Algunes coses han canviat en l'ànim dels mercats. Fa uns quants mesos les borses s'haurien caigut només de sentir Silvio Berlusconi amenaçant de substituir Mario Monti per tornar a dirigir Itàlia. Però aquesta setmana els inversors han ignorat Il Cavalieri i tot i provocar una petita tempesta el primer dia de la setmana, els mercats han pogut recuperar posicions i deixar enrere els núvols d'incertesa que planen ara per Itàlia. Fins i tot el mercat espanyol, que en cas de convulsió a Itàlia té tots els números per patir el contagi i la pressió dels especuladors, només va veure's afectat lleugerament dilluns, quan va caure un 0,56%. La resta de la setmana ha anat de menys a més i el selectiu índex de la borsa espanyola ha reconquerit màxims dels darrers dos mesos en superar els 8.000 punts. L'Íbex-35 va acomiadar divendres en els 8.024,10 punts, nivell que suposa una alça del 2,24% en cinc sessions i deixa la pèrdua anual de l'índex en el 6,33%.

Els inversors van rebre positivament la bona acollida que han tingut les subhastes de deute que ha celebrat el Tresor espanyol. L'ens emissor ha col·locat l'import màxim previst i ha pogut reduir els interessos a pagar, fet que ha contribuït a millorar la percepció dels mercats cap a Espanya i el seu deute, quan tornava a planar el fantasma del rescat al país. En aquest sentit s'ha pronunciat durant la setmana el responsable d'Economia, Luis de Guindos, que va afirmar que l'executiu s'estava plantejant demanar l'ajut als socis europeus per frenar l'atac després de conèixer les intencions de Berlusconi. No obstant això, divendres va ser el president del Govern, Mariano Rajoy, qui assegurava que Espanya no necessita cap rescat. La creació del supervisor bancari únic per a la zona euro també ha estat un aspecte que ha ajudat a millorar el sentiment dels mercats.

Tot i acabar la setmana en positiu, l'apatia s'ha apoderat dels inversors durant els darrers dies. Ni tan sols els nous estímuls monetaris que ha decidit aplicar la Reserva Federal (FED) dels EUA per impulsar la seva economia han despertat els mercats d'aquesta deixadesa. Ben Bernanke, el president de la FED, està disposat a deixar els tipus d'interès baixos (en una forquilla entre el 0% i el 0,25%) fins que l'atur no baixi del 6,5% (actualment és del 7,7%). Per al banc emissor, no serà fins al 2015 quan això succeeixi, de forma que Bernanke allarga encara més el termini inicial que s'havia fixat (el 2014) per no modificar la política monetària expansiva. Però això ja estava descomptat pels mercats, que ara només miren cap a l'altra banda de l'Atlàntic per seguir les negociacions entre els dos partits majoritaris sobre el precipici fiscal. Quan semblava que l'acord era més a prop, s'ha entrebancat. Això, i les paraules de Bernanke advertint del perill de no arribar a un acord, en afirmar que no vol “espantar ningú, però l'efecte seria molt negatiu”, han frenat qualsevol intent alcista de les borses a finals de setmana, temorenques del que pugui passar.