Podríem dir que estem començant però avancem molt ràpidament. La internacionalització és un fet, agradi o no agradi. Vivim en un món globalitzat, i a Europa hi tenim lliure circulació de persones, per tant, no poden continuar tenint una mentalitat exclusivament local. Els professionals oferim els nostres serveis a empreses per a les quals el mercat és el món i hi hem de ser capaços de donar resposta independentment del lloc on tinguem la seu, si no, prescindiran de nosaltres. Això de vegades pot significar estar connectat a xarxes internacionals de col·laboració entre professionals de diverses parts.

En el moment en què tot s'està expandint, no et pots limitar. No fer-ho és condemnar-te.

Lògicament, el tancament del mercat interior ha situat la internacionalització com l'única alternativa per a moltes empreses. I els professionals no en podem quedar al marge. Però internacionalitzar-se no vol dir fer una feina puntual a fora sinó que és una tasca continuada que implica adquirir coneixement sobre el que s'està fent en altres països, per portar idees aquí però també per saber què es pot exportar. Estic convençut que serà un factor positiu que ajudarà a millorar les professions.

Això no és internacionalització, és emigració. La internacionalització és la creació de xarxes per a l'intercanvi de metodologies, de conceptes, de tecnologia, per crear mercat a fora. De fet, això que és nou per a nosaltres fa molts anys que ho fan els nostres col·legues d'altres països. Ens hi poden ajudar els joves que han experimentat intensament la mobilitat per estudis i ho viuen amb més naturalitat que les generacions precedents, que ho tenim més difícil.

Els col·legis amb més història solen ser institucions més aviat conservadores i viuen els canvis amb una certa resistència. Jo m'he sentit incomprès quan he intentat promoure aquest procés al meu col·legi.

La idea de la Intercol·legial és crear sinergies en àmbits com la formació, la gestió o el foment de determinades dinàmiques que són compartides. I entre les qüestions transversals hi ha la de la internacionalització com una de les que més ens interessa tractar. El Col·legi d'Advocats de Barcelona fomenta molt la internacionalització i jo, particularment, perquè sóc un convençut que hem d'afrontar aquest repte. I la responsabilitat dels col·legis és facilitar les eines als nostres col·legiats perquè puguin afrontar aquest procés amb més garanties.

L'aventura de la internacionalització sovint es veu frenada per les nostres pors i demana suport per afrontar aquestes barreres psicològiques. Una de les barreres principals és la de l'idioma. Però si això preocupa, sempre es pot començar per l'Amèrica Llatina. Això no obstant, la meva experiència em diu que el llenguatge dels negocis és força universal i malgrat les limitacions que puguem tenir a l'hora d'expressar-nos en una altra llengua, quan el tracte interessa les dues parts, no hi ha problemes idiomàtics que el condicionin. Després serà important programar el procés o orientar el negoci a l'exterior: tenir un lloc web adequat, participar en congressos internacionals, fer cursos de formació per cobrir els dèficits que podem tenir, etc.

Els professionals sempre han tingut un dèficit important en gestió d'empreses. Hem de pensar que fins ara les professions estaven molt limitades, fins i tot per llei, –fins fa no tant, els despatxos d'advocats no podien tenir més de quinze llicenciats, una barbaritat!–. A poc a poc, les activitats han anat creixent i s'han anat sofisticant. Per això ara en els col·legis oferim formació en gestió empresarial, màrqueting, comunicació corporativa, que són àmbits que ara tractem en la Intercol·legial. Són aspectes aliens a l'activitat principal que desenvolupa el professional però que són absolutament necessaris.