Les noves tecnologies revolucionen la compra
El sector viu un moment d'efervescència en idees innovadores i noves tendències que està transformant i diversificant la manera com les persones afronten l'acte de consumir
Les noves tecnologies s'han convertit en un gran aliat per a les necessitats que manifesta la societat de canviar els seus hàbits de consumir coincidint amb una de les pitjors crisis econòmiques de la història recent. Internet i les xarxes socials, els nous dispositius mòbils i les noves formes de pagament estan canviant la manera com la gent s'informa, competeix, recomana, s'intercanvia, compra i paga. Paral·lelament, nous conceptes que s'escapen dels formats tradicionals comencen a popularitzar-se com ara el consum col·laborador, que ha ressuscitat velles fórmules com el bescanvi, o la compra col·lectiva, que s'ha convertit en un aliat dels fabricants per tal de vendre més. El comerç electrònic ha aconseguit, no sense dificultats, fer-se un forat en les nostres vides. I tot indica a que estem a les beceroles d'una autèntica revolució en la manera d'intercanviar-nos productes.
Però cal situar el fenomen en la seva dimensió. A la Generalitat consideren que no arriba a un 1% les vendes minoristes que es fan per internet, amb una incidència més important en determinats béns i serveis com els viatges, nits d'hotel, entrades per espectacle, material esportiu, moda i parament de la llar. Aquí sí que l'edat és un factor determinant. En el cas de l'alimentació, per exemple, un sondeig del govern espanyol revela que entre els joves de 20 a 35 anys, un 15% ha utilitzat internet per omplir el rebost, mentre que la taxa baixa al 5% entre els enquestats de més de 50 anys.
Per les múltiples oportunitats que es presenten, les noves tecnologies també s'han convertit en una eina a utilitzar en el món del consum. Ignacio Miras acaba de muntar Que Rico,un negoci de distribució domèstica d'aliments per preparar receptes amb les corresponents instruccions. La seva botiga al públic l'ha situada a internet, on el client pot fer comandes i subscriure's. Mira, amb més de vint anys d'experiència en el sector de la distribució tradicional, pensa que el procés de consum està mancat de serveis a les persones i preveu que aquest serà un gran viver de negocis en el futur.
En el món actual, les famílies tenen poc temps per dedicar-se a gestionar adequadament com cal necessitats bàsiques com alimentar-se, vestir-se o entretenir-se. En canvi, cada dia estan més conscienciades que, per exemple, cal menjar sa i variat, sobretot si hi ha nens petits a casa. Doncs ja hi ha persones que estan detectant aquestes necessitats per oferir-hi solucions. “Malgrat la crisi, la gent està disposada a pagar per un servei a un preu raonable”, assegura Mira.
Les cadenes de supermercats tradicionals també intenten trobar respostes a les necessitats creixents dels consumidors per tal de vendre més. Un exemple és la cadena de supermercats Sorli Discau, en què acaben de posar en marxa un sistema innovador a mig camí entre el món real i el virtual, amb què es facilita la tasca de fer la compra de casa pel fet que no cal desplaçar-se a l'establiment. En col·laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), la firma de distribució catalana ha instal·lat, a la parada de Sarrià, una fotografia a dimensió real d'un lineal de supermercat amb més de 400 referències i els corresponents codis QR. La compra s'efectua amb ajuda d'un telèfon intel·ligent amb què capturen les referències dels articles que es vulguin afegir a la cistella. Un cop feta la selecció s'envia la comanda a través del mateix telèfon a la central de Sorli, que ho envia tot a domicili.
Amb tecnologia 100% catalana, a Sorli han invertit cap a 60.000 euros en una tecnologia que “suposa una alternativa a les fórmules tradicionals de compra”, segons destaca Julio Santos-Olmo, director general de la firma. Les previsions per als sis primers mesos de posada en funcionament és atraure entre el 10% i el 15% dels 10.000 passatgers que cada dia passen per aquesta parada dels FGC, amb la qual cosa assolirien el mateix volum de clients que un establiment mitjà de la cadena.