A l'Estat francès, els creditors sempre podran reclamar totes les despeses de gestió de cobrament ja que han adaptat a la seva legislació la nova legislació europea contra la morositat. Ja fa diversos mesos que en aquest Estat van adaptar a la seva legislació les noves normes establertes de la directiva 2011/7/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de febrer de 2011, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Aquesta reforma legislativa aporta avantatges i drets importants per als creditors.

La “Loi n. 2012-387 du 22 mars 2012 relative à la simplification du droit et à l'allègement donis démarches administratives” ha modificat notablement les disposicions de “l'article L.441-6 du Code de commerce” relatives als interessos i penalitzacions per la demora en el pagament de les factures i carrega al deutor morós diverses despeses de recobrament. Aquest article del codi de comerç francès l'han adaptat a la directiva europea. No obstant això, les normes noves no entraran en vigor fins a l'1 de gener del 2013 i fins aleshores es mantenen vigents les disposicions de l'“article L.441-6”.

En primer lloc, la legislació nova permet que els creditors reclamin els interessos de retard reportats durant el període d'ajornament des del venciment de la factura; el tipus d'interès moratori que estableix el redactat de “l'article L.441-6” (llevat que les parts n'hagin pactat un altre de diferent sense que pugui ser inferior a tres vegades el tipus d'interès legal) serà la taxa d'interès aplicat pel banc Central Europeu a la seva més recent operació de refinançament augmentada 10 punts percentuals. Aquest interès moratori és superior al que la directiva europea 2011/7/UE fixa com a interès legal de retard mínim i la taxa de la qual és igual a la suma del tipus de referència del BCE i almenys 8 punts percentuals.

En segon lloc, permet obtenir una compensació per les despeses de recobrament a manera de “forfait” o quantitat fixa; aquest “forfait” representa la quantitat mínima que el morós ha de pagar com a indemnització pels costos que el cobrament de l'impagament ha generat. La quantitat fixa es determinarà per decret però no podrà ser inferior a la quantitat de 40 euros per factura impagada, que ha determinat la directiva europea.

En tercer lloc, a més de l'abonament de la quota fixa pels costos de cobrament, el creditor podrà reclamar una indemnització raonable per compensar les despeses de recobrament a què s'hagi incorregut i obtenir el recobrament del seu crèdit quan aquest sigui superior a la suma de la quota fixa. En les despeses reemborsables també hi ha els honoraris d'advocat i els costos del procediment judicial. Quan només hi hagi hagut una reclamació extrajudicial de l'impagat pel lletrat, el creditor també podrà exigir el reintegrament de la minuta de l'advocat. Per tant, el creditor pot exigir al morós l'import pagat a una empresa externa de cobrament d'impagats que li ha gestionat la reclamació del deute per la via amistosa. Cal recordar que aquestes normes entraran en vigor el dia 1 de gener del 2013.