El suport internacional al procés d'independència seria bàsic per aconseguir-la. Ara per ara, els influents de les finances internacionals no el donen –seria molt estrany que ho fessin, quan el president Mas continua en la fase de ser independentista en la intimitat–, però ja envien missatges sobre la justícia del pacte fiscal que CiU, ERC, ICV-EUiA i Joan Laporta demanaran a Mariano Rajoy. En el seu últim informe, l'agència de qualificació de riscos Standard & Poor's elogia el sistema de concert del País Basc i Navarra, amb una autonomia fiscal forta que permet “gestionar de manera independent la seva tresoreria” sense fer “transferències substancials a Madrid”. S&P no s'empassa el guió del PP que la crisi del deute espanyol és culpa del malbaratament de recursos a les autonomies. Tampoc el diari Financial Times (FT), diari de capçalera dels que remenen els mercats financers, que ahir publicava una crònica que augura un gran èxit de la manifestació de dimarts darrere una pancarta en què es reivindicava la independència de Catalunya. Recorda que els catalans transfereixen al govern espanyol deu vegades més que els bascos i que per primera vegada la independència té el suport majoritari de la població catalana, i afirma que el govern espanyol està “caminant somnàmbul cap a una crisi constitucional que pot conduir a la ruptura d'Espanya” perquè no cedirà amb el pacte fiscal. El Financial Times relatava les misèries de les finances catalanes el mateix dia que la conselleria de Benestar Social i Família deia a les entitats socials del tercer sector que no els garanteix que puguin cobrar tots els concerts aquest mes de setembre, per les ja tradicionals “tensions de tresoreria”que pateix el govern. A més, sobre els endarreriments del juliol, xifrats en 70 milions d'euros, el conseller Josep Lluís Cleries va dir que es pagaran quan arribin els diners del fons de liquiditat, els 5.023 milions d'euros que ha demanat la Generalitat perquè no té ni un ral mentre la fuga de diners a l'Estat espanyol és de 2.252 euros per català i any. Uns diners amb els quals no caldria escanyar les entitats que supleixen la Generalitat en la feina de serveis socials, ni anar retallant pagues de treballadors públics en la necessitat/afany de convèncer Angela Merkel que Mas és més estricte que el Rajoy que l'obliga a pidolar mentre l'“amenaça” amb un cop de puny a la taula tan revolucionari com és convocar eleccions si no li negocia una millora fiscal.

El 10 de juliol del 2010 tots els líders dels partits catalans -incloent-hi l'encara president socialista Josep Montilla i el que era cap de l'oposició, Artur Mas- es van fer la foto darrere la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim” d'una multitudinària manifestació convocada per Òmnium Cultural. Deien que aquella manifestació marcava “un abans i un després". Dimarts molts d'aquests polítics s'apuntaran a l'èxit de la marxa per un estat propi convocada per l'Assemblea Nacional Catalana. D'aquí a dos anys continuaran anunciant un “després" mentre l'emprenyament ciutadà continua creixent?