El periodisme viu una crisi econòmica, com tots els sectors de la societat, i com la resta de la humanitat està immers en el canvi de paradigma que ha suposat la irrupció de les noves tecnologies a la nostra vida. Els mitjans de comunicació viuen un procés de reconversió, de vegades dolorós, que ha de portar a la identificació de nous models de negoci per a la continuïtat de l'ofici. Però existeix una màxima que genera consens: la crisi del periodisme s'ha de resoldre amb més periodisme. Un factor que no s'ha de perdre de vista a l'hora d'analitzar vies de futur.

“Des que els primers mitjans espanyols es van introduir a la xarxa el 1995 es fan la mateixa pregunta: com mantenir les redaccions digitals si no generen ingressos?”, planteja Karma Peiró, periodista especialitzada en internet. Aquesta pregunta encara està per resoldre, i més quan les redaccions tradicionals estan integrades en les digitals i ja no té sentit parlar d'una sense l'altra. Alguns mitjans de referència als Estats Units ofereixen continguts de pagament en combinació amb certes notícies de consulta gratuïta, una fórmula que es coneix amb el nom de Paywall (mur de pagament) i que a l'Estat espanyol no ha acabat de quallar a excepció d'algunes capçaleres de nova creació, com el diari ARA, que ha apostat per aquesta via, o Vilaweb, que opta per una versió especial a canvi que el lector pagui una part per poder llegir notícies, col·laborar amb la redacció i en la cerca d'informació. Una fórmula que pot funcionar com a font de finançament sempre que el periodista tingui clar que “haurà de fer bon periodisme si vol que la gent pagui”, subratlla Peiró.

Alguns mitjans van més enllà i, per captar audiències, han fet una aposta per la innovació i per noves formes de narrar en l'era digita. El referent és el britànic The Guardian, que té una secció especial de recopilació de dades i visualització de la informació (la Data Store)amb un objectiu clar: apostar per altres maneres de narrar. Un cas que val la pena analitzar i extrapolar perquè marca un possible futur per a l'ofici on es combina el rigor de sempre i la innovació.

“Amb les noves tecnologies el procés d'intercanvi d'informació es transforma”, explica Mònica Garriga, responsable de Media140 Catalunya, organització global que educa els professionals en les noves tendències que ofereix el món digital. La digitalització de la informació ha capgirat les redaccions dels mitjans de comunicació, els negocis i els individus. “Les 5 W del periodisme canvien, excepte el per què, que en definitiva és la raó de ser de la professió”, reflexiona aquesta periodista, excorresponsal de l'agència Efe a Austràlia. I s'explica: “El què és la informació digitalitzada (en xarxa, ja no és lineal); el com, el web semàntic d'intercanvi d'informació o els buscadors que funcionen amb algoritmes; el quan es viu en temps real a través de les xarxes socials; i l'on es reformula, perquè els esdeveniments es poden geolocalitzar.” El que no varia és el per què, i aquí és on els periodistes s'han de reciclar per poder continuar responent als per què i seguir sent fidels a la funció social de l'ofici.