Sense trets diferencials
Els requisits que una CA exigeix a una empresa per a un servei o producte hauran de ser acceptats a qualsevol altre territori de l'Estat
El govern del PP ja ha pràcticament tancat el text de la nova llei d'unitat de mercat, que previsiblement entrarà al Consell de Ministres aquest mes de gener. Era una de les promeses electorals de Mariano Rajoy i promet ser l'enèsim xoc de trens entre l'executiu de l'Estat i la Generalitat.
Segons expliquen fonts del ministeri, la base de la nova norma serà l'anomenada llicència única, que bàsicament suposarà que els tràmits i requisits que una comunitat autònoma (CA) exigeix a una empresa per a un servei o producte s'hauran d'acceptar a qualsevol altre territori de l'Estat. “El que es persegueix és permetre la lliure circulació d'aquests productes dins el territori espanyol”, segons aquestes fonts.
En el govern remarquen que no hi ha cap intenció de centralitzar ni de retirar competències a les CA. “En tot cas es reforcen aquestes competències perquè el que abans només tenia validesa a Catalunya ara s'acceptarà a les altres CA”, diuen les fonts del ministeri d'Economia. Ara bé, quin pes té legislar sobre una matèria si després s'està obligat a acceptar el que ha legislat algú altre amb criteris diferents?
L'eliminació de barreres comercials ha estat una demanda històrica del món empresarial. La CEOE va publicar fa uns mesos un informe extens en què denunciava els perjudicis de l'alta fragmentació normativa i instava el govern de Rajoy a complir la seva promesa electoral d'impulsar la unitat de mercat. Les patronals catalanes també veuen d'entrada la necessitat de més eficiència i racionalitat. “Hem de revisar aquelles actuacions que poden generar distorsions, de la mateixa manera que es fan directives europees per reforçar la unitat de mercat, de vegades les diferències que hi ha entre les normes de les CA no estan gaire justificades”, destaca el responsable del departament d'estudis de Foment del Treball, Salvador Guillermo.
En aquest sentit, el professor d'Esade Pere Puig explica que “les CA i els municipis sovint han complicat de manera irracional l'activitat econòmica amb l'atorgament de llicències i permisos per un caràcter excessivament reglamentista, un defecte, però, que també té l'administració de l'Estat”.
El problema, com admeten tots els experts, és l'abast que es vulgui donar a la llei, en definitiva “de quina manera es faci”, com diu el secretari general de la Cecot, David Garrofé. “Si la llei té un sentit d'eliminar dispersions i harmonitzar criteris, ens semblarà bé, però si el que es busca és canviar el sistema autonòmic que ho diguin clar i que no aprofitin la unitat de mercat”, diu el president de la Pimec, Josep González.
A pesar de ser un afer aparentment econòmic, l'anomenada unitat de mercat té moltes implicacions polítiques. A ningú se li escapa que els sectors més espanyolistes es van treure de la màniga la unitat de mercat quan Catalunya va aprovar el nou Estatut, i que la mateixa CEOE va reactivar el discurs a partir del gir sobiranista del govern de CiU. I aquest és precisament el temor que té la Generalitat. Si bé el govern esperarà a conèixer el text de la llei per pronunciar-s'hi, fonts de l'executiu català expliquen que si es confirmen aspectes com la llicència única “formarà part d'una operació de recentralització que vulnera la lletra i l'esperit de la Constitució”.
COMPETÈNCIA A LA BAIXA.
Un dels punts que pot generar més polèmica és el de la llengua. L'informe de la CEOE assenyala -entre 122 fitxes- alguns exemples en què es critica l'ús del català, com per exemple en l'obligació de traduir els catàlegs dels automòbils que es comercialitzen a Catalunya. En el govern estatal no s'aclareix si la llei tocarà la llengua en aspectes com l'etiquetatge però qualsevol opció en aquest sentit s'interpretaria com un atac inacceptable per a la Generalitat. Però a més, aleshores el text tindria el rebuig dels empresaris catalans, que d'entrada podrien estar d'acord amb l'objectiu d'harmonitzar la teranyina normativa. “Tots podem estar d'acord que no té sentit que cada municipi liquidi els impostos en un mes diferent o que un model de cotxe pugui ser homologat per fer de taxi a una ciutat i a una altra no, però no podria estar d'acord si s'utilitza aquesta norma per buscar una altra cosa”, adverteix Guillermo.
En principi la llei no tractarà altres temes polèmics com ara els horaris comercials ni aspectes fiscals, però sí que podria incloure la formació d'una mena de Comisión Nacional del Mercado encarregada de vetllar perquè cap administració no pogués legislar en contra dels principis bàsics que es recollits en aquesta llei, cosa que sens dubte suposaria un altre atac en l'autogovern autonòmic.
La competència és a Europa i al món
Té sentit centrar el debat d'harmonització al mercat estatal, quan l'economia està cada vegada més globalitzada? “La competència del productor de Sevilla no és a Barcelona sinó que és a Alemanya”, destaca el secretari general de la CECOT, David Garrofé.
El president de la Generalitat, Artur Mas, aprofitava la posada en marxa de la línia del TAV a Girona i Figueres per destacar que la unitat de mercat s'havia de buscar a Europa.
Els experts destaquen que l'important és que la inflació normativa no resti competitivitat a les empreses a l'hora d'obrir mercats. Però per això també és important, destaca el president de la Pimec, Josep González, que la llei d'unitat de mercat harmonitzi seguint els criteris establerts per la normativa europea. “Quan es va tirar endavant la llei d'adaptació ambiental a Catalunya, en molts aspectes estaven per sobre de les exigències europees mentre que altres CA hi quedaven molt per sota”.
En aquest sentit, el professor d'ESADE Pere Puig destaca que perquè la llei d'unitat de mercat que ultima el govern de l'Estat no acabi sent contraproduent “cal un comportament exemplar de l'Estat per imposar criteris d'acord amb les directives europees”.
