Qui no recorda aquell temps en què es tro­bava una font a cada plaça, a cada parc, a cada can­to­nada. Les fonts gai­rebé han des­a­pa­re­gut de les ciu­tats, pel van­da­lisme a què es veuen sot­me­ses i també, cal reconèixer-ho, “perquè ens hem tor­nat més còmodes”. Així ho con­si­dera Jordi Morera, direc­tor i gerent de Cana­le­tas, l'empresa que fabrica fonts al Prat des del 1979. “Al car­rer hi ha poques fonts perquè han de ser molt robus­tes. Les nos­tres són robus­tes, però no anti­vandàliques”, pre­cisa, tot asse­nya­lant que una de les últi­mes cre­a­ci­ons de l'empresa ha estat un tipus de font per a l'exte­rior que es ven sobre­tot a gim­na­sos i esco­les, que recull l'aigua de la xarxa cor­rent i, poste­ri­or­ment depu­rada, l'ofe­reix a tem­pe­ra­tura ambi­ent, apta per a les goles infan­tils.

Jordi Morera és el fill del fun­da­dor de l'empresa, Josep Maria Morera, que va fabri­car la pri­mera font el 1965 i que va alter­nar un temps aquesta feina amb la ins­tal·lació de sis­te­mes elèctrics per a indústries. El 1979 es va deci­dir a regis­trar l'empresa Cana­le­tas, en honor a l'emblemàtica font de la Ram­bla bar­ce­lo­nina. ”Li va sor­tir més a compte fabri­car fonts, que copi­ava d'un model ame­ricà que aquí no exis­tia”, explica el suc­ces­sor del fun­da­dor. Es trac­tava de pro­duc­tes de tal qua­li­tat “que, en alguns casos, han fun­ci­o­nat fins fa poc”, afirma Morera, que defensa que les fonts Cana­le­tas ”són més cares però de més qua­li­tat, fabri­ca­des amb acer ino­xi­da­ble i fetes amb com­po­nents de qua­li­tat”. Uns com­po­nents fabri­cats, en la seva majo­ria, per la mateixa empresa a la seu del Prat. ”Altres peces les fem fabri­car a fora, ja sigui a altres llocs del Prat o a la Xina, sem­pre segons les nos­tres espe­ci­fi­ca­ci­ons.”

L'empresa pra­tenca fabrica cada any 9.000 uni­tats, tot i que la fàbrica té capa­ci­tat per arri­bar a les 18.000. Ofe­reix una cin­quan­tena de models, a par­tir de deu sèries amb peti­tes vari­a­ci­ons. En rea­li­tat, el fun­ci­o­na­ment es redu­eix a tres tipus: la de sor­ti­dor, en què es depura l'aigua cap­tada de la xarxa cor­rent i s'eli­mina per un desguàs; la que incor­pora una gar­rafa d'aigua mine­ral de 20 litres i una ter­cera en què es capta l'aigua de la xarxa cor­rent i s'agafa amb un got a dife­rents tem­pe­ra­tu­res sense que cal­gui desguàs.

“L'estre­lla és la font de sor­ti­dor”, asse­nyala Morera, tot i que acla­reix que s'han vis­cut oscil·laci­ons. A par­tir del 1995 es va dema­nar molt la que s'ali­menta de la gar­rafa d'aigua mine­ral, però aquest model ha per­dut pes en favor de la que ofe­reix aigua depu­rada de la xarxa a tem­pe­ra­tura freda i calenta. ”L'altre model és més car, perquè s'ha de com­prar la gar­rafa de 20 litres”, diu el direc­tor de Cana­le­tas. L'empresa tre­ba­lla ara en un model pio­ner, que ja ven a Canàries, en què el cli­ent pot esco­llir gar­ra­fes de cinc i vuit litres de qual­se­vol marca. Cana­le­tas envia al cli­ent l'adap­ta­dor per a la marca de gar­rafa que triï. Un con­cepte nou en el món de les fonts que “aviat apli­ca­rem a tot arreu”. Una altra inno­vació, en aquest cas de fa un parell d'any, és la font que ofe­reix aigua amb gas, que té mer­cat sobre­tot al nord d'Europa.

Morera té clar que la inno­vació ha de ser contínua, i per això un dels 27 tre­ba­lla­dors que té la plan­ti­lla es dedica contínua­ment a expe­ri­men­tar amb els com­po­nents. Com tan­tes empre­ses, Cana­le­tas s'ha vist afec­tada per la crisi, que ha fet decaure la fac­tu­ració de 2,8 mili­ons a dos mili­ons en els últims anys. “Ara ens man­te­nim esta­bles, i tenim un pla d'expansió inter­na­ci­o­nal afa­vo­rit per inter­net, que evita molts viat­ges.” El 30% de la fac­tu­ració és del mer­cat inter­na­ci­o­nal, amb Europa, el nord d'Àfrica i el golf Pèrsic com a prin­ci­pals cli­ents.