És una mica així. Tenim un atur d'entre el 2,5% i el 4% i l'atur és estructural quan passa del 5%. En aquest sentit no estem patint però sí notem que hi ha una gran davallada de l'ocupació dels professionals que tenen més de 47 anys. Les empreses necessiten ajustar la despesa i augmentar el marge per tal de sobreviure i aquests són els professionals que més pateixen. I això ens preocupa perquè són persones que tenen càrregues familiars, no acostumen a ser emprenedors, no tenen idea de com posar-se a muntar un negoci però, en canvi, sí tenen know how i contactes.

Des del col·legi proposem fer un coworking amb d'altres professionals (per exemple, advocats i economistes) i que puguin treballar per projectes. És feina del col·legi representar els col·legiats però també provar d'anar més enllà i donar-los un servei. De fet, el nostre pla és que els col·legis professionals puguem gestionar el SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) en el nostre àmbit d'actuació. Els col·legis som entitats de dret públic. Nosaltres, com a col·legi, coneixem molt bé les empreses i coneixem molt bé els professionals dels serveis TIC. Els arquitectes que gestionin l'arquitectura i els economistes, l'economia. Cadascun dels col·legis hauríem de donar aquest servei amb l'objectiu de superar el 3% que diuen que té d'èxit el SOC. Igualment, proposem que els cursos de formació continuada que donem siguin ocupacionals. Són clau per al reciclatge professional i tenen més sentit per a un professional del sector fer aquesta classe de formació que no acudir a, per exemple, un curs de fer pàgines web que li mani el SOC. En el nostre sector, a Catalunya hi ha 11.000 titulats i 1.500 estan col·legiats, però el col·legi no pot deixar de banda la seva funció social.

És un tema d'apropament. Fa dos anys que estem segregats del col·legi espanyol. Quan fas una segregació perds contacte perquè no tens gestió de la base de dades. Volem fer campanya per donar a conèixer els serveis que dóna el col·legi i no només per als qui exerceixen la professió sinó per a tots els professionals del sector. És clau per un tema de deontologia professional.

La feina d'enginyer és molt estructurada però la d'enginyer de telecomunicacions és molt transversal perquè ara la tecnologia ja pràcticament toca tots els àmbits. En el nostre sector hi són els operadors, els fabricants, els integradors i les consultores. A Catalunya en el global del sector hi treballen al voltant de 300.000 persones. És necessari que l'ecosistema es conegui perquè, a més, és un ecosistema que canvia sovint.

Des del col·legi ajudem el SOC perquè els titulats trobin feina a Suècia, Finlàndia o Holanda, on hi ha molta demanda. És important que la gent treballi, on sigui, però que treballi. Però també és important que el talent que es generi aquí es doni a conèixer. I per això és preocupant que la universitat no entengui que ha d'estar connectada amb l'empresa privada. Els casos d'excel·lència, tal i com surten de la carrera, han de tenir la possibilitat de quedar-se aquí. El model Bolonya havia de servir per canviar la universitat i això no ha passat.

Falta moltíssim. L'empresa ha de fer la posada en marxa del nou titulat, però és que la vida universitària ja és una part de la vida laboral i la universitat el que hauria de fer és tenir contacte amb els col·lectius professionals. Ens hem de creure els mites i les faules que ens expliquen sobre les possibilitats de les ciutats intel·ligents (smart cities)?
Jo crec que sí. El problema de les smart cities és que només es parla d'infraestructures i de ginys i, en canvi, no es parla de la societat en si mateixa. Al nostre entendre, s'ha de parlar més de smart society que de smart city. Jo estic convençut que no és positiu que els dos grans operadors de telefonia no subvencionin més telèfons mòbils perquè això farà que l'Estat espanyol deixi de ser líder en la tinença de telèfons intel·ligents.

Això retardarà i condicionarà la posada en marxa de les smart cities. Estem en fase de transició a la LTE i tots encara portem GSM. La LTE (la 4a generació) és l'única que pot fer possible la capacitat de connectivitat i que els xarxes no quedin col·lapsades.

A mi m'agrada molt el projecte que té l'Ajuntament de Barcelona. Va per la bona via: fer un protocol de ciutat, traçar uns estàndards. Has d'estandarditzar els conceptes. De què en faràs que un posi en marxa una aplicació i que un altre en posi en marxa una altra i que, com que no s'han parlat, no són compatibles? Només triomfarà l'smart city si hi ha una estandardització.