Boicots i l'efecte frontera
El descens de vendes a Espanya relacionat amb la independència podria arribar a representar entre un 4 i un 7 per cent del PIB
Catalunya ja exporta més a la resta del món que a la resta de l'Estat espanyol, però tot i això aquest mercat no és menyspreable, ja que encara compra quasi la meitat de les vendes a l'exterior. Unes vendes que es ressenten quan els consumidors espanyols es reboten, com va passar amb el boicot comercial del 2005. Arran d'unes declaracions de Carod-Rovira en què qüestionava el suport a la candidatura de Madrid com a seu olímpica i en plena negociació del nou Estatut es va fer una crida al boicot contra Catalunya, que va afectar especialment el cava: les vendes van caure un 6,6% a Espanya mentre que les embotelladores extremenyes no donaven a l'abast.
Si això va passar amb l'Estatut, quin mercat espanyol es pot perdre amb la independència? Un estudi dels economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, basat en les balances comercials interregionals del 2005, assenyala que el boicot seria limitat en el temps -el del cava va durar un any- i que en el seu punt més alt representaria un descens de les vendes del 4% del PIB -7.400 milions d'euros-, que seria més que compensat per la desaparició de 20.000 milions d'euros de dèficit fiscal. En la presentació del seu llibre Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència, Guinjoan -director d'economia i empresa de la patronal Pimec- i Cuadras van assenyalar que “les empreses prenen decisions racionals i cap està disposada a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”. I pel que fa al boicot de les persones, assenyalaven que tampoc ha de preocupar, perquè “és emocional, limitat en el temps i es focalitza en uns quants productes representatius, per la qual cosa els seus efectes són limitats”. En el moment més alt del boicot, segons els seus càlculs, arribaria a afectar un 40% de la població i un 20% de les empreses de Catalunya, però els guanys per l'augment de recaptació per l'eliminació del dèficit fiscal sempre seria superior. En tot cas, asseguren, qualsevol d'aquests efectes s'hauria diluït en trenta anys.
La reducció del comerç entre Catalunya i Espanya seria molt superior, segons Pankaj Ghemawat, professor de globalització i estratègia de l'escola de negocis IESE, que l'any passat calculava que, si Catalunya hagués estat independent l'any 2007, hi hauria hagut una reducció del comerç d'un 70%, amb una caiguda del PIB català del 7%. Un descens del comerç no atribuït al boicot comercial sinó a l'efecte frontera analitzat en estudis del professor de Harvard Jeffrey Frankel, que conclou que estadísticament dues empreses situades a banda i banda d'una frontera comercien entre un terç i dos terços del que ho farien si aquesta frontera no existís. Un d'aquests estudis explica com el comerç bilateral entre la República Txeca i Eslovàquia va caure un 75% en els anys posteriors al que es va anomenar Divorci de Vellut. El comerç entre els dos estats es va anar recuperant, sobretot quan es van incorporar a la Unió Europea, i el 2007 va tornar a desaparèixer la frontera amb la incorporació a la zona Schengen.
La pèrdua de quota espanyola en les exportacions catalanes fa que disminueixi la por de perdre negoci per represàlies contra la independència, represàlies que en tot cas tindran menys efecte a mesura que augmenti l'exportació a la resta del món.
En aquest sentit, es recorda que la indústria del cava es va refer de les pèrdues de vendes en el mercat espanyol (i també en el català), aconseguint exportar més, però això no és tan fàcil i el factor distància influeix molt. Ghemawat recorda en aquest sentit que en el rànquing dels dotze primers socis comercials per a les exportacions catalanes apareixen set comunitats autònomes espanyoles i cinc estats; Aragó és el primer soci i França, el segon. La intensitat de comerç amb Aragó és entre cinc i sis vegades la intensitat amb la resta d'Espanya, i puja a vint quan es compara el comerç entre Catalunya i la resta d'Espanya amb el que hi ha amb la resta de la Unió Europea.