Un 2013 per trobar, i ara de debò, oportunitats interessants a mercats borsaris com el nostre? Aquesta tendència que es va traçar en els últims mesos de l'any permet injectar un cert optimisme en la inversió, si bé el pes de la prima de risc resta com a factor limitador, encara feixuc.

Jaume Puig, director general de GVC-Gaesco, considera que si és acceptable dir que la borsa espanyola pot prendre el relleu d'Alemanya com a mercat d'oportunitats sucoses, cal afegir-hi que té un descompte més gran que altres borses, en el sentit que les cotitzacions no atrapen els beneficis, i això permet pensar en revaloracions, però queda per resoldre la prima de risc: “mentre sigui alta, les nostres cotitzades, tot i tenir beneficis i estar ben diversificades, lluiten contra un finançament més car.” Hi afegeix que, “per tal que baixi, la banca espanyola s'hauria de capitalitzar directament a través d'Europa i no pas per l'Estat espanyol, i això sembla que no s'esdevindrà fins al 2014”. Per això no descarta que ja al primer trimestre de l'any l'Estat espanyol demani el rescat, que definitivament faria caure el cost de finançament de les empreses, en rebaixar la prima de risc.

Paula Hausmann, analista d'Agenbolsa, creu en un 2013 borsari de menys volatilitat, després que s'hagin esvaït tots els dubtes sobre la supervivència de l'euro amb el gir de 360 graus de la política del BCE. Per a aquest any entrelluca un panorama “en què el mercat borsari dels EUA pot entrar en una fase de complicacions, cosa que obre noves oportunitats als mercats emergents i als perifèrics com el nostre, on torna a entrar el diner, no només a les grans blue chip, sinó a cotitzades de mitjana capitalització i amb possibilitats de revaloració, com Gamesa, Indra, Telecinco o Día”.

Pot ser un any perquè l'inversor poruc, que va protegir el seu diner al cove de la renda fixa, ara sigui agosarat, com preveu l'analista Victoria Torre, de Selfbank: “Les incerteses que hi havia van fer que els inversors acceptessin fins i tot rendibilitats negatives en algun moment, com va passar amb el deute alemany, a canvi de tenir el seu diner en un actiu segur, però s'han dissipat dubtes, i alguns inversors començaran a no estar disposats a pagar per invertir i podríem veure una tornada, gradual, a altres inversions.” En aquesta tornada, com explica, hi té molt a veure l'atractiu de les valoracions de la renda variable, amb uns PER per sota de les mitjanes històriques, fet que es conjumina amb tipus d'interès baixos. En la borsa espanyola, com en la resta d'europees, hi juga a favor el fet que “després de diversos anys de despalanquejament, sanejaments i ajustaments econòmics, algunes companyies gaudeixen de molt bona salut”.

Tot i que prospectives com la de Borsa de Barcelona ens anuncien un bon 2013, amb una progressió de l'Íbex 35 entre el 12% i el 18%, les pors encara hi són, després d'anys de patiment. Xavier Fàbregas, director general de la Caixa d'Enginyers Gestió, creu que “la fragilitat del mercat seguirà”. No veu que l'Íbex 35, que va recular 4,6 punts l'any passat, ocupi el tron del Dax alemany (+29%), perquè “està massa lligat a la prima de risc, i només si recuperem cent punts de la prima de risc podríem parlar d'una recuperació borsària, en la mesura que s'afluixen les condicions d'endeutament de les empreses, millora el compte de resultats i, consegüentment, guanya atractiu el valor”. Com diu, la borsa espanyola és massa petita, sempre té l'amenaça del risc del sistema, que passa per damunt dels fonamentals de les cotitzades. El 2012, la borsa va negociar 698.936 milions d'euros, un 24% menys que l'any anterior.

Un entorn de tipus d'interès a nivells històricament baixos i uns bancs centrals que injecten la liquiditat necessària fan que, com afirma Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Catalunya, “la conjuntura sigui favorable perquè l'única alternativa d'inversió amb rendibilitat sigui la renda variable, amb el benentès que les rendibilitats per dividend són altes i sostenibles”. Cal recordar que la rendibilitat per dividend a la borsa espanyola voreja el 7%, molt per damunt de la mitjana europea (3,8%) i el 2,2% de Wall Street. Amb tot, Teixidó adverteix que “els preus actuals encara reflecteixen la prudència que ha provocat una prima de risc alta, i només si aquesta es normalitza, entrarà més diner a borsa”. I hi tindrà molt a veure l'inversor estranger, si satisfà les necessitats de finançament de l'Estat espanyol, que enguany pujaran a 250.000 milions d'euros, contra els 180.000 milions de l'any passat.

L'analista d'Atlcapital, Susana Felpeto, si bé troba fonament a dipositar esperances en la renda variable i a mercats europeus perifèrics com el nostre, no s'està de dir que “el mercat borsari espanyola patirà la seva volatilitat, és possible que es tibi la corda abans de demanar el rescat, possibilitat que no hem d'eliminar, tot i que de cap manera seria com els de Grècia o Portugal, perquè l'economia espanyola és massa gran per a un auxili d'aquesta mena.”

També aposta perquè una borsa que ha estat tan puixant com l'alemanya cedeixi protagonisme als perifèrics: “aquests mercats poden substituir l'alemany en les preferències dels inversors perquè l'economia Alemanya possiblement s'alentirà, per la qual cosa és normal que la diferència entre el Dax i l'Íbex 35, de gairebé 35 punts, s'escurci.” A més, el fet que els EUA hagin solucionat només parcialment l'abisme fiscal, que encara no disposa de cap acord sobre el control de la despesa, és a dir, del dèficit, “generarà tensions a Wall Street, per la qual cosa és previsible que es corregeixin les diferències entre la borsa de Nova York i les europees”.

Albert Grau, de l'EAFI Argenta Patrimonios, no escatima optimisme amb vista al 2013, “amb un PER de l'Íbex 35 del 13, quan hauria d'estar al 15, cosa que es combina amb el fet que les empreses estan culminant el procés de despalanquejament, i això pot proveir de nova liquiditat al mercat.” Per Albert Grau, enguany observarem com “l'inversor s'abocarà a productes que li poden servir de complement de la jubilació i canalitzarà la seva inversió a través d'entitats independents, més enllà del fons convencional, que es comprometin a una gestió activa del dia a dia”. Així mateix, productes flexibles com els fons cotitzats ETF poden tenir molt de recorregut. Com diu Paula Hausmann, “tindran cada vegada més sortida, són accions d'accions, una manera senzilla de tenir més valors, diversificant geogràficament i sectorial”.