Les finances d'una Catalunya independent
El camí cap a la independència de Catalunya ha començat. Molts catalans ja s'han manifestat a favor d'aquest procés, i en el futur tots els catalans tindrem l'oportunitat de dir si això és el que volem per al nostre país. Ho hem de poder decidir amb llibertat i disposant de la màxima informació sobre els costos i els beneficis que pot tenir el procés.
Recentment hem elaborat un estudi per la Fundació Catdem en què analitzem si una Catalunya independent és viable des del punt de vista de les seves finances públiques. Contestem preguntes com les següents: Podríem mantenir l'estat actual del benestar? Podríem pagar les pensions als nostres jubilats? Quines despeses addicionals tindríem com a estat?
L'estudi analitza el període 2006-2009, els últims anys de què en el moment de fer el treball disposàvem de prou informació per dur-lo a terme. Ens preguntem què hauria passat si durant aquests anys Catalunya ja hagués disposat d'un estat propi segons dos supòsits bàsics: primer, que mantindríem el sistema impositiu i el nivell de pressió fiscal d'aquests anys; segon, que també mantindríem el nivell de despesa pública o de serveis públics d'aquest període. Lògicament, una Catalunya amb estat propi no hauria d'assumir aquest supòsits, però fent-los evitem fer hipòtesis de futur.
L'anàlisi d'aquest període també ens permet fer-ho en el context de la crisi econòmica actual, ja que si bé el 2006 i 2007 encara van ser anys de bonança econòmica, el 2008 i, particularment, el 2009, van ser uns anys en què la crisi ja havia incidit notablement sobre les finances públiques.
Els ingressos addicionals que obtindria Catalunya com a estat serien d'uns 49.000 milions d'euros anuals, i aquesta quantitat seria la mitjana del període 2006-2009. Aquests ingressos provindrien dels impostos els catalans paguem a l'Estat espanyol, en què també incloem les cotitzacions socials. Són el conjunt de contribucions que paguem a l'Estat. També cal dir que d'aquests ingressos, hi restem les transferències que actualment fa l'Estat a la Generalitat, que òbviament deixarien d'atorgar-se.
Ara bé, una Catalunya independent hauria d'assumir més competències que li suposarien més despesa pública. Una de les despeses més rellevants seria la de la seguretat social (pagament de pensions i atur). També hauria d'assumir competències pròpies d'un estat, com la representació exterior (ambaixades), o les transferències que ara com ara fa l'Estat als governs locals. Segons els nostres càlculs, les despeses addicionals representarien cap a 35.400 milions d'euros anuals, considerant la mitjana del període analitzat.
Per tant, el guany anual seria d'uns 13.600 milions d'euros. Aquests recursos es podrien destinar a augmentar el nivell i la qualitat dels serveis públics, a disminuir els impostos i/o a eixugar el dèficit del pressupost de la Generalitat.
Cal fer una breu menció a la viabilitat del pagament de les prestacions de la seguretat social, ja que es diu que a Catalunya les cotitzacions socials no bastarien per cobrir el pagament de les pensions i l'atur, ja que aquests últims anys la seva quantia ha estat superior a la de les cotitzacions. En el període analitzat, aquest fet només té lloc al 2009, a causa de la crisi econòmica. No obstant això, en aquest punt hi fem dues puntualitzacions. La primera és que el dèficit de la seguretat social a Catalunya és en termes relatius molt més petit que el dèficit que té a la resta de l'Estat. El 2009, el de Catalunya va ser de 1.256 milions d'euros (0,64% del PIB) i el de la resta de l'Estat, de 21.966 milions (2,56% del PIB). Per tant, Catalunya és contribuïdora neta al sistema de la seguretat social, i no al revés, com afirmen alguns. La segona puntualització és que aquest dèficit està més que compensat pels ingressos addicionals obtinguts dels ingressos dels altres impostos, com ho demostren les dades abans esmentades.
En conclusió, la viabilitat de Catalunya per autofinançar-se com estat propi no és qüestionable. Esperem que no triguem gaire a poder-ho constatar.