tenen l'estratègia clara, i volen invertir però la incertesa ho està frenant tot.

És que nosaltres no podem viure exclusivament del diner propi, en necessitem del finançament aliè.

No, perquè el gestor professional està controlat pel consell d'administració i el consell de família, que d'alguna manera defineix la cultura i els valors que aquesta empresa vol defensar amb vista al futur. D'altra banda, és important que el professional contractat combregui amb aquests valors, no pot anar pel seu compte.

Ens continua preocupant prioritàriament el tema de la continuïtat. D'una banda, estem molt a sobre de les successió de les segones a les terceres generacions i de les terceres a les quartes. D'altra banda, pensem que és important que les empreses constitueixin aquest òrgan que en diem consell de família com un òrgan de govern important i amb un poder ben definit en què s'integrin tots els membres de la família. En aquest sentit, un tercer aspecte que preocupa és que no hi hagi massa accionistes, i si és així, cal fer una poda familiar, això vol dir que alguna de les branques es vengui les accions, i per això cal tenir previstes unes valoracions. A més, pensem que independentment del que val una empresa familiar en el mercat, ha d'estar condicionat perquè si algú aporta capital a l'empresa familiar, sempre serà un capital minoritari. Hem tingut experiències amb les empreses de capital de risc, que han ajudat en alguns casos de manera molt positiva a la gestió de les empreses familiars, però al cap dels anys, tornen a mans de la família.

El capital de risc vol créixer en valor, i quan l'empresa s'ha revalorat, sortir a borsa, fer un palotazo i marxar. El membres de la família volen la continuïtat de l'empresa. Tots busquen rendibilitat però per camins diferents: l'un, a llarg termini, i l'altre, al curt. Obviament, les coses no encaixen.

Sí, l'emprenedoria a casa és un tema que aquest any hem posat sobre la taula i hi estem dedicant molta atenció. Per un motiu, perquè una família pot tenir molt caps que poden arribar a dalt, però només n'hi arriba un: i amb la resta, què fem? La resposta és l'emprenedoria. Cal generar noves formes de riquesa vinculades o no vinculades a l'empresa mare, però que siguin emprenedors. Entenem que és l'única manera de crear teixit industrial amb capacitat de contractar, faci reduir l'atur i que tots tinguem una situació econòmica més sostenible que la d'ara.

El finançament es pot fer a través de les mateixes empreses, bé com a àngels inversors (les empreses familiars són una font important d'àngels inversors) o mitjançant associacions en què participen empresaris que ja no gestionen en el dia a dia. De capitals n'hi ha, i s'inverteix.