Les consultores estan reforçant el seus equips perquè hi ha unes expectatives de creixement importants. Saben que són temps difícils i, per afrontar-los, volen disposar dels millors.

Hi ha expectatives d'augment del negoci perquè som conscients que per afrontar la situació actual, i no parlo només de la crisi sinó de tot el context de canvis (globalització, noves tecnologies, mobilitat, etc.), els projectes de consultoria seran cada cop més necessaris.

Sempre és millor contractar una firma de consultoria que no pas veure's abocat a tancar l'empresa. Els diners que s'inverteixen poden salvar empreses, llocs de treballs i l'ocupabilitat d'una zona. És un esforç que qualsevol directiu hauria de veure clarament i dir: “fem-hi l'últim esforç.”

Sí, és una conseqüència lògica de tot això.

La consultoria actual, a diferència de fa uns anys, s'implica molt més a casa del client. Són rebuts amb molt més d'entusiasme perquè les empreses veuen que les vénen a millorar. En contrapartida, se'ls demana implicar-se fins a les últimes conseqüències, fins a l'última fase, en la implementació d'un projecte com ara les reorganitzacions de la plantilla.

Lògicament, hi ha un percentatge molt alt de professionals de formació tècnica: enginyeries de processos, de telecomunicacions, professionals de recursos humans -en qualsevol projecte de reorganització els recursos humans està prenent una importància determinant-. I també hi ha economistes o advocats. La formació mitjana dels consultors és universitària amb postgrau.

Certament, i aquest és un dels reptes que tenim: la dignificació i el reconeixement social del consultor. No aspirem que surtin consultors vocacionals, com els metges, però almenys que la gent jove no la vegi com una feina provisional, sinó que és una ocupació de què es pot presumir. Volem que la societat vegi que la consultoria és una professió que aporta valor al conjunt, que té un lloc al món econòmic i professional.

La gent arriba a la consultoria de casualitat, un cop acaba la carrera o el màster i com a primera feina. Només després veuen que els agrada i que poden tenir projecció. Les consultores són grans contractants però també és cert que hi ha una gran rotació a la plantilla. Dels que surten de la consultoria, una part comencen el seu projecte empresarial i altres es queden a dins l'empresa que va contractar els seus serveis.

Actualment és el gran maldecap del sector. Fins avui les grans companyies multinacionals i les administracions públiques han estat les grans consumidores de consultoria, les primeres continuen comprant-ne, però les segones, tot i que estan fent un esforç, les seves disponibilitats financeres són molt febles. El gran repte és la pime, sobretot, la més gran, perquè no són gaire demandants de consultoria. I és aquí on hi ha el pastís. Perquè els reptes que tenen les pimes són molt importants: necessiten millorar en eficiència, en noves tecnologia i en internacionalització i nosaltres les podem ajudar.

Sí, en col·laboració amb l'administració, però la veritat és que la resposta no està sent gaire positiva.

Doncs diuen que no tenen diners. Però penso que en el fons veuen en els consultors com persones alienes que vénen a immiscir-se en els seus negocis. Malauradament, això és el que està passant i ho hem de corregir fent-los veure que un euro invertit en consultoria té un retorn molt evident. Aquesta és la nostra batalla i el temps ens donarà la raó.

Representa un 25% de la consultoria de l'Estat. Catalunya sempre n'ha estat pionera, i ara s'ha convertit en una activitat molt exportadora.

Hi ha moltes més pimes. Per això l'ACEC s'està posant en contacte amb associacions semblants a altres països perquè volem establir una xarxa. Finalment, les pimes s'aprofitaran d'aquest esforç. Entre els canvis de paradigmes que comentaven a l'inici hi ha el fet que la societat és molt més horitzontal, molt més oberta i que el fet de treballar en xarxa és molt important.