El deute per béns a l'estranger no acollits a l'amnistia fiscal no prescriu
Hisenda considerarà el no declarat com un augment de patrimoni fet en menys de quatre anys
El 30 de novembre s'acaba el termini perquè els contribuents que han ocultat rendes a Hisenda les facin aflorar mitjançant una declaració tributària especial, una amnistia fiscal, que en teoria ha durat sis mesos, però a la qual a la pràctica els interessats s'acullen a última hora, no només perquè s'esperin a pagar fins a l'últim moment sinó perquè la norma s'ha hagut d'anar aclarint pràcticament fins l'últim moment. Josep Maria Noguera, responsable de consultoria fiscal de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (Apttcb) que el 16 de novembre va dedicar una jornada informativa a aquesta amnistia, no dubta a qualificar de “joc de despropòsits” una regularització que es va engegar amb un reial decret el 30 de març, es va modificar per un altre reial decret del 25 maig, es va desenvolupar amb una ordre del 31 maig i ha requerit dos informes aclaridors de la direcció general de Tributs, el 27 de juny, i un altre, l'11 d'octubre.
L'amnistia fiscal es va crear amb l'objectiu de recaptar 2.500 milions d'euros i fer aflorar el capital ocult a l'Estat espanyol, amb la implantació d'un gravamen especial del 10% d'atracció de rendes no declarades per contribuents de l'IRPF, l'Impost sobre Societats i l'Impost sobre la Renda de no Residents, i un altre del 8% per als dividends o participacions en beneficis de font estrangera que es repatriïn fins al 31 de desembre del 2012.
Entre els aclariments d'Hisenda per resoldre dubtes de contribuents i assessors hi ha els següents:
-La declaració especial de béns ocults no podrà ser objecte de comprovació aïllada per la inspecció d'Hisenda, ni tampoc interromp la prescripció dels deutes tributaris no declarades.
-No s'hi pot acollir el contribuent a qui la inspecció hagi notificat l'inici d'una comprovació o investigació per possibles deutes tributaris corresponents a aquests tres impostos.
-Tot i que els béns figurin a l'estranger a nom d'una persona interposada, el contribuent podrà declarar-los com a propis sempre que aquest es converteixi en el seu titular jurídic fins al 31 de desembre del 2013 a tot estirar.
-Els béns s'han de declarar pel valor històric d'adquisició, i no pel valor actual de mercat.
- El declarant ha d'acreditar que era titular dels béns o drets el 31 de desembre del 2010, o abans. Però l'ordre ministerial va incloure l'efectiu entre els béns susceptibles de declaració, admetent que n'hi hagi prou amb una declaració de l'interessat que els diners eren seus abans de la data esmentada.
-No cal incloure béns procedents de rendes el deute tributari de les quals hagi prescrit.
Els que no regularitzin la seva situació amb aquesta declaració especial es trobaran que, si els enxampen, hauran de pagar encara que hagin passat els quatre anys a partir dels quals els deutes tributaris queden prescrits. La llei 7/2012 de mesures de prevenció contra el frau fiscal, que va entrar en vigor el 31 d'octubre, obliga tots els contribuents a fer una declaració de comptes, immobles, valors, drets, assegurances i rendes dipositades, gestionades o obtingudes a l'estranger, quan el valor per cada tipus de bé sigui igual o superior a 50.000 euros. En la primera declaració, que cal fer en el primer trimestre del 2013, s'hi hauran de declarar els que es tinguin el 31 de desembre del 2012, i només caldrà fer declaracions en els anys següents quan el límit d'aquesta quantitat superi la quantitat de 20.000 euros. A qui incompleixi aquesta obligació d'informar, se li imposarà una sanció de 10.000 euros, i els béns descoberts es consideraran un augment de patrimoni no justificat que s'imputarà a l'últim exercici no prescrit, cosa que a la pràctica farà imprescriptible el corresponent deute tributari i s'hi imposarà una sanció del 150%.
Treballar en negre i ser delatat
Dilluns va entrar en vigor la prohibició, establerta en la llei 7/2012 de pagaments en efectiu superiors a 2.500 euros en operacions en què intervingui un empresari o professional (no afecta transaccions entre particulars), límit que puja a 15.000 euros quan el pagador és un particular no resident. Incomplir la llei comporta una sanció equivalent al 25% del pagament fet en efectiu, una multa que l'Agència Tributària pot exigir que pagui el comprador, el venedor o que ho facin a mitges.
Es pretén reduir l'economia submergida, però la pregunta és de calaix: si totes dues parts es posen d'acord per fer la transacció amb diner negre, espanta gaire, l'amenaça d'una multa? La resposta és a la llei, que formalitza la figura del delator fiscal: si una de les parts de la compravenda submergida ho denuncia a Hisenda en el termini de tres mesos, aquest queda lliure de la multa, que l'altre ha de pagar íntegrament.
IVA invers per a banca i promotors
Des del 31 d'octubre, les entitats financeres són les responsables de pagar l'IVA repercutit en les operacions de dació d'immobles en pagament de deutes. La llei antifrau inclou aquesta inversió del subjecte passiu en la llei de l'IVA per tal d'evitar la pràctica que el banc o caixa es deduïa l'impost suportat mentre que el client no ingressava a Hisenda el repercutit.
La mateixa inversió s'ha establert en el sector de la construcció, quan es tracta d'execucions d'obra, amb o sense aportació de materials,i cessions de personal que tinguin per objecte la urbanització de terrenys o la construcció o rehabilitació d'edificacions. Per evitar que el promotor dedueixi impost i que el contractista no ingressi el que li pertoca a Hisenda, el primer ha d'haver ingressat l'IVA repercutit si vol descomptar el suportat. Cal seguir el mateix criteri en les relacions entre contractista principal i subcontractistes.