Pere Parat i la seva dona van comprar un pis amb una hipoteca que gairebé s'enduia un dels dos sous, va quedar sense feina, fa un any que no paguen les quotes i la caixa ha engegat el procés judicial per desnonar-los a ells i al fill de dos anys. Maria Aturada viu amb el seu fill, de la mateixa edat, no paga el lloguer del pis des de fa dos mesos perquè ja no cobra cap prestació social, i l'arrendador també ha anat al jutjat per fer-la fora. Dos problemes similars amb resultats molt diferents, ja que la primera família té assegurat que no la faran fora de casa almenys durant dos anys, mentre que la segona pot ser al carrer abans que acabi l'hivern.

En Pere té la relativa sort de pertànyer a un grup, el dels morosos hipotecaris, que des que va quatre anys es van crear les plataformes d'afectats per la hipoteca ha anat sumant simpaties a mesura que els desnonaments augmentaven al mateix ritme que els ajuts públics a les entitats financeres, i es beneficia del reial decret llei 27/2012 de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Aquest dicta la suspensió immediata i per un termini de dos anys dels processos de desnonament de l'habitatge habitual hipotecat de les famílies que ingressen menys de 19.000 euros a l'any i es troben en situació d'especial risc d'exclusió: nombroses, monoparentals amb dos fills a càrrec, amb un menor de tres anys o algun membre discapacitat o dependent, amb el deutor en atur i sense prestacions socials i les víctimes de violència de gènere.

La Maria, en canvi, pertany a un grup, el dels llogaters morosos, per als quals no es canvien les lleis. A l'inrevés, els canvis legals fets quan la bombolla immobiliària ja havia petat van anar dirigits a accelerar el seu desnonament, per animar a llogar els propietaris reticents a fer-ho per por d'haver d'afrontar un llarg procés judicial en cas d'impagament. La llei 19/2009 va establir el desnonament exprés, pel qual les accions de desnonament relatives a reclamació de rendes impagades i a expiració contractual es tramiten mitjançant el judici verbal i es redueix a dos mesos el període de rendes impagades que cal per presentar la demanda. Els desnonaments trigaven uns cinc mesos, i per accelerar-los es va fer la llei 37/201, que va estendre el judici monitori –procés ràpid de reclamacions de deutes dineraris- als desnonaments: es dóna a l'arrendatari deu dies per pagar, abandonar la propietat o presentar oposició a la demanda, i si passat aquest període no ha escollit cap d'aquestes opcions és desnonat directament. A més, la Maria, quan vagi al carrer, no podrà optar a un pis del Fons Social d'Habitatge que es crearà amb habitatges embargats per les entitats financeres i que es llogaran a un preus d'entre 150 i 400 euros al mes, perquè estaran destinats a desnonats que no pagaven hipoteca.

El decret que paralitza els desnonaments és un pedaç perillós -durant aquests dos anys els interessos continuen corrent i el deute de l'hipotecat augmenta-, creat davant l'alarma social creada per un augment de les execucions hipotecàries que ja ha provocat suïcidis davant la perspectiva de perdre la casa. El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gonzalo Moliner, va anunciar dilluns que el 2012 han augmentat un 134,13% cent les execucions hipotecàries i un 52,38% els processos monitoris, amb 94.502 desallotjaments a l'Estat espanyol en els primes sis mesos. Ho va fer en la presentació de la memòria del consell de 2011, segons la qual l'any passat a Catalunya es van presentar 13.727 execucions hipotecàries i més de 109.000 processos monitoris.

Fonts del CGPJ han precisat que les dades sobre desnonaments corresponen en gran mesura a locals comercials i solars, no només a habitatges, i Ignacio Fernández de Senespleda, advocat expert en entitats financeres, va afirmar dimarts en unes jornades sobre hipoteques i desnonaments celebrades a Esade que només una tercera part dels desnonaments correspon a préstecs per a la compra o reforma de l'habitatge habitual. En tot cas, Moliner assegura que els desnonaments “s'han desorbitat” i que aquest és un tema “molt greu” davant el qual els jutges no hi poden fer gaire res perquè estan “aplicant la llei”. Però la llei es veu de moltes maneres: per exemple, aquesta setmana, el titular del jutjat de primera instància número 38 de Barcelona ha suspès la tramitació d'una execució hipotecària fins que el Tribunal de Justícia de la UE resolgui la qüestió prejudicial que li va plantejar el magistrat del jutjat mercantil número 3 de Barcelona sobre si la norma hipotecària espanyola vulnera la legislació europea de consum, en la mesura que no permet que es paralitzin els llançaments hipotecaris per analitzar si en el contracte de préstec hi havia clàusules abusives.

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, s'alegra que els jutges comencin a respondre als escrits que la plataforma els fa arribar, en el sentit de paralitzar els processos de desnonament. La PAH apel·la a interpretar les lleis “amb el context, antecedents històrics i legislatius i conforme a la realitat social del temps en què han de ser aplicades”. Les PAH reclamen que es reguli la dació en pagament retroactiva, la moratòria de tots els desnonaments d'habitatge habitual i el lloguer social dels habitatges buits en mans d'entitats financeres, tal com recull la Iniciativa Legislativa Popular que promouen juntament amb sindicats, associacions de veïns i altres entitats socials i que ja ha recollit més de 750.000 firmes.

Mentre els jutges paralitzen execucions no incloses en el decret del mes passat i els ajuntaments comencen a anunciar que retiraran els dipòsits de les entitats financeres que embarguen, aquestes mantenen que s'està exagerant. La patronal dels bancs AEB assegura que s'han renegociat amb els clients 400.000 hipoteques, i la patronal de les caixes CECA, que des que va començar la crisi només hi ha hagut 8.000 desnonaments d'habitatge habitual. Segons el Banc d'Espanya, les entitats financeres van registrar a l'octubre una mora de les hipoteques a particulars del 3,63%, 23.227 milions d'euros sobre una cartera de 639.522 milions, i això no justifica la dació en pagament (el banc es queda l'habitatge i el deute pendent queda extingit). El president de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE), Santos González, considera que la dació en pagament generalitzada seria “absolutament perjudicial” i, encara que seria bona per als afectats per insolvència sobrevinguda, perjudicaria al 97% que continua pagant perquè conduiria a un encariment del crèdit.

La Llei 19/2009, de 23 de novembre, de Mesures de Foment i Agilitació Processal del Lloguer i de l'Eficiència Energètica dels Edificis va introduir el desnonament exprés, en relació als procediments per impagament o expiració legal o contractual.

El reial decret llei 27/2012 de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris fixa la suspensió immediata i per un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies en especial risc d'exclusió i amb ingressos que no superin tres vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (19.000 euros anuals).