Josep Peñarroja
president de l'associació de traductors jurats de Catalunya
“És indignant que una empresa es faci rica a costa de l'erari públic”
Als tribunals i a comissària, on els drets estan més en joc, qualsevol fa la interpretació
Fins i tot havent fet d'‘au pair' pots dir que tens prou coneixements per fer traduccions
Als qui estan pendents de llicenciar-se els dic que és millor tenir un pla B
La tramitació i validació administrativa de documents redactats en llengua estrangera fa imprescindible la traducció jurada del document (ja sigui un certificat de naixement, de defunció, de matrimoni, de residència, d'estudis o, entre d'altres, un contracte de treball) perquè aquest sigui reconegut i tingui validesa. Igualment, cal el procés invers si el document està redactat en català o en castellà i s'ha de presentar en algun consolat, ambaixada o administració estrangera. Des de fa més de dues setmanes la web de la Generalitat on figura el registre de traductors i intèrprets jurats s'està actualitzant i és impossible consultar el llistat de professionals. La mateixa Generalitat no preveu que l'actualització estigui enllestida abans de finals de mes.
És poc pràctic i es fa estrany això de no poder accedir a uns llistats que són públics.
Diguem que aquest és un període especial. No hi ha cap voluntat estranya de no ensenyar les llistes, sinó que ja se sap que a l'administració les coses van lentes. Al registre hi constava tota la gent que té el títol, encara que no es dediquin professionalment a traduir. Per tant, la llista no era operativa perquè l'interessat podia trucar a diversos noms abans de trobar-ne un que realment li satisfés la necessitat. De fet, l'actualització és una petició que havia dirigit l'associació a la Generalitat. La llista ha de ser més operativa.
En els llistats hi ha 1.326 traductors inscrits però, en canvi, l'associació té poc més de 200 socis. Tant els fan pagar de quota?
Pots comptar, 30 euros a l'any. El que passa és que hi ha molta gent que no hi està associada perquè no s'hi dedica plenament. Poden tenir una altra ocupació i, com a complement salarial, a les tardes o a les estones lliures es dediquen a fer traduccions.
És una bona sortida professional?
La veritat és que ho tenim bastant malament. La professió de traductor no està regulada i la pot fer qualsevol altre professional que digui tenir prous coneixements d'un idioma. Fins i tot havent fet d'au pair a Londres pots dir que tens coneixements suficients per fer traduccions i dedicar-t'hi. Per això, als qui estan pendents de llicenciar-se els dic que és millor que tinguin un pla B. Estudia el que t'agrada però treballa del que puguis. Potser a hores d'ara la millor idea passa per fer un curs de comerç exterior i buscar opcions en el món de l'empresa.
Amb tanta gent com diuen que emigra, no els ha pujat la demanda de traduccions de documents que són necessaris per complir els tràmits administratius?
Més aviat poc. Hem detectat que comença a haver-hi una mica de moviment però en cap cas no podem parlar d'una tendència. Hi ha algunes peticions comunes però no deixen de ser circumstàncies puntuals com, per exemple, gent originària de l'Índia que està establerta aquí i que ara se'n van cap al Canadà a treballar. La gent que se'n va a fora demana la traducció de documents que els cal presentar, com ara el certificat de penals o la cotització laboral.
Sempre els quedaran els jutjats i les comissaries. Allà sí que hi ha activitat i sovint cal l'assistència d'un intèrpret perquè tots plegats s'entenguin.
S'hi dóna una situació surrealista, esperpèntica. Per presentar documents a l'administració cal una traducció jurada i, en canvi, ni als jutjats ni a comissària la llei no exigeix que els qui fan de traductors tinguin la condició de traductor jurat.
Qualsevol llicenciat no pot ser traductor jurat?
No. Cal un examen d'ingrés o haver fet l'especialització durant la carrera.
I què hi passa als jutjats i a comissària que sigui tan “esperpèntic”?
La Generalitat té subcontractada la gestió de les traduccions a una empresa privada (Seprotec) i li garanteix 45 euros per hora de feina, però l'empresa concessionària el que busca és fer diners i, en lloc de contractar personal el màxim de qualificat, contracta gent que accepti cobrar entre 12 i 18 euros l'hora.
I aquesta gent no és capaç d'entendre i traduir què diu cada part?
Majoritàriament són estudiants o immigrants que més o menys coneixen l'idioma. És un veritable desastre. Als tribunals i a comissària, on els drets de la persona estan més en joc, la interpretació la fa qualsevol. És indignant que una empresa privada es faci rica a costa de l'erari públic i sense donar garanties als ciutadans que necessiten aquells serveis.
I a un intèrpret no se'l pot recusar?
Són els advocats els qui haurien de fer una queixa quan veuen que aquell professional no funciona! En la jurisdicció mercantil, on les parts solen tenir recursos, bé que sol·liciten més freqüentment els serveis d'un traductor jurat.
S'hauran de conformar a traduir llibres.
Ens trobem amb el mateix. No hi ha regulació i quan s'ha provat de posar uns paràmetres per dictaminar qui pot ser traductor, s'ha impedit perquè suposa una guillotina per a alguna gent que amb les traduccions es treu un bon sobresou.
Punt de referència per a l'Estat
L'Associació de Traductors i Intèrprets Jurats de Catalunya es va fundar el 1992 per tal d'agrupar els professionals del ram.
L'Associació recull que inicialment va ser fundada “només per a les persones que exercien a Catalunya” però, actualment, “davant la manca de referents del teixit associatiu en la resta de comunitats autònomes” s'hi admeten socis d'arreu de l'Estat espanyol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.