Eines

Joan Solé

Degà del Col3legi d'Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya

“Molts enginyers de ‘telecos' fan feines per sota de la seva titulació”

Ara et pots trobar un ‘telecos' fent tasques que no són pròpiament les seves
Molts professionals han marxat a altres països, on encara s'inverteix
L'atur afecta sobretot la franja d'edat dels que tenen més de cinquanta anys

Com ha afectat la crisi els enginyers de telecomunicació?
No ha passat com en altres sectors, en què l'activitat ha quedat reduïda a gairebé zero, com ara el totxo, però sí profundament, perquè moltes empreses han deixat d'invertir. El professional de la telecomunicació viu de la inversió: noves infraestructures, nous sistemes, empreses que incorporen noves tecnologies, el desplegament de la xarxa pel país, etcètera. Tot això ha baixat, i ens ha afectat considerablement. Tanmateix, l'enginyer té més perspectives de feina. En conèixer negocis, activitats diverses, el titulat s'acaba ocupant en altres coses.

Ara s'està donant aquest fenomen?
Sí, veiem que cerca feina en sectors com l'audiovisual, el purament industrial o en tot el ventall dels serveis. Ara et pots trobar un enginyer fent tasques que no són pròpiament les d'enginyeria, fent tasques comercials, de responsable d'àrees de logística, fent estudis de mercat, etcètera. La carrera t'obre les portes per fer altres tasques, i se'n fan, tot i que en principi no hauries de treballar en això. Un camp en què podem trobar molts professionals és el de les consultores.

I potser es dóna la infraocupació.
Sí, hi ha molts enginyers que estan fent feines que estan per sota de la seva titulació. Et pots trobar enginyers que estan fent programes, altres que fan de comercials, i fins i tot els que escriuen manuals. Qui els ocupa pensa: “Si puc agafar un enginyer de telecos abans que un d'un FP o un tècnic, doncs l'agafo.” I molta gent ha marxat.
Cap a on ha marxat?
Hi ha feina fora. N'hi ha a la resta d'Europa, i arreu. En aquests moments, podem dir que hi ha prou demanda en països com ara Alemanya, el Canadà, el Brasil o la Xina, on s'inverteix. L'enginyer de comunicació té un avantatge, i és que el seu àmbit d'actuació és molt transversal, cosa que vol dir tenir moltes oportunitats de situar-te en diversitat de sectors.
I ningú està a l'atur?
Tenim una corba d'atur diferent de la d'altres sectors. Els joves que s'acaben de llicenciar es col·loquen de seguida, amb uns sous baixos. Fins i tot veiem enginyers que són contractats, un cop ja han deixat la facultat, amb una beca, en la seva primera feina, com si encara estiguessin estudiant. I l'atur, en el nostre cas, recau en la franja d'edat de les persones que tenen de 50 anys cap amunt i han perdut la feina. En aquests casos, des del Col·legi podem emprendre iniciatives com ara facilitar-los anar a cercar feina a l'estranger. Ara estem fent coses amb el Canadà.
Val a dir, també, que tampoc Catalunya té un sector de telecomunicació prou fort per absorbir tots els llicenciats que genera.
Sí, Catalunya ha tingut un sector d'electrònica fort, que ha ocupat professionals; un sector TIC que, tot i no ser gaire fort, oferia places, però el cert és que les telecomunicacions tampoc no han estat especialment fortes. Recordem que una empresa com Siemens va venir però després va marxar, que Alcatel va marxar, que Nokia va marxar. Tenim un Abertis, que no és pròpiament un fabricant, i poca cosa més. No és com Madrid, on hi ha un sector fort en què el teleco s'arriba a col·locar de teleco. La major part de la feina, per una qüestió de centralisme, és a Madrid.
La professió va tenir durant anys molt atractiu. Es manté aquest ganxo?
S'ha perdut perquè ara es parla molt d'advocats, economistes, de gent que té molt èxit en la seva activitat professional. Ara la gent vol fer management. El prestigi no ha baixat, però també és cert que la carrera d'enginyer de telecomunicació és dura, i la gent s'ho pensa.
El teleco d'ara vol ser emprenedor o ser empleat de la gran empresa?
El teleco, quan surt de la facultat, aspira a treballar en allò que ha estudiat, perquè és el que li agrada. Si troba una gran empresa que li dóna l'oportunitat de fer grans projectes, s'hi ofereix, perquè possiblement no trobarà un altre lloc on poder fer-los. El que passa és que, arran de la crisi, l'emprenedoria està guanyant terreny.
Ara quines són les branques més atractives de l'enginyeria de telecomunicació?
Als anys noranta i principis dels 2000 va tenir molta tirada l'àudio, i recordo que a la facultat es van constituir empreses de reconeixement i síntesi de la parla. Ara tot això és un mercat madur, i actualment el mercat demana tot el que té a veure amb el camp visual i les dades. Ara, en un mòbil, l'aplicació de parlar suposa només un 10%, i el que té més importància és el vessant de dades, navegació, vídeos, tot el que té a veure amb sistemes que permeten visualitzar informació. Ja ho hem vist en el Mobile Congress. La moda és tot allò que té a veure amb la mobilitat, des de la telefonia mòbil fins a les smart cities. També hi ha feina en l'estalvi energètic, on el teleco intervé per fer la mesura, la regulació i l'optimització de la xarxa sobre la base de les mesures que es fan. Cal recordar que el rebut de la llum pujarà, i les empreses han d'estalviar.
Les retallades en recerca suposo que han afectat els professionals.
Sí, els recursos per a investigació han minvat molt, i això sí que ens afecta molt. I per això molta gent se'n va a cercar subvencions a Europa i fins i tot als EUA. La retallada en recerca fa que els investigadors marxin fora, tant els que ja tenen un cert recorregut com els que acaben els seus estudis i tenen potencial. La qüestió és: qui restarà aquí en els pròxims anys?
Amb el pla de Bolonya apareixeran moltes titulacions. Això pot fer perdre visibilitat al llicenciat en enginyeria de telecomunicació?
Amb aquest nou pla apareixeran moltes noves titulacions, molts màsters, i no quedarà clar si ets industrial, teleco, enginyer de camins..., i això pot dificultar la selecció de personal per les empreses. Davant d'aquesta situació, en què no es valora prou la qualificació d'enginyer, cal acompanyar-lo, qualificant-lo i demostrant els anys que ha tingut d'experiència, també per si vol sortir a fora. És per això que s'ha creat l'Agència de Qualificació dels Professionals de l'Enginyeria (AQPE).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.