El primer precepte és que l'equip, com les organitzacions, és un sistema viu i com a tal el podem tractar des del punt de vista de fluxos d'energia.

No és res esotèric. En posaré algun exemple: l'energia d'una empresa on es coopera és diferent de la d'una empresa on es competeix. I la d'una organització que controla els horaris dels treballadors, de la d'una que confia en la persona i permet treballar des de casa per objectius.

No entro a valorar el sistemes de cada empresa, però el resultat és que hi ha unes energies diferents d'unes altres. I ho diu la ciència. Les últimes investigacions de la física quàntica estan convergint amb el que s'ha dit durant molts anys des del punt de vista espiritual.

L'empresa s'ha estat gestionant en els darrers cent anys des d'una visió mecanicista, com una màquina de fer diners; hi ha unes entrades, es fa una transformació que alguns anomenen valor afegit i hi ha unes sortides. La fita és fer la transformació el més eficient possible, per tant les persones són tractades com a recursos i tot això provoca una sèrie de comportaments que no han estat els apropiats i això ens ho està dient el sistema social i econòmic mundial.

Per exemple, que no ataquem els problemes d'arrel sinó els símptomes. Si l'empresa no ven prou, despatxem el cap de màrqueting, però potser hi ha un problema estructural que repetirem amb el nou director. Per què no anem a buscar aquests causes més profundes? És com quan tens maldecap: pots optar per prendre una aspirina, però el problema desencadenant no ha desaparegut. Per això fem aquesta analogia amb el cos humà i tractem les energies dels equips, els seus punts d'energia, els seus txakres.

Sí, ens hi atrevim i alguns ens han dit que som molt agosarats. Hi ha persones a qui podem espantar, però a la majoria els aportem un discurs nou i una forma de treballar diferent.

Tot això està en el primer txakra, és el que toca de peus a terra. En total n'hi ha set.

L'organització ha de tenir unes bones arrels, unes bones energies fundacionals, això està en el txakra arrel. També hi ha el txakra benestar, molt important per a aquelles empreses que surten als rànquing dels millors llocs per treballar-hi. El que hem trobat amb aquest model és que tot té una explicació més holística. Els patrons del management tradicional són massa estrets de mires.

Ha de tenir totes aquestes energies fluint, és el mateix que el que li passa a la persona, quan fa esport, menja sa, té una bona actitud davant de la vida o troba pau i harmonia amb el que fa. Aleshores té tots els centres oberts. En cas contrari es poden generar malalties.

Sí. Pensem que podem canviar el món si ajudem les organitzacions a ser més humanes, més holístiques.