“L'euro per recepta ha introduït el conflicte social a les farmàcies”
Un 10% dels pacients han abandonat tractaments per culpa de la taxa
No tenim cap constància que el govern hagi d'incomplir els pagaments
Cal un nou model de retribució a les oficines de farmàcia que sigui més just
L'any que finalitza ha estat especialment difícil per a les oficines de farmàcia. A la crisi econòmica s'hi han afegit aquest 2012 les polèmiques de l'euro per recepta i el copagament a més dels retards en les transferències de la Generalitat. Un cúmul de factors que van portar el sector a fer un tancament de portes el 25 d'octubre passat.
Les previsions per al 2013 no són gaire optimistes en un col·lectiu que critica que la crisi els hagi convertit més en tresorers de l'administració que en professionals de la salut. Pel que fa al mateix Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, tot just aquesta setmana acaba d'aprovar el seu pressupost per al 2013 i els números no fan sinó mostrar un panorama negre. “Els ingressos s'han reduït un 30% des del 2010”, explica el seu tresorer.
Sens dubte un dels punts més polèmics de l'any i que han trasbalsat més l'activitat de les farmàcies ha estat la introducció de l'euro per recepta. Fins a quin punt els ha afectat?
Ens ha suposat un increment de les tasques administratives que han repercutit en un descens de la nostra tasca professional i en aquest sentit és una mesura recaptatòria que ens ha empitjorat com a professionals i com a aportadors de valor de la societat, aquesta és la gran queixa.
A més ens ha suposat un estrès tècnic i personal a tot el col·lectiu, i la nostra actitud de col·laboració en la implementació d'aquesta mesura no s'ha vist corresposta amb el compliment del calendari de pagaments sobre la base del concert que tenim amb la Generalitat. Tampoc creiem que hagi estat just introduir, com s'ha fet, un conflicte social dins un establiment sanitari.
A més ens ha suposat un estrès tècnic i personal a tot el col·lectiu, i la nostra actitud de col·laboració en la implementació d'aquesta mesura no s'ha vist corresposta amb el compliment del calendari de pagaments sobre la base del concert que tenim amb la Generalitat. Tampoc creiem que hagi estat just introduir, com s'ha fet, un conflicte social dins un establiment sanitari.
Els ha tocat fer de dolents explicant la mesura a uns clients emprenyats?
Efectivament, fins ara el paraigua de les mesures per la crisi era la pròpia administració, almenys era qui aguantava el pes de la decisió. Però en el cas de l'euro per recepta part d'aquest pes s'ha traslladat al col·lectiu farmacèutic de manera totalment injusta.
I després de tot això ara el Tribunal Constitucional podria dictar en contra de la mesura. Si al final el govern retirés la mesura, com ho rebrien les oficines de farmàcia?
Nosaltres ens limitarem sempre a complir la llei i les decisions que imposin les administracions. Però el que és evident és que si s'accepta el recurs probablement el govern català farà marxa enrere i, per sort, desactivar aquesta mesura no suposarà un esforç tècnic tan elevat com posar-la en marxa.
Però tindran la sensació que s'ha provocat un trasbals enorme per no res?
Mai les coses passen per no res, sempre se'n poden extreure experiències i reflexions. En aquest cas s'ha vist que la mesura ha tingut un impacte en la salut, ha fet reduir l'adherència del pacient a determinats tractaments. Esperem que no sigui així però a mitjà termini això pot tenir implicacions a àmbit sanitari importants.
Quanta gent ha deixat tractaments per culpa de l'euro per recepta?
Aproximadament un 10%, bàsicament en medicaments que són per a malalties cròniques com per exemple el colesterol. És clar que el colesterol no mata d'entrada, però té unes connotacions futures que poden generar problemes greus. Aquest és el problema de veritat, perquè a curt termini només es veu l'impacte en la reducció de la despesa en fàrmacs però a mitjà i llarg termini ja veurem quines implicacions ens trobem.
I aquest 10% ha abandonat el tractament realment perquè no el pot pagar?
El motiu és purament econòmic, la renda disponible s'ha reduït per la crisi i, per tant, l'usuari acaba decidint quines partides elimina. I aquí hi ha el veritable problema perquè l'usuari pren aquesta decisió sense prou coneixement científic per preveure les implicacions que pot tenir sobre la seva salut futura.
I a tot això cal afegir-hi el copagament...
Que encara va ser més complicat. Recordem que Catalunya va ser l'única comunitat que en va endarrerir l'entrada en vigor perquè es van voler fer bé les coses, d'acord amb la legalitat.
Això va suposar un desplegament en etapes que va originar uns copagaments endarrerits que després s'han hagut de rescabalar a través de les oficines de farmàcia, amb la qual cosa ens convertim de nou en gestors, en recaptadors d'una taxa sense rebre cap compensació econòmica per això.
Això va suposar un desplegament en etapes que va originar uns copagaments endarrerits que després s'han hagut de rescabalar a través de les oficines de farmàcia, amb la qual cosa ens convertim de nou en gestors, en recaptadors d'una taxa sense rebre cap compensació econòmica per això.
Ara la situació del dia a dia està més normalitzada?
Sí en aquest sentit, però ara estem patint l'efecte pervers de reducció retributiva constant. Al sector se li està baixant cada mes aquesta retribució per una indexació a uns preus i a un sistema de subhastes que ens afecta directament en la nostra tasca. Estem en un sistema en el qual es barreja l'activitat industrial amb l'activitat professional.
Les oficines de farmàcia no tenen gaire marge per reduir costos...
El nostre únic marge és reduir la nostra capacitat laboral i, per tant, generar pobresa. S'haurà de denunciar això i proposar una dinàmica diferent en què totes les parts puguin realitzar la seva activitat dins un marc retributiu just, perquè ara la nostra retribució està basada en un tant per cent sobre un cost industrial i aquest és un model que tendeix a retribució zero perquè els costos de fabricació tendeixen a zero.
Aquest any també han hagut de suportar la dilació en els pagaments de la Generalitat que fins i tot els van portar a un tancament el passat octubre. Quina és ara la situació?
La vaga ens va servir per fer entendre a la població com es financen els medicaments i també per establir amb l'administració el compromís de cooperar en una situació de crisi financera que ens afecta a tots.
Però tenen ara més confiança que no es repetirà una situació com la que va portar a la convocatòria de la vaga?
La certesa absoluta no es té mai, però nosaltres confiem en l'administració, hem de reconèixer que la Generalitat mai ens ha mentit en res del que ens ha dit i a dia d'avui no tenim cap constància que no s'hagin de complir els calendaris de pagaments fixats.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.