Vitamina orgànica per a l'agricultura
L'activitat agrícola ecològica ha duplicat la seva facturació a Catalunya en cinc anys, mentre que el nombre de nous operadors ha pujat un 16,9% el darrer any. Gairebé una cinquena part del total de l'agroindústria ecològica que hi ha registrada a l'Estat espanyol es concentra al territori català
una situació capdavantera en aquest àmbit
reviscolar l'agricultura
Aconseguir que un sector dupliqui la facturació en plena crisi econòmica no és una fita fàcil. I si el sector, a més, té l'activitat agrícola per base, l'equació ja sembla impossible. Doncs és el cas de l'agricultura ecològica a Catalunya, un ram que el 2005 va tancar amb una facturació global inferior als 50 milions d'euros i que ja supera els 105 milions.
Des que Cain i Abel van decidir guanyar-se les garrofes amb l'hort, els animals i les pastures, l'agricultura i la ramaderia han passat per diverses etapes al llarg de la història. En algunes èpoques s'havien convertit en el pal de paller de l'economia d'un país i, en els temps moderns, sovint han estat marginades de les activitats que suposadament són rendibles, solvents, i amb perspectives de futur. Però la realitat econòmica és capritxosa i, sovint, cíclica.
Segons dades de la Seguretat Social a Catalunya, el 2011 hi havia 55.315 persones (29.318 assalariats i 25.997 en règim d'autònoms) ocupats en el sector agrícola. Un any més tard les xifres revelen una alça del 2,92% perquè el total d'ocupats és de 56.981 (31.662 assalariats i 25.319 autònoms). En un moment en què arreu les llistes d'ocupació són minses, què fa mantenir i fins apuntar a l'alça el sector primari?
No hi ha una sola resposta vàlida a la pregunta perquè, en determinats casos, el retorn a la finca agrícola familiar és un viatge que és més forçat que no pas voluntari per culpa de la impossibilitat de trobar feina en altres ocupacions. No obstant això, sí que hi ha l'existència d'un fenomen que, com que és modern i rendible, ha fet recuperar atractiu a les feines del camp. Es tracta de l'agricultura ecològica, un vessant més innovador dels treballs agrícoles i que està donant uns bons beneficis als qui s'hi dediquen.
Segons les últimes dades publicades pel Departament d'Agricultura, en un any (del 2010 al 2011) el nombre d'operadors inscrits al Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) va créixer un 16,9% i es va situar en un total de 1.916. Els operadors són la suma de productors, elaboradors, importadors i comercialitzadors que es dediquen d'una manera o altra a l'agricultura ecològica. Si bé és cert que en alguns casos un mateix d'aquests operadors pot tenir un peu en el camp de l'agricultura ecològica i, alhora, continua produint o despatxant productes sortits de l'agricultura convencional, hi ha més variables que abonen la teoria que diu que la agroindústria ecològica pren el terreny dels camps adobats amb fertilitzants químics.
Per primer cop, Catalunya s'ha guanyat un lloc en el podi de regions amb més superfície ecològica. Després d'Andalusia i Castella-la Manxa, Catalunya ja és la tercera comunitat autònoma de l'Estat espanyol -ja ha desplaçat Extremadura- amb més terres destinades a aquesta forma d'explotació. Amb 92.435 hectàrees, la superfície agrícola ecològica catalana representa més del 5% de la que hi ha inscrita en el global de l'Estat (un Estat espanyol que és líder de la Unió Europea en superfície agrícola ecològica).
CATALUNYA INDUSTRIAL.
L'administració veu amb bons ulls el creixement d'aquesta activitat per revitalitzar el teixit agrícola. El conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, valora “la situació capdavantera de Catalunya en aquest àmbit” i ha manifestat en alguna ocasió “el compromís i el suport del govern per la producció agroalimentària ecològica”. A Europa l'agricultura ecològica també es veu com un bon fonament per al sector agrícola, i el comissari europeu d'agricultura, Dacian Ciolos, ha destacat que “la mitjana d'edat dels agricultors ecològics és senyal de la vitalitat del sector: només el 36% tenen més de 55 anys, mentre que la mitjana és del 56% per als agricultors convencionals”.
En primera persona
Vinyes verdes vora el mar i vora la muntanya
Els cultius majoritaris en agricultura ecològica són els típicament mediterranis (la vinya, l'olivera i els cereals són els predominants), i la vinya n'és el conreu principal (27% del total de superfície ecològica). De fet, el seu cultiu (5.316 hectàrees) va pujar un 15,62% el 2011, i en el d'oliveres ecològiques (4.620 ha), el segon per importància (23% del total de superfície de conreus), hi va haver un creixement del 18,25%.
També va a l'alça el cultiu de la fruita seca ecològica (un augment del 29,39% respecte de l'any anterior) igual que el cultiu d'hortalisses (25,57%). En aquests dos casos, però, els índexs de creixement de seguida pugen a causa de la poca reserva ecològica que hi havia.
“Fa 20 anys et miraven com si fossis un ‘hippy'”
Des del 1993, Nadolç ha anat ampliant el seu catàleg de postres i làctics ecològics i, de fet, està a punt d'abandonar la producció de l'únic producte (de més de 40) que encara manté vincles amb l'agricultura convencional “un flam que hem decidit deixar de fer perquè cada vegada que en produïm hem d'avisar al CCPAE. Massa feina i massa paperassa”.
Ho diu Lluís Espinal, responsable de producció de l'empresa i testimoni directe de l'evolució que ha viscut el mercat ecològic: “La percepció del consumidor ha anat canviant perquè fa 20 anys els parlaves de producte ecològic i et miraven com si fossis un hipppy.”
Espinal destaca que “per qualitat i per garanties de procedència dels aliments, molta gent s'ha apuntat al producte ecològic” però lamenta que el gran desavantatge “continua sent el preu”.
“Jo em nego a posar cap certificat de res a la meva etiqueta”
Fredi Torres fa vi al Priorat. Llaura els camps amb l'arada enganxada al matxo i és totalment contrari a barrejar química i vi. “Amb això n'hi hauria d'haver prou. No veig la importància d'un certificat, igual com no veig la importància d'un matrimoni per demostrar l'amor entre dues persones” manifesta.
El celler no figura en el registre de la CCPAE, però això canviarà, ni que sigui a contracor seu: “Inicio els tràmits ara. Tot i ser paperassa i pèrdua de temps i diners, hi ha mercats nòrdics on no entro si no tinc aquesta certificació”.
És igualment crític en valorar que “es parla de vi ecològic en molts casos en què l'únic que hi ha d'ecològic és el raïm. Després, al celler, el vi rep additius, llevats, enzims...” Conclou que “em nego a posar cap certificat a l'etiqueta. Que comprin el vi perquè agrada, no per una etiqueta”.
“És la manera de donar garantia de qualitat al nostre client”
Aquest escorxador és el més important del Pirineu català en tractament de carn ecològica. Amb porc i vedella, manté les dues línies de producció(ecològica i convencional) però tot l'embotit i tot el xai que despatxa respecta els requisits estipulats pel CCPAE. Victòria Roig, responsable comercial, diu que “és l'única manera de donar garantia de qualitat al nostre client. Amb la vedella tenim la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) però amb el xai no hi ha cap altra garantia”.
Roig manifesta, però, que “la certificació ecològica no és un tot. És interessant que també ens cuidem de treballar amb producte del territori, el que en diuen quilòmetre zero perquè ¿quin sentit té anar a comprar vedella ecològica a Andalusia per vendre-la a Catalunya?”.
A Mafriseu han detectat que vendre producte ecològic no és fàcil per una qüestió de preu: “sovint és fins a un 15% més car”.
“Els països del nord d'Europa són grans consumidors”
Maria Trias és la directora comercial i de màrqueting de l'empresa i explica que “històricament sempre hem fet galetes naturals, sense additius ni conservants”. Ara fan un altre pas per treure, calcula que abans d'un mes, la primera línia de galetes ecològiques: “La recepta serà la mateixa que seguim des del 1908 però amb farina, ous i ametlles ecològiques”.
Trias admet que en aquest segment no hi ha gaire competència però diu que és una incògnita preveure quina acollida tindrà el producte. Malgrat que en el mercat interior hi ha algun forat (segment de nutrició, agrobotigues i establiments especialitzats) la major part de la nova línia de producció té les destinacions de l'exportació: “Suècia, Finlàndia i els països del nord d'Europa en són grans consumidors per una pura qüestió de tradició”.
