Secot, on a ningú se li cova l'arròs
L'associació de sèniors voluntaris ja ha assessorat més de 350 empreses enguany
Una prejubilació forçada és, per a molts, una experiència traumàtica. Com li va passar a Ramon Prats, que als 58 anys la multinacional per a la qual treballava el va prejubilar i es va quedar de la nit al dia sense feina. “Va ser molt dur, jo encara em sentia útil i em vaig enfonsar”, explica Prats, qui sis mesos després de veure's perdut va trobar una nova il·lusió en Secot, una associació d'exdirectius sèniors que de manera voluntària i sense ànim de lucre ofereixen la seva experiència a empresaris, emprenedors i entitats que necessiten consells per tirar endavant els seus projectes.
A Secot els sèniors treballen en parelles i a Prats l'acompanya sempre Josep Lluís Mayoral. Junts han ajudat desenes d'emprenedors “a tocar de peus a terra”, com explica ell mateix, que acumula una vasta experiència en l'àmbit comercial. “El nostre rol és aconseguir que les persones que acudeixen a nosaltres facin una reflexió sobre la viabilitat de les seves iniciatives”, explica Prats. En molts casos Secot atén autònoms o empresaris que amb la crisi es veuen atrapats i no saben per on tirar, o joves emprenedors que “són brillants en les seves idees però sovint tenen escassos coneixements empresarials bàsics”, afirma. El 2011, Secot Catalunya -format per 250 sèniors voluntaris- va fer 720 assessoraments (330 de presencials, 90 a través del web i la resta van ser monitoratges a través de programes de col·laboració amb universitats i l'administració). Enguany ja n'han realitzat 350 i Prats confessa que ara tenen “més peticions”. “Hi ha un capital importantíssim al país i és una llàstima que la mateixa societat no els doni una oportunitat”, lamenta. “Això m'indigna”, hi afegeix.
Secot és una iniciativa estatal que es va crear el 1989 i actualment té 47 delegacions i oficines, i més de 1.100 sèniors voluntaris. L'associació es finança gràcies a la quota mensual que paguen els socis i, per garantir la subsistència i cobrir despeses bàsiques, la delegació de Catalunya presentarà la setmana que ve el Club de l'Assessorat, que té com a objectiu oferir als emprenedors que han passat per Secot la possibilitat de col·laborar amb l'associació amb una quota simbòlica de no més de 75 euros l'any a canvi d'assessoraments puntuals per fer un seguiment dels projectes.
“M'han fet un seguiment com si fossin els meus psicòlegs”
En Bernat Puigtobella, de 44 anys, es va assabentar de l'existència de Secot a través d'un familiar. Provinent del món editorial -havia treballat per a Edicions 62 durant 12 anys-, Puigtobella volia muntar un diari digital de cultura catalana i no sabia per on començar. El seu primer contacte amb aquesta associació de sèniors voluntaris que assessoren en matèries empresarials va ser fa un any a les oficines de Secot Catalunya, i allà li van assignar dos tutors. “Em van ajudar a acotar el projecte i vam elaborar un pla empresarial”, recorda aquest emprenedor. Des de llavors, els seus dos tutors -Ramon Prats i Josep Lluís Mayoral- l'han acompanyat en el procés de creació de la seva iniciativa, que fa sis mesos que s'ha materialitzat sota el nom de Núvol, una capçalera digital dedicada a la cultura que busca ser “un espai virtual de trobada per a lectors interessats en la cultura catalana”, explica el seu fundador. La web ja té 15.000 navegadors únics al mes i ha publicat digitalment tres llibres que es poden descarregar gratuïtament. “En Ramon i en Josep Lluís han fet un seguiment de la meva idea com si fossin els meus psicòlegs”, confessa Puigtobella. “Són la veu de l'experiència i no et diuen el que has de fer, sinó que et qüestionen i et diuen el que no has de fer”, hi afegeix. “Ells no et marquen el ritme, sinó que te'l marques tu”, continua. Puigtobella reconeix la importància que ha tingut Secot per al seu projecte i dóna un consell als emprenedors que vulguin seguir els seus passos: “Val la pena anar-hi encara que no es tinguin les coses clares.”