L'amic Josep Maria Ferrer-Arpí, antic responsable d'innovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, acaba de publicar un abecedari de la innovació que és una petita joia. Conté vint-i-set termes relacionats amb la creativitat i la innovació, i tots són interessants i provocatius. Un dels mots que m'ha fet reflexionar més de l'abecedari és molt catalana: nyap.

Tots cometem errors.“ Errare humanum est”, que deien els clàssics. Algú que no s'equivoca mai és perquè o és perfecte, cosa poc probable, o perquè no fa res. Però és que fins i tot no fent res ens equivoquem: la vida consisteix precisament a fer coses, a provar coses. Equivocant-nos ens adonem que anem pel mal camí, i aleshores rectifiquem. I rectificar és de savis, diuen.

Les persones que s'equivoquen molt m'agraden. I encara m'agraden més les que no tornen a equivocar-se en les mateixes coses perquè aprenen dels errors. Crec que un principi fonamental de la innovació és aprendre de l'error. L'innovador experimenta i aprèn dels resultats dels experiments. Sense això, la vida es converteix en una rutina monòtona i avorridíssima que no val gaire la pena. Experimentar i equivocar-se vol dir deixar de tenir por. La por és el gran fre de la creativitat, com ha afirmat recentment el gran Ferran Adrià. Potser els catalans seríem encara més innovadors si aprenguéssim a dominar les nostres pors. El genial cuiner ho té clar: si vols innovar has de provar coses, equivocar-te, aprendre dels errors i tornar a començar.

A ningú ens agrada fer nyaps. I a l'empresa, menys. Hem interioritzat que els bons treballadors no fan nyaps. I això no és cert del tot. Si algú fa una activitat repetitiva és cert que equivocar-se surt molt car. Però quan la nostra feina conté graus d'incertesa necessitem saber què és el que ens funciona millor en un moment determinat. Necessitem, per tant, cometre errors. En un entorn poc previsible com l'actual les empreses que arrisquen de manera controlada a través de l'experimentació constant estan molt més ben situades per innovar.