Hi va haver uns quants professors que em van marcar molt. Eren professors que transmetien un gran entusiasme i confiaven molt en el potencial dels seus alumnes.

El coneixement, com del valor deien al servei militar, es dóna per fet. On realment hi ha la diferència entre professors és -a part de l'entusiasme que deia abans- en el mètode que utilitzen. I avui dia es valoren més els mètodes participatius, que descansen en la interacció que es produeix a la classe i en un paper del professor com a facilitador de la comunicació.

Si la funció principal d'una sessió de formació o d'un seminari és provocar un canvi, és molt important conèixer el punt de partida dels alumnes: el seu nivell de coneixement, expectatives i motivació.

És difícil generalitzar. Depèn molt del professor i del tipus de matèria. És com el jazz, hi ha músics que improvisen i el resultat són sessions boníssimes. Per això pot ser que en algun cas de professors realment bons la improvisació pugui funcionar, però en la majoria dels casos dóna resultats que poden ser nefastos. La preparació és fonamental: has de conèixer bé els alumnes, la matèria, els objectius, el mètode més adequat..., tot això no és fàcil d'improvisar.

S'ha avançat molt, sobretot des que es fan les enquestes de satisfacció als alumnes i les auditories de la formació. A més, a Catalunya tenim l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, que certifica els estudis abans que s'aprovi una titulació i l'audita. Però encara s'ha d'anar més lluny.

Al nostre país no existeix la figura de l'external examiner que hi ha al Regne Unit. Són professors universitaris que van a altres universitats i revisen tot el que un professor ha fet: programa, exàmens, notes... Per tant cal anar més enllà. No podem oblidar que un dels problemes del nostre país és el desencaix entre el que la societat i la indústria demanen i el que les universitats i les escoles produeixen.

Caldria primer una implicació més important de la societat (cambres de comerç, organitzacions empresarials...) en el disseny dels plans d'estudis. Actualment bàsicament els fan els professors. També és important que, per tenir una plaça fixa de docent, haver treballat en una empresa no sigui un demèrit com succeeix ara. Això està provocant que la universitat estigui molt d'esquena encara al que la societat necessita.

Això és cert, però amb l'atur que hi ha, una certa responsabilitat la tenen els organismes que haurien d'inspirar més l'esperit emprenedor. Podem tenir escoles molt bones, però sense gent emprenedora, de què serveix? A vegades els rànquings de les escoles es fan en funció dels articles acadèmics publicats, però una cosa és fer un article i una altra servir perquè una societat avanci.