Eines

La crisi altera la percepció del retorn

Els treballadors que se senten afortunats de tenir feina s'adapten aviat; els que voldrien canviar i no poden tornen més desmotivats

Els aturats s'enfronten de nou a la recerca de feina i això sovint els genera estrès

Després de les vacances, arribat el moment de reincorporar-se a la rutina, un pot sentir angoixa, desànim, ansietat i fins i tot pot arribar a experimentar dolor físic com molèsties musculars, nàusees o palpitacions. Des de fa un temps, els experts s'han posat d'acord i anomenen aquest conjunt de trastorns la síndrome postvacances. “És un concepte que està en l'imaginari col·lectiu però no es pot considerar una malaltia”, explica el degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana, encara que darrerament cada cop són més els especialistes que intenten explicar en què consisteix i com combatre aquest conjunt de reaccions psíquiques i físiques que es desencadenen quan s'entra de nou en contacte amb la vida activa després de les vacances.

Pel professor d'EADA i especialista en gestió de l'estrès i del temps, Steven Poelmans, la síndrome postvacances no és una malaltia en si mateixa, però pot provocar estrès crònic i derivar en alguna patologia. “Si retornem a realitats dures, amb feina o sense, hi ha un període de dol”, explica Vilajoana, que matisa que la gent que té una ocupació que els agrada rarament patiran la síndrome. Malgrat això, Vilajoana argumenta que especialment a Catalunya el mes de setembre és complicat per adaptar-se de nou a la rutina. “Aquí tenim l'Onze de Setembre, que és festa, i després ve la Mercè; costa habituar-se i tornar a començar”, afirma.

La crisi afecta d'una manera paradoxal l'aparició d'aquesta síndrome. Si bé és cert que es podria pensar que més gent experimenta la síndrome per la situació d'incertesa, n'hi ha que sent “agraïment de tenir feina i llavors pateix menys la tornada perquè hi ha una certa acceptació”, comenta Vilajoana. D'altra banda, però, l'actual conjuntura també posa de manifest una altra realitat. “Hi ha persones a qui els agradaria canviar de lloc de treball però a causa de la crisi estan aguantant i això els desmotiva”, hi afegeix el professor Poelmans. Segons experts de l'Institut Mèdic Europeu de l'Obesitat (IMEO), un de cada dos espanyols pateix la síndrome postvacances, unes dades que posen en evidència que el nombre de persones que tornen a la feina després de les vacances amb depressió o malestar augmenta. Fins i tot els aturats poden patir aquesta síndrome, perquè durant l'estiu la majoria de gent fa un parèntesi. “Els aturats s'enfronten de nou a la recerca de feina i si les perspectives no són positives sovint els genera estrès”, opina Vilajona,

AUTOMOTIVACIÓ.

I com se supera la síndrome postvacances? Els experts coincideixen a afirmar que el més important és recuperar la motivació i trobar un propòsit, sigui quin sigui, fins i tot el fet de triar opcions d'oci que satisfacin pot servir. Segons dades de la companyia de compra col·lectiva Lets Bonus, després de les vacances les vendes d'escapades de cap de setmana creixen un 20%; els plans de bellesa, un 18%, i les activitats d'oci, un 33%. La companyia fins i tot analitza les tendències per comunitats autònomes, i de les seves xifres s'extreu que la fórmula preferida dels catalans per superar la síndrome postvacances són els tractaments de relaxació i les sessions de spa, que experimenten una pujada del 18%. Altres consells dels experts per habituar-se de nou a la rutina són planejar algun viatge futur, reincorporar-se gradualment al dia a dia, organitzar-se la feina per evitar el bloqueig i millorar la conciliació de la vida laboral i personal. “El pitjor de tornar a la rutina sense estar motivat és el que anomenem presentisme, que es tracta de la persona que és present físicament a la feina però que treballa poc perquè està absent i desconcentrada”, explica Poelmans. Pel professor, també és feina de l'equip de recursos humans detectar les persones del seu equip que pateixen símptomes d'apatia i intentar motivar-les. “A les persones se'ls ha de donar una mica d'autonomia, de marge, perquè vegin que anar més enllà depèn d'elles i per treure'ls pressió de sobre que sovint només les bloqueja”, continua Poelmans.

I fins quant de temps es pateixen els símptomes postvacances? Alguns experts acoten aquest període d'adaptació en un parell de setmanes, però per Vilajoana quantificar-ho depèn de massa variables. “S'ha de donar llibertat a l'individu perquè afronti la situació al seu ritme”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.