Borsa

El miratge s'esmicola

El parquet torna a ser un desert un cop esvaït l'efecte Draghi alhora que creix la desconfiança sobre els PGE del 2013 i els dubtes sobre el rescat. L'Íbex recula un 6,34%.

L'Íbex-35 acomiada
el setembre amb una revaloració del 3,88% mensual i els guanys
en el trimestre es disparen un 8,54%

Si d'una cosa no ens podem quei­xar és que el que ha pas­sat aquesta set­mana es veia venir i els experts ja ens havien adver­tit que pas­sa­ria. El pes­si­misme s'ha tor­nat a ins­tal·lar en els par­quets un cop ha pas­sat l'efecte posi­tiu que va tenir la pro­mesa del pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Mario Draghi, d'inter­ve­nir en els mer­cats de deute si els països en difi­cul­tats dema­na­ven l'ajut finan­cer. Després que Draghi estengués la mà als perifèrics, aquests no han fet cap movi­ment i els mer­cats estan pena­lit­zant aquesta inac­ti­vi­tat.

L'exe­cu­tiu espa­nyol pre­si­dit per Mari­ano Rajoy fa set­ma­nes que juga a con­fon­dre els mer­cats i men­tre s'espe­cula amb el fet que les con­di­ci­ons per acce­dir al res­cat ja estan pac­ta­des amb els socis euro­peus els par­quets s'omplen de rumors que situen la demanda d'ajut en l'agenda. Però poca cosa més. El res­cat s'allu­nya o s'apropa segons el dia, i aquesta incer­tesa ha tor­nat a dis­pa­rar la prima de risc espa­nyola cap als vol­tants dels 460 punts durant els dar­rers dies alhora que el selec­tiu Íbex-35 es pre­ci­pi­tava un 6,34% set­ma­nal, caient als 7.708,50 punts de diven­dres. Aquesta dava­llada impe­deix a l'índex espa­nyol tan­car la dar­rera set­mana de setem­bre amb guanys (havia fina­lit­zat la resta de set­ma­nes d'aquest mes en ter­reny posi­tiu) però no fa des­a­parèixer els guanys del selec­tiu durant aquest mes en el qual arros­sega una plusvàlua del 3,88%. Amb aquest ja són tres els mesos de reva­lo­ra­ci­ons de l'índex en el 2012 (el juny, l'agost i el setem­bre), exer­cici en què acu­mula un des­cens del 10,01%. Cal des­ta­car que aquest és el pri­mer tri­mes­tre d'aquest any que l'Íbex-35 aco­mi­ada en posi­tiu (+8,54%) després que en els dos tri­mes­tres pre­ce­dents l'índex acu­mulés una dava­llada del 6,52% i de l'11,31%.

CÒCTEL EXPLO­SIU.

A part dels dub­tes sobre si Espa­nya dema­narà o no el res­cat, altres fac­tors han fre­nat la tendència alcista de la borsa espa­nyola i de la resta de pla­ces euro­pees durant els dar­rers dies. A prin­ci­pis de set­mana els inver­sors es van des­per­tar amb la notícia que Ale­ma­nya, Finlàndia i Holanda feien marxa enrere en els acords asso­lits a l'estiu i asse­nya­la­ven que els pro­ble­mes del sec­tor finan­cer els havien de resol­dre els governs de cada país. Una gerra d'aigua freda en un tema que sem­blava ja conclòs.

A més a més, les pro­tes­tes ciu­ta­da­nes que s'han produït a Madrid aquesta set­mana, amb l'asset­ja­ment al Congrés, han fet la volta al món, aug­men­tant els ner­vis de la comu­ni­tat inver­sora res­pecte al país. Aquesta ines­ta­bi­li­tat política també s'ha incre­men­tat arran de la con­vo­catòria d'elec­ci­ons anti­ci­pa­des a Cata­lu­nya. Tot ple­gat, un còctel massa explo­siu per a uns inver­sors que han pre­fe­rit allu­nyar-se del par­quet abans que sigui massa tard i en sur­tin escal­dats.

VOLA­TI­LI­TAT.

L'ànim dels inver­sors està tocat i això s'ha evi­den­ciat en la dar­rera sessió set­ma­nal, en la qual es van enre­gis­trar forts dal­ta­bai­xos durant bona part del dia. Si bé en un prin­cipi els mer­cats van aco­llir amb satis­facció els nous pres­su­pos­tos gene­rals de l'Estat (PGE) per al 2013, en els quals pre­val l'estalvi per com­plir els com­pro­mi­sos de dèficit i aus­te­ri­tat impo­sats pels socis euro­peus, els dub­tes sobre el com­pli­ment d'aquests comp­tes van inver­tir la tendència alcista ini­cial (l'Íbex-35 rebo­tava un 1% en ence­tar la sessió) i el selec­tiu va aco­mi­a­dar la sessió en números ver­mells (-1,71%) Els mer­cats con­si­de­ren que l'exe­cu­tiu ha estat massa opti­mista en el moment de pre­veure ingres­sos donat l'actual dete­ri­o­ra­ment de l'eco­no­mia tant espa­nyola com euro­pea i nord-ame­ri­cana i que mos­tren les últi­mes dades macro­e­conòmiques difo­ses. A més a més, la immi­nent publi­cació de l'audi­to­ria a la banca rea­lit­zada per Oli­ver Wyman va sac­se­jar el sec­tor finan­cer i els valors ban­ca­ris van ser for­ta­ment cas­ti­gats en la dar­rera jor­nada set­ma­nal, mal­grat els rumors que apun­ta­ven que les neces­si­tats de capi­tal serien menors de l'esti­mat en un prin­cipi. Per si de cas hi havia sor­pre­ses, els inver­sors van pre­fe­rir donar l'esquena a la renda vari­a­ble.

Amb vista a les pro­pe­res ses­si­ons els mer­cats hau­ran de pair les con­clu­si­ons d'aquesta audi­to­ria per conèixer amb detall quins bancs són els més neces­si­tats i quins estan fora de la crema. A més a més, la incògnita del res­cat con­ti­nuarà pla­nant sobre els par­quets i con­di­ci­o­nant l'esde­ve­nir d'aquests, alhora que s'apro­pen les elec­ci­ons a tres comu­ni­tats autònomes, cosa que afe­geix un fac­tor més d'incer­tesa. I això emmar­cat en una situ­ació econòmica glo­bal molt deli­cada. Massa fronts oberts per arris­car-se a roman­dre dins dels mer­cats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.