Eines

Les empreses són més vulnerables davant les falsificacions

El descens de la petició de patents desprotegeix davant els delictes contra la propietat industrial

Un de cada quatre productes que es volen desenvolupar ja ha estat patentat
La caiguda de recursos i subvencions llasta la capacitat d'inversió

La disminució de recursos de les empreses sumada a les previsions que la sol·licitud de patents baixarà aquest any un 6,7% a l'Estat espanyol augmenta la vulnerabilitat de les companyies davant els delictes contra la propietat intel·lectual i industrial. “Registrar patents i marques és l'única solució per a les empreses que vulguin fer-hi front”, assenyala Pepe Isern, soci de J. Isern Patentes y Marcas.

Segons les últimes dades oficials, l'any 2011 es van confiscar a l'Estat espanyol 8,79 milions d'objectes falsificats, amb un valor que supera els 694 milions d'euros. Els sectors més afectats van ser els suports d'emmagatzematge digital i audiovisual, l'electrònica i les joguines. El 32,1% de les intervencions realitzades per la policia corresponen a productes relacionats amb la propietat intel·lectual —creacions artístiques— i el 67,9% als que s'enquadren dins de la propietat industrial. Un desequilibri cap a les innovacions de caràcter industrial (patents, models d'utilitat, dissenys) i dels signes distintius utilitzats per les empreses (marques, denominacions d'origen...), que segons Isern són conseqüència de la crisi econòmica, que està desprotegint les empreses: “La caiguda de recursos i subvencions llasta la seva capacitat d'inversió, i amb ella també disminueix la possibilitat de protegir nous productes o dissenys amb les negatives conseqüències que això comporta per a la producció interna".

Però una cosa és que una empresa deixi de protegir les seves invencions, i una ala és que gasti inútilment en voler registrar innovacions. En el marc del col·loqui Propietat intel·lectual i patents de l'Entrepreneur Tech Fair de IESE que es va celebrar divendres passat, Isern va remarcar que el control de les bases de dades estatals, europees i internacionals de patents i dels productes patentats per les empreses del sector permet evitar duplicitats i redundàncies i estalviar fins a un 25% en R+D+i: “L'estalvi en projectes d'I+D+i sorgeix en les fases inicials dels projectes d'innovació, quan una empresa veu la necessitat de desenvolupar un producte que, en un de cada quatre casos, ja ha estat patentat per una altra empresa d'Europa o dels Estats Units. Una bona consulta prèvia pot evitar una inversió sense retorn.”

Mentre baixen les sol·licituds de patents, augmenta la de marques. El 2012 es tancarà amb un augment al voltant del 5,7% en les marques sol·licitades a l'Estat espanyol. En cas de complir-se les perspectives, seria el tercer any consecutiu que augmenten aquestes peticions i el creixement previst per a aquest any seria el major dels registrats des de la seva caiguda en 2008 (l'any passat hi va haver un petit augment de l'1,7%. En el primer quadrimestre de 2012, es van sol·licitar 13.416 marques, dades que per a aquesta companyia demostren “la vocació emprenedora i la voluntat de superar les dificultats conjunturals, atès que el registre de marques és un indicador fidel de la creació de nous negocis.” Les cinc demarcacions que major nombre de marques han sol·licitat en aquest període són Madrid (3.382), Barcelona (2.100), València (660), Alacant (413) i Sevilla (381).

Ajudes.

El govern espanyol destinarà aquest any fins a 381 milions d'euros en forma de préstecs a un interès anual del 3,95% a empreses que fomentin la innovació i el teixit productiu en els sectors de l'automoció i la indústria manufacturera, i entre els àmbits susceptibles d'accedir a aquestes ajudes està inclòs el de patents, ja siguin adquirides o obtingudes per llicència de fonts externes a preus de mercat. De la mateixa manera també ho són altres actius immaterials, entre els quals figuren les llicències, el know how o els coneixements patentats. La quantitat màxima que es destinarà el 2012 a l'automoció serà de 221 milions d'euros, mentre que per a la indústria manufacturera són 161 milions. Generar nous productes o millorar els ja existents, redissenyar processos de producció destinats a millorar la sostenibilitat i adoptar sistemes avançats de producció que incorporin les TIC són algunes de les activitats que opten a rebre aquestes ajudes.

Les comunitats autònomes que registren més delictes i faltes per falsificacions són Andalusia, Madrid i Catalunya. L'any passat hi va haver un 31% menys d'imputacions de delictes i faltes (2.300) que el 2010, mentre que el nombre d'objectes intervinguts va baixar un 9,5%. Però el valor va augmentar un 50%: es falsifiquen menys productes però amb un major valor major.

La Xina és el principal lloc d'origen dels productes confiscats, i els sectors més perjudicats són els que estan relacionats amb el suport d'emmagatzematge digital i audiovisual, l'electrònica i les joguines. Els Cd i Dvd s representen un 28,1% del total de productes confiscats, seguits pels objectes electrònics o maquinària amb un 21,3% i en tercer lloc, les joguines amb un 7,8%. En comparació amb l'any anterior és remarcable el descens dels sectors tèxtil i marroquineria.

Comercialització

Internet guanya el ‘top manta'

La comercialització de marques falsificades a peu de carrer (manteros) s'ha estabilitzat, mentre que està augmentant a internet. El director de l'Asociación Nacional per a la Defensa de la Marca (Andema), José Antonio Moreno, assenyala que mentre la policia persegueix la venda il·legal al carrer és molt més difícil fer-ho amb les plataformes electròniques, que es limiten a posar en contacte compradors i venedors sense tocar la mercaderia que, per tant, no es pot inspeccionar.

Entre els articles falsos més venuts a través d'internet, destaquen els productes de marroquineria, calçat i tèxtil (sobretot esportiu) i rellotges, encara que està augmentant molt el relacionat amb perifèrics informàtics i telefonia mòbil. Segons dades d'organismes internacionals, entre el 30 i el 35% dels usuaris confessa haver comprat voluntàriament falsificacions.

R+D+i

Un terç del que inverteix Alemanya

La inversió en R+D+i a Espanya —317,02 euros per habitant, en 2010—és molt inferior a altres països de la UE com Alemanya, que hi va destinar 855 euros. En el TOP 100 de les universitats i empreses que més patents van presentar el 2011 no n'hi ha cap d'espanyola. Farmacèutiques, enginyeries i empreses de transport copen els primers llocs en el registre de noves patents espanyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.