L'observació més remarcable del WEO 2012 és l'anunci de l'emergència dels EUA com a potència exportadora, fet que se sumaria a la concentració de la demanda a les economies dels països emergents. En un escenari en què per mantenir el ritme de producció mundial caldria recórrer a l'explotació de jaciments de petroli no convencional, els EUA esdevindrien els principals productors del món el 2015, tot superant l'Aràbia Saudita, i accediria a la condició d'exportador net cinc anys després. Però alguns experts, com Antonio Turiel, assenyalen que darrere aquesta predicció hi ha notícies inquietants. Si els EUA assoleixen aquest límit d'11 milions de barrils diaris (mbd) que els atorgarà el lideratge, voldrà dir que productors com Rússia i l'Aràbia Saudita n'estaran produint uns 10,4 mbd, un volum semblant a l'actual, cosa que significaria que s'acosten al seu declivi en producció, que tindria efectes en el consum mundial. Així mateix, es destaca que perquè els EUA passin a vendre el seu petroli cal superar unes dures proves prèvies, com fer lleis perquè els cotxes facin ús dels nous combustibles i, per tant, facin minvar el consum dels seus motors a 4,3 litres per cada 100 quilòmetres, cosa que faria reduir un 45% la necessitat d'importar.