Mariano Marzo, Catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona (UB) no s'estan de reflectir la preocupació natural per la incertesa extrema: “hi ha inquietud al voltant de l'estancament de la producció de petroli convencional, la preocupació sobre el col·lapse de la zona euro, la repercussió d'aquest col·lapse a nivell mundial i les incògnites suscitades entorn del desenllaç del conflicte a Síria i del contenciós de programa nuclear iranià.” El cert és que com han demostrat darrerament diversos especialistes, com més imprevisible sigui el preu del barril de cru, més tendeix el comerç internacional a contraure's, i per tant és complicat fer passos ferms per a la recuperació econòmica. A més a més, si perdura el joc perillós d'alces i baixes del preu del petroli, es pot encomanar a les economies dels països que importen més cru, en què més sovint hi hauria cicles de davallada i revifalla. Observadors tan solvents com Energy Watch Group sostenen que l'any 2030 la producció de petroli seria la meitat de l'actual. Estem arribant a un punt en què estem a punt de materialitzar els mals averanys sobre el Peak Oil (moment en què s'assoleix el registre màxim d'extracció de petroli convencional global): com assenyala ASPO, grup d'estudiosos que analitzen aquest fenomen, l'amenaça del peak oil plana sobre la seguretat del subministrament energètic si, com diu l'AIE, el consum de cru del 2011 es va situar en els 88,9 milions de barrils diaris, no gaire lluny de les prediccions d'aquesta associació, que preveia que el punt de col·lapse es podria esdevenir el 2010, amb 85 milions de barrils diaris. Tothom dubta que una caiguda de 4 milions de barrils diaris del petroli convencional sigui substituïda de manera senzilla i dins un curt termini de temps per al petroli no convencional, que presenta entrebancs geològics molt diferents entre si, depenent de la localització geogràfica.

Així mateix, l'escassedat del petroli convencional pot trasbalsar l'actual ràtio d'importacions i exportacions del cru: si ara sis dels nou superpetroliers que surten diàriament del Golf Pèrsic es dirigeixen a Europa, alguns experts assenyalen que d'aquí a només cinc anys, 41 milions de barrils diaris, la meitat de les exportacions possibles, poden anar cap a Àsia.

El WEO 2012 també és un plany perquè el nostre model energètic continua sense albirar el procés de la racionalitat. En les pròximes dècades, els combustibles fòssils (carbó, gas i petroli) continuaran mantenint una predomini indiscutible en la cistella energètica, i justament per la promoció de què són objecte per part de l'Estat, que el 2011 va augmentar un 30%, fins als 523.000 milions de dòlars, els subsidis que hi aboca, sense atendre la necessitat de concentrar esforços en l'eficiència energètica, si el que volem és mitigar els efectes del canvi climàtic. Alguns experts, com ara el professor del CSIC Antonio Turiel, creuen que és gairebé un contrasentit, dins del paradigma econòmic en què som, parlar d'eficiència: “si els economistes de l'AIE estan apostant per l'eficiència i l'estalvi per poder atendre el consum energètic mundial, estan dient que o bé una part del món canviarà de sistema econòmic o bé caurà en una crisi econòmica sense fi.” Malgrat tot, els economistes de l'AIE no perden la fe, i consideren que amb gràcies al desplegament de polítiques que promoguin un ús eficient del recurs energètic, per poder reduir el consum de combustibles fòssils, es poden escurçar fins a la meitat les previsions de creixement del consum global d'energia, en l'horitzó de l'any 2035, una data en què es podria arribar, sempre segons les optimistes previsions de l'AIE, a 87 milions de barrils diaris.