Cuinada per la CEOE i per la FAES
La patronal i el laboratori d'idees del PP han compartit informes i arguments per demanar la llei d'unitat de mercat
que de moment
se centra al TC
La unitat de mercat ha estat insistentment a l'agenda de la CEOE. Amb més o menys intensitat segons el moment, els empresaris han lamentat les “molèsties” que provoca l'excés de normatives i regulacions sobre l'activitat econòmica i encara més si aquestes són diferents a cada una de les comunitats autònomes o dels municipis. Organitzacions com Farmaindustria han estat especialment actives en aquesta creuada, ja que el sector farmacèutic és un dels més regulats i per tant un dels que pateixen més en primera persona les diferències en les normes autonòmiques. De fet el seu secretari general, Humberto Arnés, aprofitava el XVIII Congrés Nacional Farmacèutic, celebrat el passat octubre a Santander, per demanar celeritat al govern de Mariano Rajoy en l'aprovació de la llei.
El 6 de setembre de 2011, amb el català Juan Rosell ja al capdavant de la patronal, la CEOE va constituir la Comissió de Mercat Interior com a òrgan consultiu. Uns mesos després el PP de Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa amb la unitat de mercat al programa electoral. La CEOE preparava doncs el terreny per influir decididament en els calendaris i el contingut de la futura llei.
El març de l'any passat la Comissió de Mercat Interior de la patronal publicava un extens informe sota el títol Inventari de les distorsions de la unitat de mercat existents a Espanya, en el qual es recollia una vuitantena de casos en què suposadament es trencava la unitat de mercat, i que el novembre va ampliar fins a 122 en una actualització de l'informe.
En l'informe original de març la CEOE s'atrevia fins i tot a quantificar el cost econòmic d'aquestes distorsions, que situava en 45.000 milions d'euros. La manera de calcular-lo, però, era si més no qüestionable. El punt de partida era l'anomenat Informe Cecchini, elaborat per la Comissió Europea el 1988 per valorar l'impacte d'establir un mercat únic entre els aleshores 12 membres de la UE. L'estudi va concloure que si s'aprofitaven bé els avantatges d'un mercat integrat la UE veuria incrementat el seu PIB en un 4,5% addicional, i és aquest percentatge el que la CEOE va extrapolar per calcular el que l'economia espanyola deixava de créixer.
La xifra la recollia també l'informe que la FAES, el laboratori d'idees del PP, va presentar paral·lelament al de la patronal, i que no era sinó una adaptació del primer. De fet, l'informe de la FAES estava signat pel cap d'àrea del sector primari, distribució i consum de la CEOE, Pedro María Salafranca.
Després de l'11 de Setembre i el gir sobiranista del govern de Ci,U alguns sectors dins la CEOE van criticar Rosell per no fer una declaració formal en contra del dret de decidir de Catalunya. Noms com Santiago Herrero -president dels empresaris andalusos i contrincant de Rosell a les darreres eleccions a la CEOE- o José Antonio Segurado -membre del comitè executiu de la CEOE i president d'honor de la CEIM madrilenya- van criticar la manca de mà dura de Rosell. El president de la cúpula patronal va saber calmar les aigües, però a finals de setembre aprofitava la primera compareixença després de la Diada per remarcar la importància de la unitat de mercat. “Els empresaris volem mercats únics”, va dir.
La unitat de mercat ha estat un tema recorrent en el think tank presidit per José María Aznar, que l'ha lligat no només al marc econòmic i empresarial sinó també al de la necessitat de reformar l'estructura territorial de l'Estat espanyol i recuperar competències ara en mans de les comunitats autònomes.
I la influència de les directrius de la FAES sobre el text que aprovi el govern sembla del tot garantida. No en va el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García- Legaz, que és qui s'ha encarregat de coordinar els treballs de redactat de la nova llei des del Ministeri d'Economia, prové precisament de la FAES, on va ser secretari general abans d'incorporar-se a l'equip de govern de Mariano Rajoy.
Abans d'ocupar la secretaria general de la FAES, García-Legaz dirigia el departament d'estudis econòmics de la fundació, i amb el govern d'Aznar havia ocupat càrrec d'assessor econòmic del president.
Igualar també la política fiscal
B.RHa estat sens dubte la notícia política de la setmana i això que no es pot dir que hagi caigut per sorpresa. La suspensió per part del Tribunal Constitucional de l'euro per recepta de Catalunya ha estat el darrer capítol en una lluita fiscal que s'ha endurit amb la crisi econòmica de rerefons. El TC ha admès a tràmit el recurs del govern central contra la taxa catalana, que s'aplica des de l'estiu passat.
En cartera estan a més els corresponents recursos a les taxes judicials que Catalunya aplica des de la passada primavera i l'impost sobre els dipòsits bancaris, que el Tribunal Constitucional haurà de debatre també aviat i que amb tota probabilitat correran la mateixa sort que l'euro per recepta.
El recurs del govern espanyol a l'euro per recepta es basa que la taxa sobrepassa les competències autonòmiques, però també que trenca el principi d'igualtat de drets dels ciutadans de l'Estat espanyol, ja que marca de facto preus diferents als medicaments en funció del territori on es dispensin. És a dir, de nou la unitat de mercat com a base de l'argument. Un argument que es repetix en els recursos presentats per suspendre les taxes judicials i de dipòsits bancaris.
Els informes de la CEOE i de la FAES sobre les distorsions a la unitat de mercat ja posaven un dels accents en l'harmonització fiscal. “Davant les necessitats derivades de l'excessiva despesa d'aquestes administracions [territorials] s'ha abusat del recurs als instruments tributaris, en molts casos extralimitant les competències atorgades”, destaca el treball de la FAES. Per la seva banda l'informe de la CEOE recull 31 casos de distorsió fiscal tant en matèria de tributs autonòmics com locals. Entre els exemples destaquen especialment les taxes relacionades amb el medi ambient i en les quals Catalunya apareix com a un dels territoris amb major pressió fiscal.
SENSE ESPAI A LA LLEI.
Al cap i a la fi l'executiu popular no vol ficar-se a regular un aspecte tan delicat per les seves implicacions polítiques en una llei com aquesta, que a més serà transversal i afectarà per igual tots els territoris de l'Estat. Així que de moment l'harmonització fiscal queda en mans del TC, i ja es veurà si amb la mateixa intensitat cap a tots els territoris.
