La formació professional és la ventafocs d'una societat on està molt arrelada la idea que per aconseguir una bona feina el millor és obtenir un títol universitari mentre que a l'FP es desvien els alumnes que no poden seguir el batxillerat. Amb la crisi, han augmentat un 57% les matriculacions per cursar cicles formatius no universitaris, entre altres coses perquè és una opció que veu interessant gent que s'ha quedat sense feina i vol provar de trobar-ne en un altre sector econòmic. El problema és que les empreses sempre s'han queixat que la formació que s'imparteix -tant la reglada com l'ocupacional- no s'adequa a les seves necessitats, de manera que cal anar a buscar especialistes a l'estranger mentre a Catalunya hi ha milers de persones buscant feina.

Aquesta queixa recurrent haurà de desaparèixer quan s'estengui el model de FP dual que aquest curs s'ha estrenat de manera experimental, amb 534 alumnes matriculats en 26 cicles formatius als quals s'han adherit més de 150 empreses catalanes. Amb aquest model importat d'Alemanya -on la formació professional està mol prestigiada-, les empreses participen en l'elaboració del programa educatiu i els alumnes adquireixen habilitats professionals en un entorn empresarial real, que combinen amb les classes tradicionals a l'aula, de manera que quan acabin els estudis no es trobaran com un pop en un garatge quan trepitgin la primera oficina o el primer taller. L'interès de les empreses a formar treballadors que en el futur podran incorporar amb garanties i el fet que aquests aprenents tenen uns ingressos per les hores que hi passen crea una relació molt diferent de la que sovinteja en les estades -d'universitaris i no universitaris- a les empreses, que prenen els estudiants com a mà d'obra de franc.