És un país que té recursos, té seguretat política, seguretat econòmica i jurídica, i això són elements que un inversionista ha de tenir en compte. Evidentment, no tots els sectors són iguals i, per exemple, en matèria d'infraestructures relacionades amb les energies alternatives, sobretot la solar, i projectes relacionats amb el medi ambient hi ha molt de camp per córrer. El mateix passa amb els escorxadors, perquè un canvi en la llei va obligar a tancar el 90% dels escorxadors i ara es troben que no en tenen. Per tant, qui fabrica equips per a escorxadors es troba ara un panorama molt interessant.

Són sistemes de govern totalment diferents. No perquè sigui un govern d'esquerres ha de nacionalitzar com fa Chávez, la Kirchner o com passa a l'Equador. No tots són iguals, i el Perú, Panamà, Xile o el Brasil no han entrat en aquesta línia d'expropiacions.

Es presenta com si fos la panacea, però els qui tiren endavant en termes de creixement són Mèxic i Colòmbia. Mira el PIB i veuràs com creix Colòmbia. A més, Colòmbia té l'avantatge que té signat un tractat de lliure comerç (TLC) amb els Estats Units i un altre amb Europa. És molt interessant per a l'exportador català aprofitar els TLC de Colòmbia amb els EUA i Europa. Si vol exportar als Estats Units pot aprofitar Colòmbia com a trampolí, s'estalviarà els aranzels i el recorregut és més curt. S'ha de pensar que Colòmbia és la porta d'entrada al Carib i a l'Amèrica Central i del Sud. Això és un mercat de 670 milions de persones que ara, amb el TLC amb els Estats Units, ha crescut fins als 1.500 milions de persones. L'exportador català ho ha de tenir en compte.

Sí, és clar. Amb els vins, per exemple, sempre hem anat al darrere de Xile perquè els seus vins tenien uns aranzels del 10% o el 15% i els d'aquí, un 35% o 40%. Era impossible competir. Els aranzels ara són 0.

Com a president de la Comunitat Catalana, des del febrer fins al novembre he rebut unes 130 empreses que han vingut a fer estudis per quedar-se a Colòmbia. Anar-hi a buscar feina? El sector turisme ofereix possibilitats, però, en aquest sentit, haig de dir que a mi em sap greu que hi hagi vora 15.000 joves catalans que hagin de marxar a buscar feina a fora. Són gent preparada i amb estudis però que marxen desorientats, sense cap oferta de treball a la mà. A Colòmbia el visat de vacances dura 3 mesos, és un temps que passa volant i després queden indocumentats. I quedar indocumentat és perillós a Colòmbia i on sigui.

L'atur ha passat del 20% a estar ara en el 9,8%. L'exportació ha potenciat molt l'activitat del país.

Sembla que les converses de pau amb les FARC van per bon camí. Si això s'acabés, Colòmbia seria un país punter a tot arreu. Viure amb por és viure a mitges i allà es vivia amb por. I tot i així fixa't el que ha crescut el país. De tota manera, la situació ha canviat, i a Colòmbia, avui en dia, hi ha una picaresca urbana de carteristes que és perillosa perquè són lladres que poden anar armats, però no és el clima de por que hi havia amb el càrtel de Cali o de Medellín i Pablo Escobar.

No.

És que és molt diferent. En nombre de persones, Catalunya té 8 milions d'habitants i Colòmbia, 47 milions. La independència és molt diferent perquè les possibilitats de Colòmbia quant a recursos naturals no les té Catalunya. Colòmbia és el país amb més pluviometria del món i a Catalunya estem comprant aigua. La independència de Colòmbia es produeix en un moment en què el poble veu com se l'està explotant, com se li emporten l'or i li deixen la misèria.

Són situacions diferents. Que a Catalunya tenim una força molt gran, és indubtable, però són moments adequats per fer una reivindicació així? O potser són cortines de fum per beneficiar persones o partits? S'ha d'estudiar bé això. Hem de pensar que en un moment en què Europa va cap a una unificació en tots els sentits, nosaltres anem cap a una separació. Alerta, perquè hi ha coses que no s'han estudiat bé. A mi em preocupa més el milió d'aturats que hi ha, els 15.000 joves que marxen, el milió i mig de gent que deambula pels carrers de Catalunya buscant pa.

A mi, que em diguis que nosaltres volem lluitar per dominar els nostres impostos, jo ho aplaudeixo. I administrant els nostres impostos i recursos podrem arribar a un nivell de vida millor que el que tenim i teníem.