Quan estudiem la manera com els éssers humans produeixen les emocions, una de les coses més simples d'entendre és que, com que tenim una capacitat limitada de parar atenció, en cada instant estem seleccionant on concentrar-la. Aquesta selecció determina la nostra experiència i, en definitiva, la nostra vida. Per això, en moments com els presents en què l'entorn és exigent, cada persona hi viu d'una manera diferent: algunes persones estan patint o sentint por, i d'altres són felices. Per mi el més interessant és estudiar com s'ho fan les persones que independentment de l'entorn sempre troben un camí per sentir-se bé i ser felices.

Penso que hi ha tres mecanismes bàsics: el primer és tenir objectius ben definits; el segon és desenvolupar la capacitat de parar atenció, d'observar l'entorn, als altres, a un mateix; i el tercer mecanisme és generar flexibilitat comportamental, això és, que si estic obtenint uns resultats que no m'agraden, que pugui tenir la capacitat de canviar el comportament.

Exactament. El que a mi em defineix com a ésser humà no són les circumstàncies que afronto sinó la manera com decideixo afrontar aquestes circumstàncies. Més que la meva ocupació, si estic casat o bé si tinc fills, allò que diu més de mi és com decideixo afrontar aquestes circumstàncies per tenir-les sota el meu control.

Un dels axiomes de la programació neurolinguística amb què treballo és que totes les persones tenen a dins seu els recursos necessaris per assolir els objectius que s'han marcat, però simplement passa que en determinats moments alguns d'aquests recursos no estan disponibles, per exemple, el coratge o la confiança per fer alguna cosa. Però la persona el pot fer emergir si aprèn a utilitzar el pensament, la psicologia o el cos.

Hi ha moltes tècniques i estratègies que podem utilitzar. Tot i així, les més poderoses en realitat són molt senzilles, i una d'aquestes és utilitzar la meva fisiologia començant per la respiració. És molt senzill, tothom ho pot fer si aprèn a dirigir la seva atenció a la manera com usa el cos.

Certament. Aquells tres mecanismes que he mencionat, definir metes, aprendre a observar millor i de ser flexible són els mecanismes de l'emprenedor d'èxit, gent que aconsegueix transformar els fracassos en informació que utilitzarà més tard per assolir els objectius i que és flexible permanentment. La meva experiència és que pots entrenar aquests mecanismes. Quan estic treballant amb emprenedors, alguns em diuen que des de petits han estat molt bons amb aquests mecanismes però que d'altres els han aprés en alguns casos amb quaranta o cinquanta anys.

Mai és tard.