INQUIETUD.

La Generalitat, mitjançant la directora general de Turisme Marian Muro, ha manifestat que sense recursos es fa impossible invertir en accions que vagin en favor del “lideratge i la competitivitat” del sector turístic català i diu que “sense finançament no es pot garantir l'excel·lència de la nostra destinació”. Muro entén que “un impost sempre és impopular” però assegura que s'ha adoptat després d'arribar a un consens amb el sector i destaca que “en la història no hi ha cap impost en què el sector privat hi jugui un paper tan important de gestió”. La directora general accepta que “hi ha una certa desconfiança” però no dubta que “a mitjan termini serà una de les millors mesures que s'han adoptat per promocionar el turisme”.

El 9 d'octubre passat es van publicar els acords de govern en què es recollia el decret llei relatiu a l'impost sobre les estades turístiques. Només una setmana més tard s'hi introduïa una rectificació després que Madrid (concretament, l'Agència Tributària) fes notar que a l'import cal aplicar-hi un 10% en concepte d'IVA. Com que el govern s'havia compromès que la taxa quedaria en una taxa de 0'5 euros a 2'5 euros i que, en cap cas, no superaria la quantitat a l'alça, va caldre fer un altres redactat abaixant-ne el tipus impositiu per evitar que, amb l'aplicació de l'IVA de després, la quantitat final superés les xifres anunciades. Per tant, la taxa fixa 2,25 euros per persona i nit en els establiments de més luxe, 0'90 euros en els de 4 estrelles (1,10 euros si són a Barcelona) i 0,45 euros a la resta d'equipaments (0'65 euros si són a Barcelona). A la pràctica i en números rodons, amb l'IVA aplicat a la factura la taxa representa 2,50 euros per a la primera categoria i mig euro per al graó inferior (0,70 euros si són allotjaments a Barcelona).

FINALISTA.

En aquest sentit, les sensibilitats territorials estan a flor de pell i amatents de si els diners afavoreixen la promoció d'un territori o d'una activitat en detriment d'un altre (com per exemple, en cas que els diners acabessin al calaix de Ryanair a canvi que operi a l'aeroport de Girona o si es destinen a finançar la supervivència del Circuit de Catalunya).

Els dubtes es traslladen a diverses esferes, com l'administració local. Tot i que ja és ferm que els diners que doni la taxa es repartiran entre la Generalitat i els ajuntaments (a raó d'un 70% i un 30%, respectivament) els consistoris no han començat a calcular de quins ingressos disposaran ni s'han plantejat a quines accions de promoció els destinaran. El regidor de Turisme de Salou és Benet Presas i valora que “aquests diners poden beneficiar, sense cap mena de dubte, la promoció en benefici de Salou”. No revela quines accions estudia impulsar l'Ajuntament i diu que “la singularitat dels municipis que basen la seva economia en el turisme queda palesa en el fet que han d'afrontar un nivell de despeses molt superior a la de municipis amb característiques similars, però amb menys població flotant”.

A Vila-seca, que s'hauran de repartir amb Salou els ingressos que generi la taxa en els hotels de Port Aventura, el regidor d'Hisenda, Xavier Farriol, diu que no hi ha dubte que “la promoció turística serà la destinació essencial de la taxa” i hi afegeix que ja ara, “la inversió anual en el pressupost municipal per a les activitats de promoció és d'1 milió d'euros”.

Patricia Anton és la regidora de comerç i turisme de Tarragona i manifesta que “és normal que els ajuntaments encara no tinguem cap pla traçat perquè no podem comptar amb aquests ingressos fins al 2014”. La regidora desitjaria “que la participació pels municipis fos més alta que no pas el 30% que ens deixa la Generalitat” i diu que, quan arribi l'hora, “Tarragona consensuarà amb el sector privat quines accions de promoció dur a terme perquè és el sector privat qui genera la taxa”.

En un sentit semblant es manifesta Joan Giraut, alcalde de Castell-Platja d'Aro, que destinarà els ingressos “íntegrament a la promoció turística”. El vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, Giraut, va defensar des d'aquest organisme que la participació dels ajuntaments s'elevés fins al 50% de la recaptació.

Fins a l'agost, Barcelona va rebre uns 5 milions de turistes que van generar 10,7 milions de pernoctacions, xifra que invita a pensar que se superaran els 7,3 milions de turistes i 15,5 milions de pernoctacions del 2011. Cada turistes es gasta uns 200 euros cada dia, la meitat en allotjar-se.

L'alcalde, Xavier Trias, té clar que la meitat dels recursos que ingressi per la taxa (al consistori barceloní els pertoca el 34% dels diners que es recaptin a la ciutat) s'invertirà en els barris més afectats per tal que els veïns vegin que el turisme redunda en el seu benefici: “Barcelona és una ciutat d'èxit i una marca reconeguda a tot el món, però al costat hi tenim una realitat social complicada que, si no atenem, serà una bomba atòmica; el turisme ha de ser una eina per generar riquesa que ens ajudi a donar una resposta social.” L'altra meitat es dedicarà a promoció a través de Turisme de Barcelona. Joan Gaspart n'és el president i es congratula d'aquesta injecció en uns moments en què els seus recursos minvaven, tot i que com a hoteler pensa que “s'haurien pogut prendre altres mesures abans de posar un import”.

Jordi Blanch, director del Patronat de Turisme de Lleida, destaca que “aquí els patronats no hi juguem, en quedem al marge” però explica: “haurem d'iniciar un procés de converses amb els consells comarcals perquè la disseminació de recursos no té sentit.” Blanch es refereix a la peculiaritat que es donarà amb els municipis que recaptin menys de 6.000 euros l'any en concepte de taxa turística. En aquest cas, la Generalitat no dóna el 30% que els correspondria a l'Ajuntament, sinó que ho deriva al Consell Comarcal. Blanch diu que “el Patronat ja té els mecanismes per fer promoció i el normal és que ens coordinem amb els consells per optimitzar recursos”.