“El primer que hem d'aconseguir és deixar de diferenciar els negocis d'homes i de dones. Els negocis són negocis.” Així de contundent es va mostrar l'empresària sud-africana Anni Bodington durant la sisena edició de la conferència IWEC (International Women's Entrepreneurial Challenge), que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona per debatre l'economia global i l'emprenedoria d'èxit. Però la realitat és que en qüestió de gènere encara queda un llarg camí a recórrer en el món empresarial. A Catalunya només un 8,8% dels càrrecs en els òrgans de màxima decisió de les 400 primeres empreses del país estan ocupats per dones. I la missió de l'IWEC és aconseguir que aquest greuge disminueixi arreu del planeta.

L'organització, iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Manhattan i la Confederació de Cambres de Comerç i Indústria Índies, es va crear el 2007 per donar visibilitat a les empreses dirigides per dones i amb l'objectiu de teixir una xarxa d'ajuda mútua entre empresàries dels cinc continents. “A través de l'IWEC, una empresària espanyola pot aconseguir crèdit per al seu projecte en un altre país. Perquè una altra dona de l'organització la pot ajudar. No són negociacions a porta freda”, explica la comissionada de l'IWEC a la Cambra de Comerç de Barcelona, Adela Subirana. “Ens ajudem totes, som una màfia”, bromeja.

Malgrat que s'ha fet molta feina, encara queden barreres a batre per oblidar el sexe en qüestió de negocis. Algunes de les dificultats addicionals a què s'enfronten les empresàries les anomena la presidenta de la Cambra de Comerç de Manhattan, Nancy Ploeger. Segons ella, l'accés al crèdit per a les dones “és un dels principals reptes”, ja que el món financer està “dominat per homes i és conservador”. Una opinió que comparteix la representant de la Cambra de Comerç de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), l'empresària Anni Bodington. “Els bancs encara tenen una perspectiva negativa de les dones. Se'ns considera que tenim un risc superior als homes”, afirma Bodignton.

Per a les empresàries, un altre element clau per aconseguir la igualtat és l'educació. “Les companyies necessiten treballadors qualificats”, opina Ploeger, i Bodington hi afegeix: “Al meu país tenim poques dones en carreres tècniques, hem d'augmentar la quota en aquestes àrees de coneixement.” Ploeger explica que la meitat dels negocis que es creen als Estats Units són iniciats per dones, però que el problema és fer créixer aquestes companyies. “Hi ha crèdit en la primera fase, però hi ha problemes per obtenir línies de finançament en la segona. Costa passar d'empreses mitjanes a grans”, afirma la novaiorquesa.

Un dels factors que pot ajudar a igualar la balança entre gèneres en els negocis és el desenvolupament dels països emergents. “Un 50% de la població de l'Índia són dones i s'estan convertint en una gran força de treball i d'emprenedoria”, explica la directora de la federació de Cambres de Comerç i Indústria índies, Shipra Chatterjee. “La nostra societat està canviant, les dones estan més ben educades, tenen millors llocs de treball i estan començant els seus propis negocis i donant feina a altres dones”, hi afegeix. El repte, per Chatterjee, és que les dones índies facin el salt a les grans empreses, perquè per ara estan al capdavant de negocis “mediocres”, que els permeten una millor conciliació familiar.

L'IWEC, que també té el suport de la Cambra de Comerç de Ciutat del Cap i el departament d'Estat nord-americà –i el patrocini de La Caixa i l'Iese-, premia cada any empresàries de renom i aquest any ha reconegut la feina de 24 dones al capdavant d'empreses que facturen per un valor total de 4.000 milions de dòlars i que donen feina a 17.300 persones. Entre les guardonades hi ha Mar Raventós (Grup Codorniu), Susana Monje (Essentium Grupo) i Chelo Tonijuan (Carnes Tonijuan). En la sisena conferència de l'IWEC també es va presentar la fundació de l'organització, que té com a objectiu ajudar les dones a internacionalitzar els negocis.